Escolania de Montserrat: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-)
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-)
Línia 4: Línia 4:
| descripció = L'Escolania cantant a la basílica de Montserrat
| descripció = L'Escolania cantant a la basílica de Montserrat
| Viquipèdia = Escolania de Montserrat
| Viquipèdia = Escolania de Montserrat
| Viquitexts =
| Viquitexts =
| Viccionari =
| Viccionari =
| Viquiespècies =
| Viquiespècies =
| Commons = Escolania de Montserrat
| Commons = Escolania de Montserrat
}}
}}
Línia 15: Línia 15:
| cita = Algunes escolanies i capelles del nord tenen una sonoritat més quadrada i ampul·losa. [...] i queda bonic, però això no és la polifonia. Jo sempre he procurat ser àgil, dúctil, sense cops.
| cita = Algunes escolanies i capelles del nord tenen una sonoritat més quadrada i ampul·losa. [...] i queda bonic, però això no és la polifonia. Jo sempre he procurat ser àgil, dúctil, sense cops.
| autor = [[P. Ireneu Segarra]], exdirector de l'Escolania
| autor = [[P. Ireneu Segarra]], exdirector de l'Escolania
| lloc =
| lloc =
| data =
| data =
| notes =
| notes =
| original = Algunas escolanías y capillas del norte tienen una sonoridad más cuadrada y ampulosa. [...] y queda bonito, pero eso no es la polifonía. Yo he procurado siempre ser ágil, dúctil, sin tirones, ni golpes.
| original = Algunas escolanías y capillas del norte tienen una sonoridad más cuadrada y ampulosa. [...] y queda bonito, pero eso no es la polifonía. Yo he procurado siempre ser ágil, dúctil, sin tirones, ni golpes.
| idioma = castellà
| idioma = castellà
Línia 25: Línia 25:
| cita = Tots els que hem passat per allà tenim un segell, certament. Entrem nens i sortim adolescents amb una base musical molt sòlida.
| cita = Tots els que hem passat per allà tenim un segell, certament. Entrem nens i sortim adolescents amb una base musical molt sòlida.
| autor = [[Bernat Vivancos]], compositor i actual director de l'Escolania
| autor = [[Bernat Vivancos]], compositor i actual director de l'Escolania
| lloc =
| lloc =
| data =
| data =
| notes =
| notes =
| original =
| original =
| idioma =
| idioma =
| refs = <ref name=Cara>{{ref-web|url=http://cac.drac.com/200911/20091124.html|consulta=27 febrer 2014|títol=Cara a cara|obra=Cap altre cor a tot Europa fa tants quilos de música en públic}}</ref>
| refs = <ref name=Cara>{{ref-web|url=http://cac.drac.com/200911/20091124.html|consulta=27 febrer 2014|títol=Cara a cara|obra=Cap altre cor a tot Europa fa tants quilos de música en públic}}</ref>
}}
}}
Línia 36: Línia 36:
| autor = [[Bernat Vivancos]]
| autor = [[Bernat Vivancos]]
| lloc = Revista de l'Escolania
| lloc = Revista de l'Escolania
| data =
| data =
| notes =
| notes =
| original =
| original =
| idioma =
| idioma =
| refs = <ref name=RevistaEsco5>{{ref-publicació|cognom=Vivancos|nom=Bernat|títol=Yes, we CANT!|publicació=Revista de l'Escolania|data=2009|volum=5|consulta=11 març 2014|url=http://www.escolania.cat/index.php?md=articles&id=479&lg=1}}</ref>
| refs = <ref name=RevistaEsco5>{{ref-publicació|cognom=Vivancos|nom=Bernat|títol=Yes, we CANT!|publicació=Revista de l'Escolania|data=2009|volum=5|consulta=11 març 2014|url=http://www.escolania.cat/index.php?md=articles&id=479&lg=1}}</ref>
}}
}}
Línia 45: Línia 45:
| cita = Avui en dia, a les portes del s. XXI, crec que l’Escolania encara té una idiosincràsia que la fa única: [...] el cant. El cant diari, continuat, disciplinat, viscut.
| cita = Avui en dia, a les portes del s. XXI, crec que l’Escolania encara té una idiosincràsia que la fa única: [...] el cant. El cant diari, continuat, disciplinat, viscut.
| autor = [[Bernat Vivancos]], compositor
| autor = [[Bernat Vivancos]], compositor
| lloc =
| lloc =
| data =
| data =
| notes =
| notes =
| original =
| original =
| idioma =
| idioma =
| refs = <ref name=RevistaEsco5 />
| refs = <ref name=RevistaEsco5 />
}}
}}
Línia 55: Línia 55:
| cita = Els qui hi treballem dia rere dia, i els pares que hi tenen els fi lls, ho podem corroborar: són nois absolutament normals. Juguen, riuen, ploren, s’il·lusionen, s’enfaden, n’hi ha de més moguts, n’hi ha de més calmats, alguns són més trapelles, altres no tant...
| cita = Els qui hi treballem dia rere dia, i els pares que hi tenen els fi lls, ho podem corroborar: són nois absolutament normals. Juguen, riuen, ploren, s’il·lusionen, s’enfaden, n’hi ha de més moguts, n’hi ha de més calmats, alguns són més trapelles, altres no tant...
| autor = P. Sergi d'Assís, prefecte de l'Escolania
| autor = P. Sergi d'Assís, prefecte de l'Escolania
| lloc =
| lloc =
| data =
| data =
| notes =
| notes =
| original =
| original =
| idioma =
| idioma =
| refs = <ref name=RevistaEsco7>{{ref-publicació|cognom=d'Assís Gelpí|nom=Sergi|títol=Missatgers de la Bellesa|publicació=La revista de l'Escolania|data=2010|exemplar=7|url=http://www.escolania.cat/index.php?md=articles&id=479&lg=1|consulta=11 març 2014}}</ref>
| refs = <ref name=RevistaEsco7>{{ref-publicació|cognom=d'Assís Gelpí|nom=Sergi|títol=Missatgers de la Bellesa|publicació=La revista de l'Escolania|data=2010|exemplar=7|url=http://www.escolania.cat/index.php?md=articles&id=479&lg=1|consulta=11 març 2014}}</ref>
}}
}}
Línia 65: Línia 65:
| cita = Però l’excepcionalitat dels escolans m’agrada situar-la en un altre lloc: quan fan música, remouen l’interior de moltes [[persona|persones]].
| cita = Però l’excepcionalitat dels escolans m’agrada situar-la en un altre lloc: quan fan música, remouen l’interior de moltes [[persona|persones]].
| autor = P. Sergi d'Assís
| autor = P. Sergi d'Assís
| lloc =
| lloc =
| data =
| data =
| notes =
| notes =
| original =
| original =
| idioma =
| idioma =
| refs = <ref name=RevistaEsco7 />
| refs = <ref name=RevistaEsco7 />
}}
}}
Línia 75: Línia 75:
| cita = El seu missatge traspassa fronteres lingüístiques, culturals i religioses. Parlen directe al cor humà. I li parlen de la Bellesa present al món.
| cita = El seu missatge traspassa fronteres lingüístiques, culturals i religioses. Parlen directe al cor humà. I li parlen de la Bellesa present al món.
| autor = P. Sergi d'Assís
| autor = P. Sergi d'Assís
| lloc =
| lloc =
| data =
| data =
| notes =
| notes =
| original =
| original =
| idioma =
| idioma =
| refs = <ref name=RevistaEsco7 />
| refs = <ref name=RevistaEsco7 />
}}
}}

