Claude Debussy: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 96: | Línia 96: | ||
[[Categoria:Francesos]] |
[[Categoria:Francesos]] |
||
[[Categoria:Pianistes]] |
[[Categoria:Pianistes]] |
||
[[bg:Клод Дебюси]] |
|||
[[cs:Claude Debussy]] |
|||
[[de:Claude Debussy]] |
|||
[[el:Κλωντ Ντεμπυσσύ]] |
|||
[[en:Claude Debussy]] |
|||
[[es:Claude Debussy]] |
|||
[[fr:Claude Debussy]] |
|||
[[gl:Claude Debussy]] |
|||
[[he:קלוד דביסי]] |
|||
[[it:Claude Debussy]] |
|||
[[pl:Claude Debussy]] |
|||
[[pt:Claude Debussy]] |
|||
[[ru:Клод Дебюсси]] |
|||
[[sk:Claude Debussy]] |
|||
[[sl:Claude Debussy]] |
|||
[[uk:Клод Дебюссі]] |
Revisió del 18:45, 15 abr 2014
Claude Debussy (ca. 1908) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Saint-Germain-en-Laye (França), 22 d'agost de 1862 |
Mort |
16è districte de París (França), 25 de març de 1918 (55 anys) |
Ocupació | Compositor, pianista i crític musical |
Els drets d'autor han expirat | |
Claude-Achille Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 22 d'agost de 1862 — París, 25 de març de 1918) fou un compositor francès.
Cites
- (en francès) Musique est l'espace entre les notes.
- Les obres d'art fan les regles, però les regles no fan les obres d'art.[2]
- (en francès) Les œuvres d'art font les règles, les règles ne font pas les œuvres d'art.
- (en francès) L'art est le plus beau des mensonges.
- Monsieur Croche, antidilettante, 1901-1914.
- En primer lloc, senyores i senyors, han d'oblidar que són cantants.[4]
- Primeres instruccions als cantants de la seva òpera Pelléas et Mélisande (Paris), 1902.
- L'atracció del virtuós per al públic és molt semblant a la del circ per al públic. Sempre hi ha l'esperança que alguna cosa perillosa pugui succeir.[5]
- La gent no s'assembla molt a les coses que són belles; ells estan tan lluny, amb les seves idees una mica desagradables.[6]
- Els compositors no s'atreveixen. Tenen por d'aquest ídol sagrat anomenat "sentit comú", que és la cosa més terrible que conec; després de tot, no és més que una religió fundada per justificar la ubiqüitat dels imbècils.[7]
- No existeix una teoria. Només has d'escoltar. El plaer és la llei. M'agrada la música amb passió. I perquè m'agrada, tracto d'alliberar-la de les tradicions estèrils que l'ofeguen. És un art lliure que brolla; un art a l'aire lliure, sense límits, com els elements, el vent, el cel, el mar. En cap cas ha de ser tancat i convertit en un art acadèmic.[8]
Referències
- ↑ Koomey, Jonathan G. Turning numbers into knowledge : mastering the art of problem solving. Oakland: Analytics Press, 2001, p. 96. ISBN 0-9706019-0-5.
- ↑ Paynter, John ... [et al.]. Companion to contemporary musical thought. London: Routledge, 1992, p. 590.
- ↑ «Claude Debussy a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Simon, Henry W. 100 great operas and their stories. New York: Doubleday, 1989, p. 371.
- ↑ Rollo Myers, Hugh. Música en el món modern, 1948, p. 99.
- ↑ Illyitch Seroff, Victor. Música en el món modern, 1957, p. 172.
- ↑ Debussy, Claude. Cartes de Debussy. Francois Lesure i Roger Nichols, 1987, p. 590.
- ↑ Shapiro, Nat. Enciclopedia de cites sobre la música, 1981, p. 268.
Enllaços externs
- Centre de Documentation Claude Debussy (francès)