Tarragona: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 108: Línia 108:
[[Categoria:Dites sobre municipis]]
[[Categoria:Dites sobre municipis]]
[[Categoria:Municipis del Tarragonès]]
[[Categoria:Municipis del Tarragonès]]
[[Categoria:Articles que no usen la plantilla de dites‎]]

Revisió del 10:49, 19 des 2014

Tarragona
Catedral de Santa Maria (Tarragona)
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i capital de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Dites populars

  • A prendre el sol, a Tarragona.[1]
  • A Salou cotnen, a Tarragona manxen i a Reus enganxen.[2]
  • A Tarragona, embusteros i a Barcelona la flor del rei.[2]
  • A Tarragona, fan un port i a Reus fan un canal, i a Mont-roig fan una església que no l'acabaran mai.[2]
  • A Tarragona gent, a Reus senyors i a Valls homes.[2]
  • A Tarragona, llepafils.[2]
  • A Tarragona, que hi fa bon sol.[1]
  • A Tarragona, que hi ha molt peix.[2]
  • A Tarragona manxen i a Reus enganxen.[3]
  • A Tarragona manxen sota de l'orgue.[2]
  • A Tarragona són pelacanyes.[1]
  • La terra de l'Empordà és prop Girona, el port de Salou vora Tarragona, el Ter prop de Vic, el Tordera vora Hostalric i l'Ebre a Tortosa.[2]
  • Quan toca la Copona, no toca per cap fill de Tarragona.[4]
  • Que en fa, de fred, a Montserrat, i de sol, a Tarragona![2]
  • Que en fa de sol a Tarragona![1]
  • Tarragona, la bribona; Constantí, el bon fadrí; Vilaseca, l'han cremada, i els de Reus volen fugir.[4]

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 475-524. ISBN 842974519X. 
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 Amades, Joan «Refranys geogràfica». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. 47, núm. 511, (desembre 1937), pàg. 289-297 [Consulta: 8 març 2014].

Enllaços externs