Bertolt Brecht: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Bot: Fixing interwiki issues
Línia 106: Línia 106:
[[ka:ბერტოლტ ბრეხტი]]
[[ka:ბერტოლტ ბრეხტი]]
[[li:Bertolt Brecht]]
[[li:Bertolt Brecht]]
[[lt:Bertoltas Brechtas]]
[[lt:Bertoldas Brechtas]]
[[ml:ബെർതോൾഡ് ബ്രെഹ്ത്]]
[[ml:ബെർതോൾഡ് ബ്രെഹ്ത്]]
[[nl:Bertolt Brecht]]
[[nl:Bertolt Brecht]]

Revisió del 21:08, 24 abr 2014

Infotaula de personaBertolt Brecht
Retrat de Bertolt Brecht (1954)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Augsburg (Alemanya)
10 de febrer de 1898
Mort Berlín Est (República Democràtica Alemanya)
14 d'agost de 1956 (58 anys)
Ocupació Dramaturg, lletrista, guionista, director de teatre, poeta, llibretista, crític literari, escriptor, director de cinema i realitzador
Modifica dades a Wikidata

Bertolt Brecht (Augsburg, Suàbia, 10 de febrer de 1898 — Berlín, 14 d'agost de 1956) fou un poeta i dramaturg alemany, un dels més influents del segle XX.

Cites

  • Buscar algú que ajudi a suportar la desgracia.[1]
  • Cal que el comediant faci de l'acte de mostrar un acte artístic.[2]
  • Cal que el comediant utilitzi la seva imaginació amb parsimònia. Progressi frase rere frase, com si hagués de verincar allò que sap del personatge en cada frase que ha de dir, escoltar i entendre.[2]
  • El comediant ha de seguir essent lector tant de temps com pugui.[2]
  • El més difícil de córrer és aturar-se.[1]
  • Mai atreure sobre un el destí del desgraciat per compassió envers ell.[1]
  • No tinc cap necessitat que perduri un pensament meu, però voldria que tot es mengés, es transformés, s'utilitzés fins al final.[1]
  • Qui no sap res, tampoc viu.[1]
  • Si un encara està formant-se, mantenir-se a prop dels excel·lents, pero quan és un home fet, a prop deis mediocres.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Siguan, Marisa «Com podem llegir Brecht avui?» (PDF). Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, Núm. 28, (2001), pàg. 23-34. ISSN: 1134-7643 [Consulta: 13 maig 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 Dieuzayde, Louis «El Verfremdungseffekt: vers un tractament ètic de la paraula» (PDF). Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, Núm. 41, (2004), pàg. 13-18. ISSN: 1134-7643 [Consulta: 13 maig 2012].