Leli, de l'amistat

Leli, de l'amistat

Fragment de Leli, de l'amistat
Projectes germans
Article a la Viquipèdia

Leli, de l'amistat (Laelius de Amicitia, en llatí original) és un assaig sobre l'amistat publicat per Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC.

Citacions

Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.

L'amic segur es coneix en les situacions insegures.

• Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.

(en llatí) Sentio nisi in bonis amicitiam esse non posse.

Leli, de l'amistat. § V,18.

• