Escolania de Montserrat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-) |
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-) |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
| descripció = L'Escolania cantant a la basílica de Montserrat |
| descripció = L'Escolania cantant a la basílica de Montserrat |
||
| Viquipèdia = Escolania de Montserrat |
| Viquipèdia = Escolania de Montserrat |
||
| Viquitexts = |
| Viquitexts = |
||
| Viccionari = |
| Viccionari = |
||
| Viquiespècies = |
| Viquiespècies = |
||
| Commons = Escolania de Montserrat |
| Commons = Escolania de Montserrat |
||
}} |
}} |
||
Línia 15: | Línia 15: | ||
| cita = Algunes escolanies i capelles del nord tenen una sonoritat més quadrada i ampul·losa. [...] i queda bonic, però això no és la polifonia. Jo sempre he procurat ser àgil, dúctil, sense cops. |
| cita = Algunes escolanies i capelles del nord tenen una sonoritat més quadrada i ampul·losa. [...] i queda bonic, però això no és la polifonia. Jo sempre he procurat ser àgil, dúctil, sense cops. |
||
| autor = [[P. Ireneu Segarra]], exdirector de l'Escolania |
| autor = [[P. Ireneu Segarra]], exdirector de l'Escolania |
||
| lloc = |
| lloc = |
||
| data = |
| data = |
||
| notes = |
| notes = |
||
| original = Algunas escolanías y capillas del norte tienen una sonoridad más cuadrada y ampulosa. [...] y queda bonito, pero eso no es la polifonía. Yo he procurado siempre ser ágil, dúctil, sin tirones, ni golpes. |
| original = Algunas escolanías y capillas del norte tienen una sonoridad más cuadrada y ampulosa. [...] y queda bonito, pero eso no es la polifonía. Yo he procurado siempre ser ágil, dúctil, sin tirones, ni golpes. |
||
| idioma = castellà |
| idioma = castellà |
||
Línia 25: | Línia 25: | ||
| cita = Tots els que hem passat per allà tenim un segell, certament. Entrem nens i sortim adolescents amb una base musical molt sòlida. |
| cita = Tots els que hem passat per allà tenim un segell, certament. Entrem nens i sortim adolescents amb una base musical molt sòlida. |
||
| autor = [[Bernat Vivancos]], compositor i actual director de l'Escolania |
| autor = [[Bernat Vivancos]], compositor i actual director de l'Escolania |
||
| lloc = |
| lloc = |
||
| data = |
| data = |
||
| notes = |
| notes = |
||
| original = |
| original = |
||
| idioma = |
| idioma = |
||
| refs = <ref name=Cara>{{ref-web|url=http://cac.drac.com/200911/20091124.html|consulta=27 febrer 2014|títol=Cara a cara|obra=Cap altre cor a tot Europa fa tants quilos de música en públic}}</ref> |
| refs = <ref name=Cara>{{ref-web|url=http://cac.drac.com/200911/20091124.html|consulta=27 febrer 2014|títol=Cara a cara|obra=Cap altre cor a tot Europa fa tants quilos de música en públic}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
Línia 36: | Línia 36: | ||
| autor = [[Bernat Vivancos]] |
| autor = [[Bernat Vivancos]] |
||
| lloc = Revista de l'Escolania |
| lloc = Revista de l'Escolania |
||
| data = |
| data = |
||
| notes = |
| notes = |
||
| original = |
| original = |
||
| idioma = |
| idioma = |
||
| refs = <ref name=RevistaEsco5>{{ref-publicació|cognom=Vivancos|nom=Bernat|títol=Yes, we CANT!|publicació=Revista de l'Escolania|data=2009|volum=5|consulta=11 març 2014|url=http://www.escolania.cat/index.php?md=articles&id=479&lg=1}}</ref> |
| refs = <ref name=RevistaEsco5>{{ref-publicació|cognom=Vivancos|nom=Bernat|títol=Yes, we CANT!|publicació=Revista de l'Escolania|data=2009|volum=5|consulta=11 març 2014|url=http://www.escolania.cat/index.php?md=articles&id=479&lg=1}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
Línia 45: | Línia 45: | ||
| cita = Avui en dia, a les portes del s. XXI, crec que l’Escolania encara té una idiosincràsia que la fa única: [...] el cant. El cant diari, continuat, disciplinat, viscut. |
| cita = Avui en dia, a les portes del s. XXI, crec que l’Escolania encara té una idiosincràsia que la fa única: [...] el cant. El cant diari, continuat, disciplinat, viscut. |
||
| autor = [[Bernat Vivancos]], compositor |
| autor = [[Bernat Vivancos]], compositor |
||
| lloc = |
| lloc = |
||
| data = |
| data = |
||
| notes = |
| notes = |
||
| original = |
| original = |
||
| idioma = |
| idioma = |
||
| refs = <ref name=RevistaEsco5 /> |
| refs = <ref name=RevistaEsco5 /> |
||
}} |
}} |
||
Línia 55: | Línia 55: | ||
| cita = Els qui hi treballem dia rere dia, i els pares que hi tenen els fi lls, ho podem corroborar: són nois absolutament normals. Juguen, riuen, ploren, s’il·lusionen, s’enfaden, n’hi ha de més moguts, n’hi ha de més calmats, alguns són més trapelles, altres no tant... |
| cita = Els qui hi treballem dia rere dia, i els pares que hi tenen els fi lls, ho podem corroborar: són nois absolutament normals. Juguen, riuen, ploren, s’il·lusionen, s’enfaden, n’hi ha de més moguts, n’hi ha de més calmats, alguns són més trapelles, altres no tant... |
||
| autor = P. Sergi d'Assís, prefecte de l'Escolania |
| autor = P. Sergi d'Assís, prefecte de l'Escolania |
||
| lloc = |
| lloc = |
