Jorge Luis Borges: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Reemplaçament automàtic d'espais (+/-)
m →‎Poesia: Bot: Afegint enllaços interns cap a Déu, replaced: Déu, → Déu,
Línia 151: Línia 151:
{{Cita| Només no hi ha una cosa. L'oblit.|lloc = Everness|original=Sólo una cosa no hay. Es el olvido.|idioma=Castellà|refs=<ref>{{ref-web |url=http://www.lamaquinadeltiempo.com/poemas/borges01.htm |títol= Everness |consulta= 12 març 2012 |cognom= Borges |nom= Jorge Luis |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= castellà |obra= |pàgines= |lloc= |editor= |data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>}}
{{Cita| Només no hi ha una cosa. L'oblit.|lloc = Everness|original=Sólo una cosa no hay. Es el olvido.|idioma=Castellà|refs=<ref>{{ref-web |url=http://www.lamaquinadeltiempo.com/poemas/borges01.htm |títol= Everness |consulta= 12 març 2012 |cognom= Borges |nom= Jorge Luis |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= castellà |obra= |pàgines= |lloc= |editor= |data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>}}


{{Cita| Ningú rebaixi a llàgrima o retret <br> Aquesta declaració de la mestria <br> De Déu, que amb magnífica ironia <br> Em va donar a la vegada els llibres i la nit.|lloc = Poema de los Dones, a El Hacedor|original=Nadie rebaje a lágrima o reproche <br> esta declaración de la maestría <br> de Dios, que con magnífica ironía <br> me dio a la vez los libros y la noche. |notes= Borges va ser acceptat com a director de la Biblioteca nacional al mateix temps que va quedar cec|idioma=Castellà|refs=<ref>{{ref-web |url=http://www.poesi.as/jlb0402.htm |títol= Poema de los Dones |consulta= 12 març 2012 |cognom= Borges |nom= Jorge Luis |autorenllaç= |coautors= |format= web |llengua= castellà |obra= |pàgines= |lloc= |editor= |data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>}}
{{Cita| Ningú rebaixi a llàgrima o retret <br> Aquesta declaració de la mestria <br> De [[Déu]], que amb magnífica ironia <br> Em va donar a la vegada els llibres i la nit.|lloc = Poema de los Dones, a El Hacedor|original=Nadie rebaje a lágrima o reproche <br> esta declaración de la maestría <br> de Dios, que con magnífica ironía <br> me dio a la vez los libros y la noche. |notes= Borges va ser acceptat com a director de la Biblioteca nacional al mateix temps que va quedar cec|idioma=Castellà|refs=<ref>{{ref-web |url=http://www.poesi.as/jlb0402.htm |títol= Poema de los Dones |consulta= 12 març 2012 |cognom= Borges |nom= Jorge Luis |autorenllaç= |coautors= |format= web |llengua= castellà |obra= |pàgines= |lloc= |editor= |data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>}}


{{Cita| Gràcies [...] per la [[música]], misteriosa forma del [[temps]].|lloc = Otro Poema de los Dones|original=Gracias [...] por la música, misteriosa forma del tiempo.|idioma= Castellà|refs=<ref>{{ref-web |url=http://www-personal.umich.edu/~jlawler/dones.html |títol=Otro Poema de los Dones |consulta= 12 març 2012 |cognom=Borges |nom= Jorge Luis |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua=castellà |obra= |pàgines= |lloc= |editor= |data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>}}
{{Cita| Gràcies [...] per la [[música]], misteriosa forma del [[temps]].|lloc = Otro Poema de los Dones|original=Gracias [...] por la música, misteriosa forma del tiempo.|idioma= Castellà|refs=<ref>{{ref-web |url=http://www-personal.umich.edu/~jlawler/dones.html |títol=Otro Poema de los Dones |consulta= 12 març 2012 |cognom=Borges |nom= Jorge Luis |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua=castellà |obra= |pàgines= |lloc= |editor= |data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>}}

Revisió del 17:30, 26 set 2014

Infotaula de personaJorge Luis Borges
Jorge Luis Borges (1951)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Buenos Aires (Argentina)
24 d'agost de 1899
Mort Ginebra (Suïssa)
14 de juny de 1986 (86 anys)
Ocupació Traductor, bibliotecari, crític literari, guionista, escriptor, poeta, periodista d'opinió i assagista
Obra amb drets d'autor
Modifica dades a Wikidata

Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986), va ser un escriptor argentí, un dels autors llatinoamericans més destacats de la seva generació i de la literatura espanyola en general. És conegut especialment pels seus contes, assajos i per la seva obra poètica.

