Benet de Núrsia: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Canviant {{Cita}} per {{Dita}} i ==Cites== per ==Citacions==, replaced: {{Cita → {{Dita (12), | cita = → | dita = (12)
Línia 80: Línia 80:
[[Categoria:Dites sobre sants]]
[[Categoria:Dites sobre sants]]
[[Categoria:Sants]]
[[Categoria:Sants]]
[[Categoria:Articles que no usen la plantilla de dites‎]]

Revisió del 20:33, 18 des 2014

Sant Benet
Un miracle de Sant Benet (ca. 1680)
de Luca Giordano
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Sant Bernet (Núrsia?, Úmbria, segle V — Montecassino, Laci, després del 547) fou un abat, fundador de monestirs i organitzador de la vida monàstica a Occident. Venerat com a sant, se celebra la seva festivitat el 21 de març.

Dites populars

  • El cucut, per son dret, ha de cantar per Sant Benet, però ha jurat i rejurat que no cantarà fins a Sant Marc.[1]
  • Per Sant Miquel, corre pel cel; per Sant Lluc, cop de truc; per Sant Benet, el gran patec; per Sant Sadurní, la fi.[2]
  • Per Sant Josep, el cucut canta tot dret; si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet.[3]
  • Per Sant Benet arriba el somniafred i per Sant Macià se'n torna a anar.[2]
  • Per Sant Benet cada cucut canta en son indret, i, si no canta, és mort de fred.[1]
  • Per Sant Benet canamó o canamet.[1]
  • Per Sant Benet el sol toca per les parets.[1]
  • Per Sant Benet se sembra el canemet.[3]
  • Sant Benet fa cantar el cucut i Sant Pere el fa callar.[1]
  • Sant Benet flaons no pot menjar, i Sant Marc no pot dejunar.[1]
  • Sant Benet plorós, juliol plujós.[3]
  • Sant Benet porta el cucut i Sant Benet se l'enduu.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952, p. 170-174. 
  2. 2,0 2,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.