Johann Wolfgang von Goethe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot: Canviant el:Γκαίτε a el:Γιόχαν Βόλφγκανγκ Γκαίτε |
m r2.6.6) (Robot: Canviant uk:Йоганн Вольфганг фон Ґете a uk:Йоганн Вольфганг фон Гете |
||
Línia 199: | Línia 199: | ||
[[sv:Johann Wolfgang von Goethe]] |
[[sv:Johann Wolfgang von Goethe]] |
||
[[tr:Johann Wolfgang von Goethe]] |
[[tr:Johann Wolfgang von Goethe]] |
||
[[uk:Йоганн Вольфганг фон |
[[uk:Йоганн Вольфганг фон Гете]] |
||
[[vi:Johann Wolfgang von Goethe]] |
[[vi:Johann Wolfgang von Goethe]] |
||
[[zh:歌德]] |
[[zh:歌德]] |
Revisió del 21:47, 9 set 2013
Retrat de Johann Wolfgang von Goethe (1828) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Obres de l'autor a Viquitexts | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Frankfurt del Main, 28 d'agost de 1749 |
Mort |
Weimar, 22 de març de 1832 (82 anys) |
Ocupació | Mànager de teatre, botànic, polític, pintor, filòsof, teòleg, jurista, crític d'art, crític musical, bibliotecari, poeta, escriptor de viatges, físic, literat, novel·lista, dramaturg, autobiògraf, diplomàtic, estadista, polímata, aforista, diarista, mineralogista, zoòleg, teòric de l'art, advocat, compositor, llibretista, escriptor, artista visual i historiador de l'art |
Els drets d'autor han expirat | |
Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt, 28 d'agost de 1749 — Weimar, 22 de març de 1832) fou un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.
Cites
- Amb justícia anomenem mestres a aquells dels que sempre aprenem. No tothom qui ens ensenya alguna cosa mereix aquest títol.[1]
- El present és una poderosa divinitat.[2]
- En realitat, un només sap quan en sap poc; amb la saviesa creix el dubte.[1]
- Ens coneixeríem tots molt millor si no volguéssim equiparar-nos sempre els uns amb els altres.[1]
- No estima qui no considera virtuts els defectes de la persona estimada.[1]
- Un gran error: creure's un més del que és i estimar-se en menys del que val.[1]
Sense referències
- Qui no té un concepte massa alt d'ell mateix, és més gran del que pensa.
- El dia resulta interminablement llarg per aquells que no saben aprofitar-lo.
- Hom diu: "La vanitosa lloança de si mateix fa pudor". Potser sí; ara bé, la censura aliena i injusta, això el públic no ho sap ensumar.
- Un arc de Sant Martí de més d'un quart d'hora ja no ens el mirem.
- L'única persona que mai s'equivoca és aquella que mai fa res.
- Si jo pinto el meu gos, tindré dos gossos, però no una obra d'art.
- El covard solament amenaça quan es troba protegit.
- No parlaríem tant si sapiguessim el poc que se'ns escolta.
- Contra l'estupidesa, fins i tot els déus lluiten en và.
- Ningú està més desesperadament empresonat que aquells que falsament creuen ser lliures.
- Les afinitats electives..
Pensaments den Goethe (1910)
Selecció de pensaments de Johann Wolfgang von Goethe recopilats i traduïts al català per Joan Maragall:[3]
- Les penes que passem són com aquelles bolves de fosquedat que'ns van pels ulls.[4]
- Tot allò que es de raó ha sigut ja pensat: sols hem de provar de pensar-ho de nou.
- Bufar no es tocar la flauta: cal saber moure els dits.
- Quan un home és vell ha de fer més que quan era jove.
- Aquell qui soporta les meves faltes és el meu senyor, encara que sigui el meu servidor.
- Quina es la millor forma de govern? Aquella en que aprenem a governar-nos a nosaltres mateixos.
- L'intel·ligent gairebé tot ho troba ridícul; el sensat gairebé no res.
- Els defectes els tenim en comú, però les virtuts són de cadascú en particular.
- Comunicar-se és naturalesa; rebre el que s'ha comunicat tal com ens ho donen, és cultura.[1]
- Un home mai és enganyat, sinó que s'enganya a sí mateix.
- Els sentits no enganyen; el judici, enganya.
- Classic es allò que es sà, romantic allò que es malaltís.
- A cada temps de l'home li correspon una certa filosofia.[4]
- Tot es més senzill del que un home pot pensar, i més complicat del que un home pot compendre.
- Ben mirat cada dia comença una nova epoca.
- La veritat és una antorxa terrible: tots provem d'acostar-nos-hi però parpallejant i amb una gran por de cremar-nos.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Camí a la felicitat». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997 (Pompeu Fabra ; 13). ISBN 8482971379.
- ↑ Goethe, Johann Wolfgang von. Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910.
- ↑ 4,0 4,1 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.