Lluna nova: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 26: | Línia 26: | ||
}} |
}} |
||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un [[cove]]. |
| cita = Fes les [[fava|faves]] en lluna nova i les colliràs amb un [[cove]]. |
||
| notes = |
| notes = |
||
| refs = <ref name="pares" /> |
| refs = <ref name="pares" /> |
Revisió del 10:02, 27 oct 2013
Lluna nova | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
La Lluna nova, també denominat noviluni, és la fase de la Lluna quan l la cara de la Lluna que enfronta la Terra no està il·luminada pel Sol i és invisible.
Dites populars
- Alls plantats en lluna nova, de grans un cove.[1]
- Bella lluna nova, d'aquí a tres dies boja.[2]
- El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa.[2]
- Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove.[1]
- Lluna nova amb torbonada, trenta dies mullada.[1]
- Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma.[3]
- Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer.[4]
- Lluna nova en dimarts gras, molts trons es detràs.[2]
- Lluna nova i brillant, bon temps endavant.[2]
- Lluna nova, peix al cove.[1]
- Lluna nova tapada, aigua rajada.[2]
- Lluna nova tombada, quaranta dies remullada.[2]
- Lluna nova tronada, quaranta dies remullada.[2]
- Lluna nova vermellosa, plujosa o ventosa.[2]
- Lluna nova, ves-hi amb un cove; lluna vella, ves-hi amb una cistella.[3]
- Lluna nova voltada, trenta dies mullada.[2]
- La mestressa bona mata el porc en lluna nova.[1]
- Si plou a la lluna nova d'agost, plou nou llunes de carrera.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 36-40. ISBN 842974519X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: Neotípia, 1938, p. 56-61 (Primer llibre de les set sivelles).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 279-612.
|