Cites

Registrades

  • L'infern i el paradís em semblen desproporcionats. Els actes dels homes no mereixen tant.
(en castellà) El infierno y el paraíso me parecen desproporcionados. Los actos de los hombres no merecen tanto.
Borges Verbal, 1999, per Pilar Bravo i Mario Paoletti, p. 156.
  • ... l'única cosa sense misteri és la felicitat, perquè es justifica per ella mateixa.
(en castellà) ... la única cosa sin misterio es la felicidad, porque se justifica por sí sola.
El indigno, a El informe de Brodie.
  • No estic segur que jo existeixi, en realitat. Sóc tots els autors que he llegit, tota la gent que he conegut, totes les dones que he estimat. Totes les ciutats que he visitat, tots els meus avantpassats...[1]
(en castellà) No estoy seguro de que yo exista, en realidad. Soy todos los autores que he leído, toda la gente que he conocido, todas las mujeres que he amado. Todas las ciudades que he visitado, todos mis antepasados...
Buenos Aires, 26 de setembre de 1981.
La cita prové duna entrevista que li van fer a Borges, arran d'unes declaracions fetes pel diari l'Express en què es deia, irònicament, que Borges era un grup d'autors representats per un actor uruguaià
L'infern i el paradís em semblen desproporcionats. Els actes dels homes no mereixen tant.
  • L'original és infidel a la traducció.
(en castellà) El original es infiel a la traducción.
Sobre el Vathek de William Beckford, a Otras inquisiciones.
  • ...la literatura no és altra cosa que un somni dirigit.
(en castellà) ...la literatura no es otra cosa que un sueño dirigido.
Pròleg de El informe de Brodie.
  • Negar la successió temporal, negar el jo, negar l'univers astronòmic, són desesperacions aparents i consols secrets. El nostre destí no és espantós per irreal: és espantós perquè és irreversible i de ferro. El temps és la substància de la que estic fet. El temps és un riu que em captiva, però jo sóc el riu; és un tigre que em destrossa, però jo sóc el tigre; és un foc que em consumeix, però jo sóc el foc. El món, desgraciadament, és real; jo, desgraciadament, sóc Borges.
(en castellà) Negar la sucesión temporal, negar el yo, negar el universo astronómico, son desesperaciones aparentes y consuelos secretos. Nuestro destino no es espantoso por irreal: es espantoso porque es irreversible y de hierro. El tiempo es la sustancia de que estoy hecho. El tiempo es un río que me arrebata, pero yo soy el río; es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre; es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego. El mundo, desgraciadamente, es real; yo, desgraciada­mente, soy Borges.
Nueva refutación del tiempo.
  • Llegir [...] és una activitat posterior a la d'escriure: més resignada, més civil, més intel·lectual.
(en castellà) Leer [...] es una actividad posterior a la de escribir: más resignada, más civil, más intelectual.
Historia universal de la infamia, pròleg a la 1ª edició, 27 de maig de 1935.
  • ... Dante seria el símbol de l'home, Beatriu el de la fe i Virgili el de la raó.
(en castellà) ...Dante sería el símbolo del hombre, Beatriz el de la fe y Virgilio el de la razón.
La Divina comèdia; Set Nits - Nou Assaigs dantescos.
  • L'encant ... una de les qualitats essencials que ha de tenir un escriptor.
(en castellà) El encanto... una de las cualidades esenciales que debe tener un escritor.
La Divina comèdia; Set Nits - Nou Assaigs dantescos.
  • ... el vers exigeix la pronunciació. El vers sempre recorda que va ser un art oral abans de ser un art escrit, recorda que va ser un cant.
(en castellà) ... el verso exige la pronunciación. El verso siempre recuerda que fue un arte oral antes de ser un arte escrito, recuerda que fue un canto.
La Divina comèdia; Set Nits - Nou Assaigs dantescos.
  • En aquest sentit, és el canalla principal de tots els mals. Divideix a la gent, destrueix el costat bo de la naturalesa humana, condueix a la desigualtat en la distribució de les riqueses.
(en castellà) En este sentido, es el canalla principal de todos los males. Divide a la gente, destruye el lado bueno de la naturaleza humana, conduce a desigualdad en la distribución de las riquezas.
Revista Despertad!, a la secció Observant el món, 22 d'agost de 1984.
Durant tres dies, el 1984, 250 escriptors, artistes, músics, filòsofs, psicoanalistes, científics, economistes i industrials del Japó, Itàlia, França, els Estats Units i de molts altres països es van reunir a Tòquio per considerar temes d'importància mundial, fins i tot el nacionalisme. Jorge Luis Borges va declarar que el nacionalisme està dividint el món
L'original és infidel a la traducció.
(en castellà) Enamorarse es crear una religión cuyo Dios es falible.
Nou cites dantesques.
  • Hi ha qui no pot imaginar un món sense ocells; hi ha qui no pot imaginar un món sense aigua; pel que fa a mi, sóc incapaç d'imaginar un món sense llibres. Al llarg de la història l'home ha somiat i forjat innumerables instruments. Ha creat la clau, una barreta de metall que permet que algú penetri en un gran palau. Ha creat l'espasa i l'arada, prolongacions dels braços de qui les fa servir. Ha creat el llibre, que és una extensió secular de la seva imaginació i, de la seva memòria.[2]
(en castellà) Hay quienes no pueden imaginar un mundo sin pájaros, hay quienes no pueden imaginar un mundo sin agua; en lo que a mí se refiere, soy incapaz de imaginar un mundo sin libros. A lo largo de la historia el hombre ha soñado y forjado un sinfín de instrumentos. Ha creado la llave, una barrita de metal que permite que alguien penetre en un vasto palacio. Ha creado la espada y el arado, prolongaciones del brazo del hombre que los usa. Ha creado el libro, que es una extensión secular de su imaginación y, de su memoria.
El País, 9 d'octubre de 1985.
  • ...no hi ha atzar, [...] el que anomenem atzar és la nostra ignorància de la complexa maquinària de la causalitat...
(en castellà) ...no hay azar, [...] lo que llamamos azar es nuestra ignorancia de la compleja maquinaria de la causalidad...
Siete Noches, cap. 1: La Divina Comedia.
  • Quina altra cosa puc fer que no sigui escriure i somiar...?[3]
(en castellà) ¿Qué otra cosa puedo hacer que no sea escribir y soñar...?
Revista Espéculo.
  • ...la venjança no és menys vanitosa i ridícula que el perdó.
(en castellà) ... la venganza no es menos vanidosa y ridícula que el perdón.
Episodio del enemigo, a El oro de los tigres.
  • Abans no es parlava d'economistes, però el país prosperava. Ara gairebé no es parla d'una altra cosa, i el resultat d'aquests experts ha estat la ruïna del país, però això no importa, segueix parlant, segueix insistint en aquesta ciència, possiblement no menys imaginària que l'alquímia.
Retrobament, Diàlegs inèdits, 1984-1985. — Jorge Luis Borges, Osvaldo Ferrari