||
| data = |
| data = |
||
| notes = |
| notes = |
||
| original = |
| original = |
||
| idioma = |
| idioma = |
||
| refs = <ref name=RevistaEsco7>{{ref-publicació|cognom=d'Assís Gelpí|nom=Sergi|títol=Missatgers de la Bellesa|publicació=La revista de l'Escolania|data=2010|exemplar=7|url=http://www.escolania.cat/index.php?md=articles&id=479&lg=1|consulta=11 març 2014}}</ref> |
| refs = <ref name=RevistaEsco7>{{ref-publicació|cognom=d'Assís Gelpí|nom=Sergi|títol=Missatgers de la Bellesa|publicació=La revista de l'Escolania|data=2010|exemplar=7|url=http://www.escolania.cat/index.php?md=articles&id=479&lg=1|consulta=11 març 2014}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
Línia 65: | Línia 65: | ||
| cita = Però l’excepcionalitat dels escolans m’agrada situar-la en un altre lloc: quan fan música, remouen l’interior de moltes [[persona|persones]]. |
| cita = Però l’excepcionalitat dels escolans m’agrada situar-la en un altre lloc: quan fan música, remouen l’interior de moltes [[persona|persones]]. |
||
| autor = P. Sergi d'Assís |
| autor = P. Sergi d'Assís |
||
| lloc = |
| lloc = |
||
| data = |
| data = |
||
| notes = |
| notes = |
||
| original = |
| original = |
||
| idioma = |
| idioma = |
||
| refs = <ref name=RevistaEsco7 /> |
| refs = <ref name=RevistaEsco7 /> |
||
}} |
}} |
||
Línia 75: | Línia 75: | ||
| cita = El seu missatge traspassa fronteres lingüístiques, culturals i religioses. Parlen directe al cor humà. I li parlen de la Bellesa present al món. |
| cita = El seu missatge traspassa fronteres lingüístiques, culturals i religioses. Parlen directe al cor humà. I li parlen de la Bellesa present al món. |
||
| autor = P. Sergi d'Assís |
| autor = P. Sergi d'Assís |
||
| lloc = |
| lloc = |
||
| data = |
| data = |
||
| notes = |
| notes = |
||
| original = |
| original = |
||
| idioma = |
| idioma = |
||
| refs = <ref name=RevistaEsco7 /> |
| refs = <ref name=RevistaEsco7 /> |
||
}} |
}} |
Revisió del 18:08, 4 set 2014
L'Escolania cantant a la basílica de Montserrat | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
L'Escolania de Montserrat és un cor de nens, que canta a veus blanques, cada dia, a la Basílica de Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. Quan el repertori ho requereix, es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir. És una de les institucions musicals més prestigioses d'Europa. L'Escolania és la més antiga d'Europa i encara subsisteix des de l'edat mitjana. Creada a redós del monestir benedictí dalt de la muntanya, com tantes altres al servei de les comunitats i de les catedrals, dedicada al culte religiós, després de moltes vicissituds i transformacions encara avui presta servei religiós al Santuari.
Cites
- Algunes escolanies i capelles del nord tenen una sonoritat més quadrada i ampul·losa. [...] i queda bonic, però això no és la polifonia. Jo sempre he procurat ser àgil, dúctil, sense cops.[1]
- (en castellà) Algunas escolanías y capillas del norte tienen una sonoridad más cuadrada y ampulosa. [...] y queda bonito, pero eso no es la polifonía. Yo he procurado siempre ser ágil, dúctil, sin tirones, ni golpes.
- — P. Ireneu Segarra, exdirector de l'Escolania
- Tots els que hem passat per allà tenim un segell, certament. Entrem nens i sortim adolescents amb una base musical molt sòlida.[2]
- — Bernat Vivancos, compositor i actual director de l'Escolania
- l’Escolania, si bé és, certament, una escola de músics, no centra la seva activitat docent únicament en aquest aspecte dee la formació dels nens. Tenim l’obligació, per sobre de tot, de formar persones.[3]
- Revista de l'Escolania. — Bernat Vivancos
- Avui en dia, a les portes del s. XXI, crec que l’Escolania encara té una idiosincràsia que la fa única: [...] el cant. El cant diari, continuat, disciplinat, viscut.[3]
- — Bernat Vivancos, compositor
- Els qui hi treballem dia rere dia, i els pares que hi tenen els fi lls, ho podem corroborar: són nois absolutament normals. Juguen, riuen, ploren, s’il·lusionen, s’enfaden, n’hi ha de més moguts, n’hi ha de més calmats, alguns són més trapelles, altres no tant...[4]
- — P. Sergi d'Assís, prefecte de l'Escolania
- Però l’excepcionalitat dels escolans m’agrada situar-la en un altre lloc: quan fan música, remouen l’interior de moltes persones.[4]
- — P. Sergi d'Assís
- El seu missatge traspassa fronteres lingüístiques, culturals i religioses. Parlen directe al cor humà. I li parlen de la Bellesa present al món.[4]
- — P. Sergi d'Assís
Vegeu també
Referències
- ↑ Vives, Joan «Entrevista al padre Ireneu Segarra». Catalònia [Consulta: 11 març 2014].
- ↑ «Cara a cara». Cap altre cor a tot Europa fa tants quilos de música en públic. [Consulta: 27 febrer 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Vivancos, Bernat «Yes, we CANT!». Revista de l'Escolania, 5, (2009) [Consulta: 11 març 2014].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 d'Assís Gelpí, Sergi «Missatgers de la Bellesa». La revista de l'Escolania, 7, (2010) [Consulta: 11 març 2014].