Revisió del 18:08, 4 set 2014

Escolania de Montserrat
L'Escolania cantant a la basílica de Montserrat
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'Escolania de Montserrat és un cor de nens, que canta a veus blanques, cada dia, a la Basílica de Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. Quan el repertori ho requereix, es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir. És una de les institucions musicals més prestigioses d'Europa. L'Escolania és la més antiga d'Europa i encara subsisteix des de l'edat mitjana. Creada a redós del monestir benedictí dalt de la muntanya, com tantes altres al servei de les comunitats i de les catedrals, dedicada al culte religiós, després de moltes vicissituds i transformacions encara avui presta servei religiós al Santuari.

Cites

  • Algunes escolanies i capelles del nord tenen una sonoritat més quadrada i ampul·losa. [...] i queda bonic, però això no és la polifonia. Jo sempre he procurat ser àgil, dúctil, sense cops.[1]
(en castellà) Algunas escolanías y capillas del norte tienen una sonoridad más cuadrada y ampulosa. [...] y queda bonito, pero eso no es la polifonía. Yo he procurado siempre ser ágil, dúctil, sin tirones, ni golpes.
 — P. Ireneu Segarra, exdirector de l'Escolania
  • Tots els que hem passat per allà tenim un segell, certament. Entrem nens i sortim adolescents amb una base musical molt sòlida.[2]
 — Bernat Vivancos, compositor i actual director de l'Escolania
  • l’Escolania, si bé és, certament, una escola de músics, no centra la seva activitat docent únicament en aquest aspecte dee la formació dels nens. Tenim l’obligació, per sobre de tot, de formar persones.[3]
Revista de l'Escolania. — Bernat Vivancos
  • Avui en dia, a les portes del s. XXI, crec que l’Escolania encara té una idiosincràsia que la fa única: [...] el cant. El cant diari, continuat, disciplinat, viscut.[3]
 — Bernat Vivancos, compositor
  • Els qui hi treballem dia rere dia, i els pares que hi tenen els fi lls, ho podem corroborar: són nois absolutament normals. Juguen, riuen, ploren, s’il·lusionen, s’enfaden, n’hi ha de més moguts, n’hi ha de més calmats, alguns són més trapelles, altres no tant...[4]
 — P. Sergi d'Assís, prefecte de l'Escolania
  • Però l’excepcionalitat dels escolans m’agrada situar-la en un altre lloc: quan fan música, remouen l’interior de moltes persones.[4]
 — P. Sergi d'Assís
  • El seu missatge traspassa fronteres lingüístiques, culturals i religioses. Parlen directe al cor humà. I li parlen de la Bellesa present al món.[4]
 — P. Sergi d'Assís

Vegeu també

Referències

  1. Vives, Joan «Entrevista al padre Ireneu Segarra». Catalònia [Consulta: 11 març 2014].
  2. «Cara a cara». Cap altre cor a tot Europa fa tants quilos de música en públic. [Consulta: 27 febrer 2014].
  3. 3,0 3,1 Vivancos, Bernat «Yes, we CANT!». Revista de l'Escolania, 5, (2009) [Consulta: 11 març 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 d'Assís Gelpí, Sergi «Missatgers de la Bellesa». La revista de l'Escolania, 7, (2010) [Consulta: 11 març 2014].