Llop: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot: Fixing interwiki issues
Línia 298: Línia 298:
[[es:Lobo]]
[[es:Lobo]]
[[fa:گرگ]]
[[fa:گرگ]]
[[fr:Loup]]
[[hr:Vukovi]]
[[hr:Vuk]]
[[it:Lupo]]
[[it:Lupo]]
[[ja:狼]]
[[ja:狼]]

Revisió del 21:16, 24 abr 2014

Llop
Llop gris
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El llop (Canis lupus) és un mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels cànids. El llop, sent un depredador, és una part important dels ecosistemes als quals pertany. Els llops són uns animals molt adaptables, que poden viure a boscos, muntanyes, tundres, taigàs i praderies.

Dites populars

Dites populars sobre els llops majoritàriament recollides per Joan Amades en el seu Vocabulari dels pastors.[1]

Wolf of Alfred Kowalski-Wierusz
El llop muda les dents, però no els pensaments.
  • A carn de llop, salsa de ca.
  • A la mà del llop sempre hi ha foc.
  • A llop dorment, no li entra res en dent.
  • Bestiar de molts, menja de llops.
  • Del llop, ni l'amistat.
  • Del llop, un pèl.[2]
  • Del mal que fan els llops, molt se n'alegren els corbs.[2]
  • El llop i el volpell, tots dos són d'un consell.
  • El llop ix del bosc per la fam.[3]
  • El llop muda les dents, però no els pensaments.[4]
  • El llop, on cria, no hi fa mal.
  • El llop sempre va a caçar lluny del lloc on sol estar.
  • La fam fa eixir el llop del bosc.
  • Llop més maleït, el pèl més lluït.[2]
  • Llops amb llops no es mosseguen.
  • Mal company i llop, ni de lluny ni de prop.
  • Parla del llop, amanix l'escopeta.[2]
  • Per l'Ascensió, cerca el llop i el moixernó.[1]
  • Per Sant Marc el llop ja és nat.[1]
  • Per Santa Creu el llop ja s'hi veu.[1]
  • Quan la carn ha d'ésser del llop, ella sola se n'hi va.
  • Qui del llop ja demanat ha: On albergues ton bestiar?
  • Qui del llop ha esment, a prop se'l sent.[4]
  • Qui del llop parla, prop li surt.[4]
  • Qui amb llops va, s'amostra a aüllar.[2]
  • Sempre va el llop al de les calces esquinçades.[2]
  • Als corrals on hi hagi penjada una cua de llop, no s'hi acostarà cap llop.[5]

Dites relacionades amb altres animals

Dites populars sobre els llops i altres animals majoritàriament recollides per Joan Amades en el seu Vocabulari dels pastors.[1]

The lone Wolf of Alfred Kowalski-Wierusz
Cap d'ovella i garres de llop.
  • Cap d'ovella i garres de llop.
  • Dos gossos contra un llop se'l mengen tot.[3]
  • L'ovella amb els llops no fan parella.
  • La pols que alcen els moltons serveix d'aiguardent al llop.
  • Llop amb pell d'ovella, mai no porta esquella.
  • Llop i guineu, a cap preu.
  • Lo que plau al llop, plau a la guilla.[2]
  • Lo que plau al llop, plau a la lloba.[2]
  • No hi ha llebre sense llop.[3]
  • Ovelles comptades, el llop se les menja.
  • Ovella de molts, el llop se la menja.[2]
  • Ovella sense pastor, el llop se la menja.[2]
  • Ovelles sense guardià, el llop se les menjarà.
  • Per amor del bou llepa el llop el jou.
  • Per desig que té del bou, llepant va el llop el jou.
  • Per l'Ascensió, el llop se'n porta el millor moltó.

Frases fetes

Frases fetes sobre els llops, majoritàriament recollides pel Diccionari català-valencià-balear d Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll.[2]

Moonlight, Wolf
Ésser fosc (o negre) com una gola de llop.
  • Del llop fer-ne pastor.
  • Ésser (algú) un llop amb pell d'ovella.[4]
  • Ésser fosc (o negre) com una gola de llop.
  • Ficar-se a la gola del llop .[4]
  • Haver vist el llop.[4]
  • "Me'n dubto", que deia el llop quan el volien fer pastor.[1]
  • No servir per llop ni per ovella.[1]
  • Parlar d'ovella i mossegar de llop.[1]
  • Posar la carn a la boca del llop.
  • Menjar com un llop.
  • Temps de llops.[4]
  • Tenir el llop tancat a dins.
  • Tenir paraules d'ovella i fets de llop.
  • Tenir una fam de llop.[4]
  • Tornem-hi, llop, a fer salts!

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 470-474. ISBN 842974519X. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Llop». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juny 2012].
  5. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2.