Rabindranath Tagore: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot fent canvis per la {{tl|ref-llibre}} |
|||
Línia 127: | Línia 127: | ||
| idioma = |
| idioma = |
||
}} |
}} |
||
=== Sense referències === |
|||
[[Fitxer:Rabindranath Tagore 1905-1906 Sukumar Ray.jpg|thumb|150px|"Cada criatura, al néixer, ens porta el missatge que [[Déu]] encara no perd l'[[esperança]] als homes." - Escultura de Rabindranath Tagore a [[Valladolid]]]] |
|||
* "La tempesta d'anit he coronat la daurada pau aquest matí." |
|||
* "Encasta en or les ales de l'ocell i mai més no solcarà el cel." |
|||
* "Jo deixo als qui estimo les petites coses; les coses grans són per a tothom." |
|||
* "El bri d'herba és digne del gran món on ha crescut." |
|||
* "Projecto la meva ombra en el meu camí perquè en mi hi ha una llàntia que no ha estat encesa." |
|||
* "Llegim malament el món, i després diem que ens enganya." |
|||
* "Regracia la flama per la seva llum, però no oblidis el peu de la llàntia que, constant i pacient, la sosté a l'ombra." |
|||
* "El repòs pertany al treball com les parpelles als ulls." |
|||
* "Aquells que porten el fanal a l'esquena envien llur ombra al seu davant." |
|||
* "De vegades ens dirigim a [[Déu]] demanant una mica d'[[alegria]] i altres vegades li brindem la nostra pròpia [[alegria]]. En aquests moments ens trobem més prop d'Ell, perquè no és la nostra necessitat, sinó nostra [[alegria]] el que cap a Ell ens empeny." |
|||
* "Encara que li arrenquis els pètals, no treuràs la seva [[bellesa]] a la flor." |
|||
* "Cada criatura, al néixer, ens porta el missatge que [[Déu]] encara no perd l'[[esperança]] als homes." |
|||
* "Quan la meva veu calli amb la [[mort]], el meu cor et seguirà parlant." |
|||
* "Com un mar, al voltant de l'assolellada illa de la vida, la [[mort]] canta nit i dia la seva cançó sense fi." |
|||
* "Deixa'm només una mica de mi mateix perquè pugui cridar-te el meu tot." |
|||
* "Dormia i somiava que la vida era [[alegria]], vaig despertar-me i vaig veure que la vida era servei, vaig servir i vaig veure que el servei era [[alegria]]." |
|||
* "L'[[amor]] és la vida plena, igual que una copa de [[vi]]." |
|||
* "El benefactor crida a la porta, però el que estima la troba oberta" |
|||
* "El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan." |
|||
* "L'home que ha de demanar [[amor]] és el més miserable de tots els captaires." |
|||
* "El que s'ocupa massa de fer el [[bé]] no té temps de ser bo." |
|||
* "És fàcil parlar clar quan no es vol dir tota la [[veritat]]." |
|||
* "Aquest que parla tant està completament buit, ja saps que el càntir buit és el que més sona." |
|||
* "Fer preguntes és prova que es [[pensament|pensa]]." |
|||
* "He comprès que la veritable [[fe]] està en on està l'home i l'amor. Ve de la [[dona]] en la seva abnegada maternitat i torna a ella en els seus fills, descendeix amb el regal del que dóna i s'obre en el cor del que accepta." |
|||
* "La foscor de la nit és un sac que desborda l'or del clarejar" |
|||
* "La [[poesia]] és l'eco de la melodia de l'univers en el cor dels humans." |
|||
* "La [[veritat]] no està de part de qui cridi més." |
|||
* "La terra és insultada i ofereix les seves flors com a resposta." |
|||
* "La veritable amistat és com la fosforescència, resplandeix millor quan tot s'ha enfosquit." |
|||
* "Els homes són cruels, però l'home és bo." |
|||
* "No és tasca fàcil dirigir homes; empènyer-los, en canvi, és molt senzill." |
|||
* "Per què es va pansir la flor? Es va pansir la flor perquè la vaig abraçar al costat del meu cor, per això es va pansir la flor". |
