Viquidites:Fonts fiables: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{directriu|[[ |
{{directriu|[[VD:FF]]}} |
||
Revisió del 20:58, 25 des 2013
Aquesta pàgina descriu una directriu de Viquidites. Disposa d'un ampli consens dels editors i, per tant, es considera com una guia de recomanacions a seguir pels usuaris. Abans d'editar-la assegureu-vos que disposeu del suficient consens utilitzant la pàgina de discussió, la taverna o obrint una presa de decisió. |
Aquesta és una norma d'estil sobre la fiabilitat de certs tipus de fonts. Les polítiques corresponents són Viquidites:Verificabilitat i Viquidites:No feu treballs inèdits. Els articles de Viquidites haurien de cobrir tots els punts de vista majoritaris, i els minoritaris significatius, que hagin estat publicats per fonts fiables. Vegeu Viquidites:Punt de vista neutral.
Els articles de la Viquidites han d'utilitzar fonts fiables, de tercers, i publicades. Les fonts són material creïble publicats en un procés de publicació fiable; els seus autors són sovint considerats fiables o com a autoritats en el tema en qüestió. La fiabilitat d'una font depèn del context. Com a norma general, com més gent en revisi la informació, n'analitzi les qüestions legals, i n'observi l'escriptura, més fiable és la publicació. Les fonts han de donar suport de manera directa a la informació tal com està presentada en un article. Podeu fer consultes a la Taverna de la Viquidites si dubteu sobre la fiabilitat de certes fonts.
Visió general
Els articles s'haurien de basar en fonts fiables, de tercers i publicades, amb una reputació de revisar la informació i la precisió. Això significa que només publiquem les cites, dites populars i frases fetes contrastades, i no les inventades o sense cap referència fefaent, clara i precisa. Aquests exemples específics només cobreixen alguns dels tipus possibles de fonts fiables i qüestions sobre la fiabilitat de les fonts, i no s'intenta que siguin exhaustius. Que una font sigui adient depèn sempre del context, que és una qüestió de sentit comú i judici editorial.