Claude Debussy: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Migració de 16 enllaços interwiki, ara subministrat per Wikidata en d:Q4700
Línia 96: Línia 96:
[[Categoria:Francesos]]
[[Categoria:Francesos]]
[[Categoria:Pianistes]]
[[Categoria:Pianistes]]

[[bg:Клод Дебюси]]
[[cs:Claude Debussy]]
[[de:Claude Debussy]]
[[el:Κλωντ Ντεμπυσσύ]]
[[en:Claude Debussy]]
[[es:Claude Debussy]]
[[fr:Claude Debussy]]
[[gl:Claude Debussy]]
[[he:קלוד דביסי]]
[[it:Claude Debussy]]
[[pl:Claude Debussy]]
[[pt:Claude Debussy]]
[[ru:Клод Дебюсси]]
[[sk:Claude Debussy]]
[[sl:Claude Debussy]]
[[uk:Клод Дебюссі]]

Revisió del 18:45, 15 abr 2014

Infotaula de personaClaude Debussy
Claude Debussy (ca. 1908)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Saint-Germain-en-Laye (França)
22 d'agost de 1862
Mort 16è districte de París (França)
25 de març de 1918 (55 anys)
Ocupació Compositor, pianista i crític musical
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Claude-Achille Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 22 d'agost de 1862 — París, 25 de març de 1918) fou un compositor francès.

Cites

(en francès) Musique est l'espace entre les notes.
  • Les obres d'art fan les regles, però les regles no fan les obres d'art.[2]
(en francès) Les œuvres d'art font les règles, les règles ne font pas les œuvres d'art.
  • L'art és la més bella de les mentides.[3]
(en francès) L'art est le plus beau des mensonges.
Monsieur Croche, antidilettante, 1901-1914.
  • En primer lloc, senyores i senyors, han d'oblidar que són cantants.[4]
Primeres instruccions als cantants de la seva òpera Pelléas et Mélisande (Paris), 1902.
  • L'atracció del virtuós per al públic és molt semblant a la del circ per al públic. Sempre hi ha l'esperança que alguna cosa perillosa pugui succeir.[5]
  • La gent no s'assembla molt a les coses que són belles; ells estan tan lluny, amb les seves idees una mica desagradables.[6]
  • Els compositors no s'atreveixen. Tenen por d'aquest ídol sagrat anomenat "sentit comú", que és la cosa més terrible que conec; després de tot, no és més que una religió fundada per justificar la ubiqüitat dels imbècils.[7]
  • No existeix una teoria. Només has d'escoltar. El plaer és la llei. M'agrada la música amb passió. I perquè m'agrada, tracto d'alliberar-la de les tradicions estèrils que l'ofeguen. És un art lliure que brolla; un art a l'aire lliure, sense límits, com els elements, el vent, el cel, el mar. En cap cas ha de ser tancat i convertit en un art acadèmic.[8]

Referències

  1. Koomey, Jonathan G. Turning numbers into knowledge : mastering the art of problem solving. Oakland: Analytics Press, 2001, p. 96. ISBN 0-9706019-0-5. 
  2. Paynter, John ... [et al.]. Companion to contemporary musical thought. London: Routledge, 1992, p. 590. 
  3. «Claude Debussy a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  4. Simon, Henry W. 100 great operas and their stories. New York: Doubleday, 1989, p. 371. 
  5. Rollo Myers, Hugh. Música en el món modern, 1948, p. 99. 
  6. Illyitch Seroff, Victor. Música en el món modern, 1957, p. 172. 
  7. Debussy, Claude. Cartes de Debussy. Francois Lesure i Roger Nichols, 1987, p. 590. 
  8. Shapiro, Nat. Enciclopedia de cites sobre la música, 1981, p. 268. 

Enllaços externs