|||
* "Si tanques la porta a tots els [[error]]s, també la [[veritat]] se'n quedarà fora." |
|||
* "Vivim en el [[món]] quan l'estimem." |
|||
* "La vida es la constant sorpresa de saber que existeixo." |
|||
* "L'home és un infant; el seu poder es el poder de crèixer." |
|||
* "El pardal compadeix el paó, veient-lo carregat amb la seva cua." |
|||
* "La destral del llenyetaire demanà a l'arbre el seu mànec. I l'arbre l'hi donà." |
|||
* "No ofenguis el teu amic prestant-li mèrits de la teva pròpia imaginació." |
|||
* "L'home penetra en la sorollosa multitud per ofegar el seu propi clam de silenci." |
|||
* "No és a cops de martell, sinó per la dansa de l'aigua, que esdevenen perfectes els palets de riera." |
|||
* "Els foscos múvols esdevenen flors del cel en ésser besats per la llum." |
|||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 17:36, 22 març 2014
Rabindranath Tagore (1909) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Calcuta, 7 de maig de 1861 |
Mort |
Calcuta, 7 d'agost de 1941 (80 anys) |
Ocupació | Pintor, poeta, compositor, dramaturg, assagista, filòsof, artista, escriptor, lletrista, compositor de cançons, cantant, director de cinema i lluitador per la llibertat |
Els drets d'autor han expirat | |
Rabindranath Tagore (Rabindranāth Ṭhakur) (Calcuta, 6 de maig de 1861 — Śantiniketan, Bolpur, Bengala, 7 d'agost de 1941) fou un escriptor, poeta, compositor i filòsof indi guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1913. Fou autor de La màquina, Cicle de la primavera, El jardiner, entre altres obres.
Cites
- L'Índia ha d'ésser un exemple. Si aconsegueix l'autonomia, ha d'ésser d'acord amb el caràcter hindú, perquè la forma de govern només pot desenvolupar-se dins de l'atmosfera que li correspon.[1]
- Berlín, 1930.
- Opinió sobre la independència de la Índia
- Berlín, 1930.
Obra literària
El Jardiner
- Confia en l'amor encara que et dugui tristeses. No tanquis el teu cor.[2]
- El plaer és fràgil com una gota de rosada, que amb una rialla mor.[2]
Ocells perduts
Recull de versos del conte Ocells perduts de Rabindranath Tagore:[3]
- El món es treu la màscara de grandesa davant d'aquell qui l'estima.
- Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.[4]
- No posis el teu amor en un precipici només perquè sigui alt.[4]
- Allò que tu ets, no ho pots veure; allò que tu veus es la teva ombra.[4]
- No puc escollir el millor. El millor m'escolleix a mi.[4]
- La vida és la constant sorpresa de veure que existeixo.
- Si no tens gana, no en donis la culpa al teu menjar.
- Creant, Déu es troba a si mateix.
- Les estrelles no tenen por de semblar lluernes.
- La vida ens és donada, i la mereixem donant-la.
- Com més gran som en humilitat, més a prop som de la grandesa.
- L'oratge busca una drecera on no hi ha camí, i acaba en el No-res la seva recerca.
- El Perfecte vol embellir-se per l'amor de l'Imperfecte.
- Déu parla a l'Home: "Et faig mal perquè et guareixo, et castigo perquè t'estimo".
Referències
- ↑ Tagore, Rabindranath. Obra selecta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 5-6. ISBN 8472027686.
- ↑ 2,0 2,1 Tagore, Rabindranath. Obra selecta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 7-52. ISBN 8472027686.
- ↑ Tagore, Rabindranath. «Ocells perduts». A: Obra selecta. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 53-91. ISBN 8472027686.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tagore, Rabindranath. Tagore : pensaments d'ahir per avui. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010. ISBN 9788498832457.