Montserrat Roig i Fransitorra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
'''{{w|Montserrat Roig i Fransitorra}}''' ([[Barcelona]], 13 de juny de 1946 — [[Barcelona]], 10 de novembre de 1991) fou una escriptora catalana. |
'''{{w|Montserrat Roig i Fransitorra}}''' ([[Barcelona]], 13 de juny de 1946 — [[Barcelona]], 10 de novembre de 1991) fou una escriptora catalana. |
||
== Cites == |
== Cites == |
||
=== Cultura === |
|||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini. |
| cita = La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini. |
||
| Línia 16: | Línia 18: | ||
| refs = <ref>Badia, Montse ''Crítiques, aplaudiments i bons desitjos''. Bonart 163, Desembre 2013.</ref> |
| refs = <ref>Badia, Montse ''Crítiques, aplaudiments i bons desitjos''. Bonart 163, Desembre 2013.</ref> |
||
}} |
}} |
||
{{Cita |
|||
| cita = Si això hagués estat una literatura normal, als joves no ens haurien afalagat tant. |
|||
| autor = |
|||
| lloc = Plomes catalanes contemporànies |
|||
| data = 1980 |
|||
| notes = |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref>{{ref-notícia|cognom=Pagès Jordà|nom=Vicenç|títol=Els joves s'han fet grans|publicació=[[El Punt Avui]] (Cultura)|consulta=1 febrer 2014|data=31 de gener de 2014|enllaçautor=Vicenç Pagès Jordà|pàgines=p.3}}</ref> |
|||
}} |
|||
=== ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'' (1991) === |
=== ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'' (1991) === |
||
Recull de cites del llibre ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'' publicat l'any 1991:<ref>{{Ref-llibre |cognom=Roig |nom=Montserrat |enllaçautor=|coautors= |títol=Digues que m'estimes encara que sigui mentida |url= |editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=1991 |isbn=8429732810}}</ref> |
Recull de cites del llibre ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'' publicat l'any 1991:<ref>{{Ref-llibre |cognom=Roig |nom=Montserrat |enllaçautor=|coautors= |títol=Digues que m'estimes encara que sigui mentida |url= |editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=1991 |isbn=8429732810}}</ref> |
||
| Línia 64: | Línia 78: | ||
| refs = |
| refs = |
||
}} |
}} |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències|2}} |
{{referències|2}} |
||
Revisió del 07:25, 1 feb 2014
 Retrat artístic de Montserrat Roig | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 13 de juny de 1946 |
| Mort |
Barcelona, 10 de novembre de 1991 (45 anys) |
| Ocupació | Periodista, escriptora i directora de programa |
 | |
Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 — Barcelona, 10 de novembre de 1991) fou una escriptora catalana.
Cites
Cultura
- La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini.[1]
- Si això hagués estat una literatura normal, als joves no ens haurien afalagat tant.[2]
Plomes catalanes contemporànies, 1980.
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
Recull de cites del llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida publicat l'any 1991:[3]
- Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, deprés ho esculls.
- Advertiment als lectors.
- Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm a l'altre, que potser sap que mentim i que ens està demanant que continuem mentint.
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
- L'única droga que no et mata -encara que et faci emmalaltir-, l'únic efluvi que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
- Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.
- El nom de les coses.
- La pàtria no és només la infantesa, però tampoc és la llengua. La pàtria és totes dues coses alhora. Si no podem recordar l'una i l'usar l'altra, ens falta l'alè.
- Un teló vellut negre.
- Tot escriptor que ha de canviar de llengua és un escriptor en principi ofès, un escriptor que no acaba mai de sentir-se a gust, intranquil.
- Un teló vellut negre.
- El senyoriu, encara que vagi canviant de llenguatge i de formes, és etern.
- Les coses mai no van ser així.
- Els nostàlgics a la vida poden arribar a assassinar per pur ressentiment.
- Les coses mai no van ser així.
Referències
- ↑ Badia, Montse Crítiques, aplaudiments i bons desitjos. Bonart 163, Desembre 2013.
- ↑ Pagès Jordà, Vicenç «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui (Cultura), (31-01-2014), p. p.3 [Consulta: 1 febrer 2014].
- ↑ Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.