Pere (apòstol): diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Afegint enllaços interns cap a Déu, replaced: Déu → Déu
m Bot:Afegint enllaços interns pels mesos de l'any.
Línia 11: Línia 11:
{{Cita
{{Cita
| cita = A Gavà, Sant Pere s'hi va cagar.
| cita = A Gavà, Sant Pere s'hi va cagar.
| notes = (''var.'') A [[Gavà]], Sant Pere s'hi va cagar, i al [[El Prat de Llobregat|Prat]], ja s'hi ha cagat.<ref>{{ref-web|cognom=Pàmies|nom=Victor (cur.)|url=http://tematic.dites.cat/2007/11/sants-i-festes-diverses.html|consulta=22 febrer 2014|títol=Sants i festes diverses|obra=Refranyer temàtic|editor=L'autor|data=2007}}</ref>
| notes = (''var.'') A [[Gavà]], Sant Pere s'hi va cagar, i al [[El Prat de Llobregat|Prat]], ja s'hi ha cagat.<ref>{{ref-web|cognom=Pàmies|nom=Victor (cur.)|url=http://tematic.dites.cat/2007/11/sants-i-festes-diverses.html|consulta=22 [[febrer]] 2014|títol=Sants i festes diverses|obra=Refranyer temàtic|editor=L'autor|data=2007}}</ref>
| refs = <ref name="ElRefranyer"/>
| refs = <ref name="ElRefranyer"/>
}}
}}
Línia 92: Línia 92:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = Per Sant Pere, juny arrera.
| cita = Per Sant Pere, [[juny]] arrera.
| notes =
| notes =
| refs = <ref name=alcover/>
| refs = <ref name=alcover/>

Revisió del 10:05, 9 oct 2014

Infotaula de personaSant Pere
Icona del segle VI que representa Sant Pere.
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Betsaida
1 aC
Mort Roma (Itàlia)
65 dC (64/65 anys)
Ocupació Prevere, pescador i bisbe catòlic
Modifica dades a Wikidata

Sant Pere (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat. Se celebra la seva festivitat el 29 de juny.

Dites populars

  • A Gavà, Sant Pere s'hi va cagar.[1]
(var.) A Gavà, Sant Pere s'hi va cagar, i al Prat, ja s'hi ha cagat.[2]
  • A qui tria i s'enganya, Sant Pere l'escanya.[1]
  • A sant Joan ves-li davant, i a sant Pere ves-li darrere.[1]
  • A sant Joan, com la sal; a sant Pere, com lo pebre.[1]
  • Amb diners, sant Pere balla.[1]
  • Capaç de jugar-se les claus de sant Pere.[1]
  • De sant Joan a Sant Pere, sembraràs les fesoleres.[1]
  • Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis batuda a l'era.[3]
  • Per Sant Joan les olives són com grans de sal; i, per Sant Pere, com grans de pebre.[4]
  • Per Sant Pere, garbes a l'era.[3]
  • Per Sant Pere, juny enrere, i Sant Pau el tanca amb clau.[3]
  • Per Sant Pere i Sant Feliu, anirem a heure el niu.[5]
  • Sant Benet fa cantar el cucut i Sant Pere el fa callar.[6]
  • Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant, que curen de ronya i de tot altre mal.[3]

Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll: [7]

  • A Sant Joan, les garbes en el camp; a Sant Pere, les garbes en l'era.[7]
  • Pagant, Sant Pere canta.[7]
  • Per Sant Pere, enrevolten sa figuera.[7]
(Men.) Per Sant Pere, festegen sa figuera.[7]
  • Per Sant Pere, juny arrera.[7]
  • Per Sant Pere, posa't sota l'olivera; si veus una oliva aquí i una allà, torna-te'n a casa, que ja n'hi haurà.[7]
  • Per Sant Pere i Sant Feliu, l'avellana surt del niu.[7]
  • Si el dia de Sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a casa, que olives (o oli) hi haura.[7]
  • Qui té a Sant Pere, no ampra a Sant Pau.[7]
  • Qui no té Sant Pere, manlleva a Sant Pau.[7]

Frases fetes

En llenguatge familiar, Morir-se.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Gargallo, Jose. «Sant Pere». El Refranyer. [Consulta: 26 agost 2014].
  2. Pàmies, Victor (cur.). «Sants i festes diverses». Refranyer temàtic. L'autor, 2007. [Consulta: 22 febrer 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  4. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  5. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  6. Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952. 
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.