Dites àrabs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m format |
mCap resum de modificació |
||
Línia 9: | Línia 9: | ||
La '''llengua àrab''' (en àrab '''اللغة العربية''', ''al-luḡa al-ʿarabiyya'') és la llengua parlada en origen pel poble àrab.És una llengua semítica, com l'hebreu, l'arameu, l'accadi o el sirià. Pel fet de l'expansió territorial a l'edat mitjana i per la difusió de l'Alcorà, aquesta llengua s'ha estès per tot l'Àfrica nordsahariana i bona part de l'Orient Pròxim. És la llengua oficial en vint països i cooficial en almenys altres sis; així mateix és la llengua oficial de la Lliga Àrab i una de les sis llengües oficials de l'Organització de Nacions Unides. |
La '''llengua àrab''' (en àrab '''اللغة العربية''', ''al-luḡa al-ʿarabiyya'') és la llengua parlada en origen pel poble àrab.És una llengua semítica, com l'hebreu, l'arameu, l'accadi o el sirià. Pel fet de l'expansió territorial a l'edat mitjana i per la difusió de l'Alcorà, aquesta llengua s'ha estès per tot l'Àfrica nordsahariana i bona part de l'Orient Pròxim. És la llengua oficial en vint països i cooficial en almenys altres sis; així mateix és la llengua oficial de la Lliga Àrab i una de les sis llengües oficials de l'Organització de Nacions Unides. |
||
== Cites == |
|||
{{Cita |
{{Cita |
Revisió del 12:49, 28 jul 2014
Lletra Xīn de l'alfabet àrab | |
Projectes germans | |
---|---|
Multimèdia a Commons | |
La llengua àrab (en àrab اللغة العربية, al-luḡa al-ʿarabiyya) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.És una llengua semítica, com l'hebreu, l'arameu, l'accadi o el sirià. Pel fet de l'expansió territorial a l'edat mitjana i per la difusió de l'Alcorà, aquesta llengua s'ha estès per tot l'Àfrica nordsahariana i bona part de l'Orient Pròxim. És la llengua oficial en vint països i cooficial en almenys altres sis; així mateix és la llengua oficial de la Lliga Àrab i una de les sis llengües oficials de l'Organització de Nacions Unides.
Cites
- Al gos que té diners se l'anomena senyor gos.
- Castiga als que et tenen enveja fent-los el bé.
- Quan un altre sofreix és fusta que sofreix.
- Quan serà la fi del món? El dia que jo mori.
- De l'arbre del silenci penja el fruit de la seguretat.
- Després que has deixat anar la paraula, aquesta et domina. Però mentre no l'has deixat anar, ets el seu dominador.
- Variant: "Ets esclau de les teves paraules i amo dels teus silencis."
Variant: "Si la paraula callada és el teu esclau, l'expressada és el teu amo."
Variant: "L'home és amo del que calla, i esclau del que diu."
- L'home no pot saltar fora de la seva ombra.
- Estigues atent quan el teu enemic et somrigui: la fera mostra les dents abans d'atacar.
- La crueltat és la força dels covards.
- L'enveja assenyala les virtuts de l'envejat, i les desvirtuts de l'envejós.
- La primera vegada que m'enganyis, serà culpa teva; la segona vegada, la culpa serà meva.
- Llibres, camins i dies donen a l'home saviesa.
- El passat ha fugit, el que esperes està absent, però el present és teu.
- Les oïdes no serveixen de gens a un cervell cec.
- Els que de veritat busquen Déu, dintre dels santuaris s'ofeguen.
- No obris els llavis si no estàs segur que el que vas a dir és més bell que el silenci.
- Variant: "Si el que vas a dir no és més bell que el silenci, no ho diguis."
Variant: "Si el que vas a dir no és més bell que el silenci no ho vagis a dir."
- No hi ha animal en la terra ni una criatura voladora amb dues ales, sinó que són gent com la que hi ha en tu.
- No intentis posar recta l'ombra d'un bastó tort.
- Qui no comprèn una mirada tampoc comprendrà una llarga explicació.
- Variant: "Qui no entengui una mirada mai entendrà una llarga explicació."
- Qui vol fer alguna cosa troba la manera, qui no vol fer res troba l'excusa.
- Qui s'obstina a pegar-li una pedrada a la lluna no ho aconseguirà, però acabarà sabent manejar la profunda.
- Si algú et mossega et fa recordar que tu també tens dents.
- Si té remei per què et queixes? I si no té remei, per què et queixes?
- Si un home et diu que sembles un camell, no li facis cas; si t'ho diuen dos, mira't a un mirall.
- Només es llencen pedres a l'arbre carregat de fruits.
- Tingues fe en Déu, però en el soc lliga el teu camell
- Un consell es dóna, i es rep per convicció.
- Un llibre és com un jardí que es duu en la butxaca.
- Una pedra llançada per la mà d'un amic és com una flor.
|