Manuel Fraga Iribarne: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Implementant {{ref-web}}, replaced: {{citar web → {{ref-web (4)
m Robot ordenant alfabèticament les categories
Línia 56: Línia 56:


{{ORDENA: Fraga Iribarne, Manuel}}
{{ORDENA: Fraga Iribarne, Manuel}}
[[Categoria:Polítics del s. XX]]
[[Categoria:Polítics del s. XXI]]
[[Categoria:Gallecs]]
[[Categoria:Gallecs]]
[[Categoria:Polítics del s. XXI]]
[[Categoria:Polítics del s. XX]]

Revisió del 12:37, 30 ago 2014

Infotaula de personaManuel Fraga Iribarne
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Vilalba (Lugo)
23 de novembre de 1922
Mort carrer Fernando el Católico (Comunitat de Madrid)
15 de gener de 2012 (89 anys)
Ocupació Polític, diplomàtic i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922Madrid, 15 de gener de 2012) fou un polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera, tant durant la dictadura franquista, la transició i l'època democràtica posterior.

Cites

Franco i el franquisme

  • És evident que el gloriós alçament popular del 18 de juliol de 1936 va ser un dels més simpàtics moviments político-socials que el món té memòria. Els observadors imparcials i l'historiador objectiu han de reconèixer que la major i la millor part del país va ser la que es va alçar, el 18 de juliol, contra un Govern il·legal i corromput, que preparava la més sinistra de les revolucions vermelles des del poder— explicava l'any 1949 des de l'Oficina d'Informació Diplomàtica.[1]
  • Un gran home [...] "el més gran i més representatiu dels espanyols del segle XX" [...] "un dels grans governants que hem tingut en la nostra història". — el dia de la mort del dictador Francisco Franco.[2]
  • va romandre massa temps en el poder— parlant de Franco anys després de la seva mort.[2]
  • El franquisme ha assentat les bases per una Espanya amb més ordre. De fet, només cal comparar l'Espanya d'avui amb la dels anys trenta. —(30 de desembre de 2007)[3][4]
  • A certa gent, jo no l'afusellava. Se l'hauria de penjar pels collons –va respondre Fraga. — resposta a la pregunta "Vostè, com a catedràtic, estarà en contra de la pena de mort?"; formulada per un grup opositor a l'ambaixada londinenca que venien a intercedir per evitar els darrers afusellaments del franquisme que foren membres del FRAP i ETA.[5]

Llengua

  • La meva mare (originària d'Iparralde) va entendre perfectament que havia de ensenyar el francès, no el basc, que és una llengua morta.[2]
  • S'ha de dir espanyol i no castellà! L'espanyol és la llengua de tots. S'ha transformat ja en la llengua d'Espanya [...] Catalunya va ser ocupada per Felip IV, va ser ocupada per Felip V, que la va vèncer, va ser bombardejada pel general Espartero, que era un general revolucionari, i la ocupem el 1939 i estem disposats a agafar de nou el fusell. Per tant, ja saben vostès a què atenir-se, aquí tinc el mosquet per tornar-lo a utilitzar.[6]

Transició

  • No ens asseurem a la mateixa taula que els comunistes. Mai penso parlar amb ells [1]
  • La legalització del Partit Comunista és un veritable cop d'Estat.[2]
  • el millor terrorista, el terrorista mort.[5]

Fets de Vitòria

  • El carrer és meu! — era ministre de Governació en un moment de gran agitació social al carrer on hi destaquen els Fets de Vitòria de 1976.[2]
  • Qui no hagi après la lliçó de Vitòria, ell veurà el que fa (...) el que vulgui plantejar la lluita, la tindrà. Amb totes les seves conseqüències. Deixem-nos de ximpleries![5]

Nacionalismes perifèrics

  • Abans de legalitzar la ikurriña hauran de passar per sobre del meu cadàver.[2]
  • Es pot ser galleguista sense ser nacionalista, que és una traïció a Espanya i a la Constitució. — parlant sobre els nacionalismes.[2]

Homosexualitat

  • L'homosexualitat és una anomalia i, per tant, passar de la persecució que hi va haver en el seu moment, que era una equivocació, a l'orgull gai és una altra tremenda equivocació.[2]
  • La joventut està cansada dels que els diuen que es dissolen les seves famílies, que ja no poden comptar amb els seus pares, i que hi haurà matrimonis de persones del mateix sexe, que jo no tinc res en contra d'ells: Si neixen així doncs què hi farem però que no diguin a sobre que estan orgullosos de funcionar al revés. — manifestat a un sopar al municipi de Teo (A Coruña) amb membres de les Nuevas Generaciones del Partido Popular. (2005)[7][8]
  • ¡Que es quedi on està! ¡Ja tenim suficients mariques a Espanya! — contestació de Fraga, ministre franquista en aquell moment, a la família de Luis Cernuda quan li havien demanat permís perquè Cernuda pogués tornar de l'exili mexicà per assistir a l'enterrament de la seva mare.[5]

Altres

  • Trencar amb una tradició [...] que ha permès a Espanya resoldre un famós 23 de febrer i tantes coses d'elements d'estabilitat en aquests anys, certament de transicions difícils, és desvariejar. — parlant sobre la monarquia espanyola.[2]
  • Tota la meva vida he dit veritats sense condó i penso morir-me sense posar-me un — paraules després que es coneixes la postura del Vaticà contrària a l'ús del preservatiu.[2]
  • Tot parteix, tot cau, tot fina — Comiat de Fraga al XIII Congrés del PP de Galícia el 15 de gener de 2006.[9]

Cites sobre Manuel Fraga

A banda de les seves pròpies cites, diverses personalitats han parlat de la seva figura:

  • En la meva vida he vist molta gent amb fama de feixista o que volia professar el feixisme, però només n'he conegut dos de veritat: un va ser José Calvo Sotelo, l'altra és Manuel Fraga. — José Bergamín, dramaturg.[5]
  • Escolti amb atenció, amic: vosté és bona persona, tant que llinda la ingenuitat. Monsieur Fraga és un feixista, va néixer feixista i morirà feixista. I no obtindrà res dels gaullistes. Li diu algú que ha estat lluitant contra el feixisme tota la seva vida — Jean de Lipkowski, responsable d'Afers Exteriors de l’UDR francesa, citat a Memorias de un maldito (1999) de Jorge Vestrynge.[5]

Arran de la seva mort, el 15 de gener de 2012 diferents persones del món de la polítiques van parlar d'ell:

  • Gran servidor de l'Estat — Joan Carles I d'Espanya, rei del regne d'Espanya.[10]
  • un bon home que va treballar com pocs i quan més difícil era [...] La nostra història democràtica no es pot explicar sense la seva [...] Ell va sembrar el que molts hem pogut recollir després, al llarg dels anys [...] Forma part dels grans de la història política d'Espanya. En temps de tanta petitesa és molt important tenir en memòria els grans.— José María Aznar López, expresident espanyol i membre del Partit Popular.[10]
  • Important trajectòria per a la consolidació de la democràcia espanyola — José Luis Rodríguez Zapatero, expresident espanyol i membre del PSOE.[10]
  • Paper destacadíssim a conduir sectors franquistes cap al marc constitucional" —Miquel Roca i Junyent, pare de la constitució i membre de CIU.[10]
  • Un servidor públic impecable — Alfredo Pérez Rubalcaba, exministre d'Interior espanyol i membre del PSOE.[10]

Referències