Escolania de Montserrat: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 13: Línia 13:


==Cites==
==Cites==
{{Cita
| cita = Algunes escolanies i capelles del nord tenen una sonoritat més quadrada i ampul·losa. [...] i queda bonic, però això no és la polifonia. Jo sempre he procurat ser àgil, dúctil, sense cops.
| autor = [[P. Ireneu Segarra]], exdirector de l'Escolania
| lloc =
| data =
| notes =
| original = Algunas escolanías y capillas del norte tienen una sonoridad más cuadrada y ampulosa. [...] y queda bonito, pero eso no es la polifonía. Yo he procurado siempre ser ágil, dúctil, sin tirones, ni golpes.
| idioma = castellà
| refs = <ref name=Catalònia>{{ref-publicació|cognom=Vives|nom=Joan|títol=Entrevista al padre Ireneu Segarra|publicació=Catalònia|url=http://www.raco.cat/index.php/Catalonia/article/view/96834/161510|consulta=11 març 2014}}</ref>
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = Tots els que hem passat per allà tenim un segell, certament. Entrem nens i sortim adolescents amb una base musical molt sòlida.
| cita = Tots els que hem passat per allà tenim un segell, certament. Entrem nens i sortim adolescents amb una base musical molt sòlida.
| autor = Bernat Vivancos, compositor
| autor = [[Bernat Vivancos]], compositor i actual director de l'Escolania
| lloc =
| lloc =
| data =
| data =
Línia 24: Línia 34:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = l’Escolania, si bé és, certament, una escola de músics, no centra la seva activitat docent únicament en aquest aspecte dee la formació dels nens. Tenim l’obligació, per sobre de tot, de formar persones.
| cita = Algunes escolanies i capelles del nord tenen una sonoritat més quadrada i ampul·losa. [...] i queda bonic, però això no és la polifonia. Jo sempre he procurat ser àgil, dúctil, sense cops.
| autor = [[P. Ireneu Segarra]], exdirector de l'Escolania
| autor = [[Bernat Vivancos]]
| lloc =
| lloc = Revista de l'Escolania
| data =
| data =
| notes =
| notes =
| original =
| original = Algunas escolanías y capillas del norte tienen una sonoridad más cuadrada y ampulosa. [...] y queda bonito, pero eso no es la polifonía. Yo he procurado siempre ser ágil, dúctil, sin tirones, ni golpes.
| idioma = castellà
| idioma =
| refs = <ref name=Catalònia>{{ref-publicació|cognom=Vives|nom=Joan|títol=Entrevista al padre Ireneu Segarra|publicació=Catalònia|url=http://www.raco.cat/index.php/Catalonia/article/view/96834/161510|consulta=11 març 2014}}</ref>
| refs = <ref name=RevistaEsco5>{{ref-publicació|cognom=Vivancos|nom=Bernat|títol=Yes, we CANT!|publicació=Revista de l'Escolania|data=2009|volum=5|consulta=11 març 2014|url=http://www.escolania.cat/index.php?md=articles&id=479&lg=1}}</ref>
}}
}}



Revisió del 17:10, 11 març 2014

Escolania de Montserrat
L'Esdcolania cantant a la basílica de Montserrat
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'Escolania de Montserrat és un cor de nens, que canta a veus blanques, cada dia, a la Basílica de Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. Quan el repertori ho requereix, es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir. És una de les institucions musicals més prestigioses d'Europa. L'Escolania és la més antiga d'Europa i encara subsisteix des de l'edat mitjana. Creada a redós del monestir benedictí dalt de la muntanya, com tantes altres al servei de les comunitats i de les catedrals, dedicada al culte religiós, després de moltes vicissituds i transformacions encara avui presta servei religiós al Santuari.

Cites

  • Algunes escolanies i capelles del nord tenen una sonoritat més quadrada i ampul·losa. [...] i queda bonic, però això no és la polifonia. Jo sempre he procurat ser àgil, dúctil, sense cops.[1]
(en castellà) Algunas escolanías y capillas del norte tienen una sonoridad más cuadrada y ampulosa. [...] y queda bonito, pero eso no es la polifonía. Yo he procurado siempre ser ágil, dúctil, sin tirones, ni golpes.
 — P. Ireneu Segarra, exdirector de l'Escolania
  • Tots els que hem passat per allà tenim un segell, certament. Entrem nens i sortim adolescents amb una base musical molt sòlida.[2]
 — Bernat Vivancos, compositor i actual director de l'Escolania
  • l’Escolania, si bé és, certament, una escola de músics, no centra la seva activitat docent únicament en aquest aspecte dee la formació dels nens. Tenim l’obligació, per sobre de tot, de formar persones.[3]
Revista de l'Escolania. — Bernat Vivancos

Referències

  1. Vives, Joan «Entrevista al padre Ireneu Segarra». Catalònia [Consulta: 11 març 2014].
  2. «Cara a cara». Cap altre cor a tot Europa fa tants quilos de música en públic. [Consulta: 27 febrer 2014].
  3. Vivancos, Bernat «Yes, we CANT!». Revista de l'Escolania, 5, (2009) [Consulta: 11 març 2014].