Aigua: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-)
Línia 32: Línia 32:


==Dites populars==
==Dites populars==
{{Cita| cita = L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.| notes = | refs = <ref name="5milrefranys" />}}

{{Cita
{{Cita
| cita = Aigua d'agost, [[mel]] i [[most]].
| cita = Aigua d'agost, [[mel]] i [[most]].

Revisió del 15:33, 5 set 2014

Aigua
Una cascada d'aigua
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O i que, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc.

Cites

  • Si s'ha de beure, que sigui aigua.[1]
(en llatí) Si quid bibendum est, aqua.
 — Aule Corneli Cels
  • Sigues aigua, amic meu.[2]
(en anglès) Be water, my friend.
 — Bruce Lee

Dites populars

  • L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.[3]
Es diu per considerar que grans pluges a l'hivern no van bé pel camp
  • Aigua pura no té pecat.
  • Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell.
  • Aigua bullida allarga la vida. l'aigua bullida allarga la vida; i si altre no fa, mulla lo pa.
  • L'aigua pudenta fa la roba lluenta.
  • Ningú pot dir: d'aquesta aigua no beuré; mai diguis: d'aquesta aigua mai no beuré.
  • Al malalt que ha de viure, s'aigua li és medecina.
  • S'aigo va allà on n'hi ha molta.
  • S'aigo no se perd tota per un lloc.
  • Aigua passada no mol molí.
  • Aigo de gener, umpl ses bótes i es graner.
  • A gran sequera, gran mullada.

Referències

  1. Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  2. Miralles, Francesc (ed.). Les Eines del bricolatge emocional. Barcelona: Columna, 2010. ISBN 9788466413336. 
  3. 3,0 3,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  4. 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 176-177. 
  6. «Aigua d'hivern, aigua d'infern».
  7. 7,0 7,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  8. Gargallo Gregori, Jose. «El Refranyer: Dites i refranys». l'autor, cop. 2010. [Consulta: 4 juliol 2012].