Poesia

Només els déus poden prometre, perquè són immortals.
  • Només els déus poden prometre, perquè són immortals.[4]
(en castellà) Solo los dioses pueden prometer, porque son inmortales.
The Unending Gift.
  • També els homes poden prometre, perquè en la promesa hi ha alguna cosa immortal.[4]
(en castellà) También los hombres pueden prometer, porque en la promesa hay algo inmortal.
The Unending Gift.
  • Només no hi ha una cosa. L'oblit.[5]
(en castellà) Sólo una cosa no hay. Es el olvido.
Everness.
  • Ningú rebaixi a llàgrima o retret
    Aquesta declaració de la mestria
    De Déu, que amb magnífica ironia
    Em va donar a la vegada els llibres i la nit.[6]
(en castellà) Nadie rebaje a lágrima o reproche
esta declaración de la maestría
de Dios, que con magnífica ironía
me dio a la vez los libros y la noche.
Poema de los Dones, a El Hacedor.
Borges va ser acceptat com a director de la Biblioteca nacional al mateix temps que va quedar cec
(en castellà) Gracias [...] por la música, misteriosa forma del tiempo.
Otro Poema de los Dones.
També el jugador és presoner d'un altre tauler de negres nits i de blancs dies.
  • ...fet de pols i temps, l'home dura
    menys que la lleugera melodia,
    que només és temps.
(en castellà) ...hecho de polvo y tiempo, el hombre dura
menos que la liviana melodia,
que solo es tiempo.
El tango.
  • També el jugador és presoner
    [...] d'un altre tauler
    de negres nits i de blancs dies.
(en castellà) También el jugador es prisionero
[...] de otro tablero
de negras noches y de blancos días.
Ajedrez.
  • La càrrega del passat és infinita.
(en castellà) La carga del pasado es infinita.
Sonet número II.
  • He comès el pitjor dels pecats
    que un home pot cometre. No he sigut
    feliç.
(en castellà) He cometido el peor de los pecados
que un hombre puede cometer. No he sido
feliz.
El remordimiento.

