Cafè: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Migració de 17 enllaços interwiki, ara subministrat per Wikidata en d:Q8486
Línia 84: Línia 84:
[[Categoria:Dites sobre aliments]]
[[Categoria:Dites sobre aliments]]
[[Categoria:Dites sobre arbres]]
[[Categoria:Dites sobre arbres]]

[[bs:Kahva]]
[[cs:Káva]]
[[de:Kaffee]]
[[en:Coffee]]
[[es:Café]]
[[fr:Café]]
[[hu:Kávé]]
[[it:Caffè]]
[[ko:커피]]
[[lt:Kava]]
[[nn:Kaffi]]
[[no:Kaffe]]
[[pl:Kawa]]
[[sk:Káva]]
[[sv:Kaffe]]
[[th:กาแฟ]]
[[tr:Kahve]]

Revisió del 03:21, 15 abr 2014

Cafè
Grans de cafè
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El cafè és un arbre de la família de les rubiàcies (Coffea arabica), de fulles persistents de color verd fosc, de flors estel·liformes blanques i oloroses i de fruits en drupa de la mida d'una cirera. També és la beguda estimulant obtinguda per infusió dels grans de cafè torrats i mòlts. que contenen cafeïna, de gust amargant i estimulant. És un dels principals productes d'origen agrícola que es comercialitzen en els mercats internacionals, i una de les begudes estimulants més consumides arreu del món, després del te.

Dites populars

  • Al cafè d'en Cuyàs, dels pobres no en fan cap cas.[1]
  • Cafè, teatre i hostal, molts devots i pocs com cal.[1]
  • Cafè de proa i cafè de popa, parents llunyans.[1]
  • El brou tebi i el cafè calent.[2]
  • El cafè cau bé.[3]
  • El cafè fa pair bé.[3]
  • Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res.[1]
  • L'aire del camp fa més bé que les taules del cafè.[3]
  • Qui al cafè va i ve, dos cases manté.[2]

Frases fetes

  • Ésser un cul de tavernes, de cafè, d’església.[2]
  • Estar de mal café.[2]
  • No distingir el cafè de la malta.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gargallo Gregori, Jose. «El Refranyer: Dites i refranys». l'autor, cop. 2010. [Consulta: 4 juliol 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X.