Taverner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 61: | Línia 61: | ||
}} |
}} |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències |
{{referències|refs= |
||
<ref name=taverna>{{ref-llibre|cognom=Amades|nom=Joan|títol=Costums i tradicions d'hostals i tavernes|lloc=Barcelona|editorial=Tallers Gráfics P. Arnau|any=1936|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/joanamades/id/2901|enllaçautor=Joan Amades i Gelats}}</ref> |
<ref name=taverna>{{ref-llibre|cognom=Amades|nom=Joan|títol=Costums i tradicions d'hostals i tavernes|lloc=Barcelona|editorial=Tallers Gráfics P. Arnau|any=1936|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/joanamades/id/2901|enllaçautor=Joan Amades i Gelats}}</ref> |
||
<ref name="pares">{{Ref-llibre |cognom=Parés i Puntas |nom=Anna |url=http://books.google.es/books?id=yFagMVe18DgC&dq=refranys&hl=ca |títol=Tots els refranys catalans |editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona |data=1999 |isbn=842974519X |pàgines=}}</ref> |
<ref name="pares">{{Ref-llibre |cognom=Parés i Puntas |nom=Anna |url=http://books.google.es/books?id=yFagMVe18DgC&dq=refranys&hl=ca |títol=Tots els refranys catalans |editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona |data=1999 |isbn=842974519X |pàgines=}}</ref> |
Revisió del 01:50, 6 feb 2014
In der Wirtsstube de Theodor Kleehaas | |
Projectes germans | |
---|---|
Multimèdia a Commons | |
Un taverner és una persona que mena una taverna.
Dites populars
- A l'hivern, forner i, a l'estiu, taverner.[1]
- Aiguaders i taverners de l'aigua fan diners.[2]
- Del taverner nou, tothom en vol un sou.[3]
- El taverner assenyat, d'ara i de l'antiguitat, sempre té el pou al costat del carretell encetat.[2]
- L'home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.[1]
- Quan et convida el taverner, et convida amb el teu diner.[2]
- Qui convida al taverner, està gat o no té diner[2]
- Taverner i apotecari, del pou treuen el salari.[1]
- Taverner que ven bon vi ventura té prop de si.[1]
- Tavernera guapa, taverna plena.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gargallo i Gregori, Jose. «El Refranyer». l'autor, cop. 2010. [Consulta: 24 maig 2013].
- ↑ Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936.