Ficciones (1944)

Pàgina principal: Ficciones

El jardín de senderos que se bifurcan

  • Una de les escoles de Tlön arriba a negar el temps: raona que el present és indefinit, que el futur no té realitat sinó com esperança present, que el passat no té realitat sinó com a record present.
(en castellà) Una de las escuelas de Tlön llega a negar el tiempo: razona que el presente es indefinido, que el futuro no tiene realidad sino como esperanza presente, que el pasado no tiene realidad sino como recuerdo presente.
Tlön, Uqbar, Orbis Tertius.
Els miralls i la còpula són abominables, perquè multipliquen el nombre dels homes.
  • ...els miralls i la còpula són abominables, perquè multipliquen el nombre dels homes.
(en castellà) ...los espejos y la cópula son abominables, porque multiplican el número de los hombres.
Tlön, Uqbar, Orbis Tertius.
  • L'executor d'una empresa atroç ha d'imaginar que ja l'ha complert, s'ha d'imposar un futur que sigui irrevocable com el passat.
(en castellà) El ejecutor de una empresa atroz debe imaginar que ya la ha cumplido, debe imponerse un porvenir que sea irrevocable como el pasado.
El jardín de senderos que se bifurcan.
  • Em va semblar increïble que aquell dia sense premonicions ni símbols fos el de la meva mort implacable. [...] Jo, ara, m'anava a morir? Després vaig pensar que totes les coses li passen a un precisament, precisament ara. Segles de segles i només en el present passen els fets; innombrables homes en l'aire, la terra i el mar, i tot el que realment passa em passa a mi...
(en castella) Me pareció increíble que ese día sin premoniciones ni símbolos fuera el de mi muerte implacable. [...] ¿yo, ahora, iba a morir? Después reflexioné que todas las cosas le suceden a uno precisamente, precisamente ahora. Siglos de siglos y sólo en el presente ocurren los hechos; innumerables hombres en el aire, en la tierra y el mar, y todo lo que realmente pasa me pasa a mí...
El jardín de senderos que se bifurcan.

Artificios

  • El cert és que vivim postergant tot allò postergable; potser tots sabem profundament que som immortals i que tard o d'hora, tot home farà totes les coses i ho sabrà tot.
(en castellà) Lo cierto es que vivimos postergando todo lo postergable; tal vez todos sabemos profundamente que somos inmortales y que tarde o temprano, todo hombre hará todas las cosas y sabrá todo.
Funes el memorioso.
  • Sospito, però, que no era molt capaç de pensar. Pensar és oblidar diferències, és generalitzar, abstreure. A l'abarrotat món de Funes no hi havia sinó detalls, gairebé immediats.
(en castellà) Sospecho, sin embargo, que no era muy capaz de pensar. Pensar es olvidar diferencias, es generalizar, abstraer. En el abarrotado mundo de Funes no había sino detalles, casi inmediatos.
Funes el memorioso.

El Aleph (1949)

Pàgina principal: El Aleph
Que el cel existeixi, encara que el nostre lloc sigui l'infern.
  • Fàcilment acceptem la realitat, potser perquè intuïm que res és real.
(en castellà) Fácilmente aceptamos la realidad, acaso porque intuimos que nada es real.
El inmortal.
  • Les heretgies que hem de témer són les que es poden confondre amb l'ortodòxia.
(en castellà) Las herejías que debemos temer son las que pueden confundirse con la ortodoxia.
Los teólogos.
  • Modificar el passat no és modificar un sol fet: és anul·lar les seves conseqüències, que tendeixen a ser infinites.
(en castellà) Modificar el pasado no es modificar un solo hecho; es anular sus consecuencias, que tienden a ser infinitas.
La otra muerte.
  • Que el cel existeixi, encara que el nostre lloc sigui l'infern.
(en castellà) Que el cielo exista, aunque nuestro lugar sea el infierno.
Deutsches Requiem.
(en castellà) Morir por una religión es más simple que vivirla con plenitud.
Deutsches Requiem.
  • Va dir Tennyson que si poguéssim comprendre una sola flor sabríem qui som i què és el món.
(en castellà) Dijo Tennyson que si pudiéramos comprender una sola flor sabríamos quiénes somos y qué es el mundo.
El Zahir.

Cites d'El libro de arena (1975)

  • ...el que diem no sempre s'assembla a nosaltres.
(en castellà) ...lo que decimos no siempre se parece a nosotros.
Ulrica.
Ni el llibre ni la sorra tenen ni principi ni fi.
  • Sempre és una paraula que no està permesa als homes.
(en castellà) "Siempre" es una palabra que no está permitida a los hombres.
Ulrica.
  • Les paraules són símbols que postulen una memòria compartida.
(en castellà) Las palabras son símbolos que postulan una memoria compartida.
El congreso.
  • Vaig sentir el que sentim quan algú mor: l'angoixa, ja inútil, que res ens hagués costat ser més bons.
(en castellà) Sentí lo que sentimos cuando alguien muere: la congoja, ya inútil, de que nada nos hubiera costado haber sido más buenos.
There Are More Things.
  • Per veure una cosa cal comprendre-la. [...] Si veiéssim realment l'univers, potser el comprendríem.
(en castellà) Para ver una cosa hay que comprenderla. [...] Si viéramos realmente el universo, tal vez lo entenderíamos.
There Are More Things.
  • ...ni el llibre ni la sorra tenen ni principi ni fi.
(en castellà) ...ni el libro ni la arena tienen ni principio ni fin.
El libro de arena.
  • Si l'espai és infinit estem en qualsevol punt de l'espai. Si el temps és infinit estem en qualsevol punt del temps.
(en castellà) Si el espacio es infinito estamos en cualquier punto del espacio. Si el tiempo es infinito estamos en cualquier punto del tiempo.
El libro de arena.

Cite sobre Jorge Luis Borges

  • Borges és l'escriptor que ha fet majors mèrits artístics en llengua castellana.[8]
(en castellà) Borges es el escritor de más altos méritos artísticos en lengua castellana.
El País - Opinión. — Gabriel García Márquez
A data de 08/10/1980
  • Corol·lari. Cal rellegir a Borges una altra vegada.
(en castellà) Corolario. Hay que releer a Borges otra vez.
Derivas de la pesada. — Roberto Bolaño.
Discurs pronunciat el desembre de 2002 per Roberto Bolaño
  • La gran lliçó de Borges [...] va ser una lliçó d'escriptura. L'actitud d'un home que, davant de cada frase, ha pensat curosament no quin adjectiu posava, sinó quin treia.[9]
 — Julio Cortázar
  • Oblideu-vos de Borges, n'hi ha d'altres molt superiors.[10]
(en castellà) Olvídense de Borges, hay tantos otros muy superiores.
Entrevista a televisión española, 1980. — Jorge Luis Borges
Frase de Borges sobre ell mateix

Referències

  1. Fermosel, J. L. «Jorge Luis Borges: "No estoy seguro de que yo exista en realidad"» (en castellà). El País. Madrid: Ediciones El País, 26-09-1981.
  2. Borges, Jorge Luis. «Hay quienes no pueden imaginar un mundo sin pájaros» (en castellà). El País. Madrid: Ediciones El País, 09-10-1985. [Consulta: 9 març 2012].
  3. Borges, Jorge Luis. «Entrevista a Borges» (en castellà). [Consulta: 12 març 2012].
  4. 4,0 4,1 Borges, Jorge Luis. «The Unending Gift» (en castellà). [Consulta: 12 març 2012].
  5. Borges, Jorge Luis. «Everness» (en castellà). [Consulta: 12 març 2012].
  6. Borges, Jorge Luis. «Poema de los Dones» (web) (en castellà). [Consulta: 12 març 2012].
  7. Borges, Jorge Luis. «Otro Poema de los Dones» (en castellà). [Consulta: 12 març 2012].
  8. García Márquez, Gabriel. «El fantasma del Premio Nobel / 1» (en castellà). El País. Madrid: Ediciones El País, 08-10-1980. [Consulta: 10 març 2012].
  9. «Julio Cortázar en 10 frases». Ara, (26-08-2014) [Consulta: 26 agost 2014].
  10. Borges, Jorge Luis. «Jorge Luis Borges - Entrevista soler serrano 1980 9/9» (Vídeo) (en castellà), 1980. [Consulta: 12 març 2012].

Bibliografia

  • Borges, Jorge Luis. Ficciones (en castellà). Barcelona: Alianza Editorial, 2008 (Biblioteca Borges ; 2). ISBN 9788420633121. 
  • Borges, Jorge Luis. El Aleph (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 2008 (Biblioteca Borges ; 1). ISBN 9788420633114. 
  • Borges, Jorge Luis. El libro de arena (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 2008 (Biblioteca Borges ; 3). ISBN 9788420633138. 

Vegeu també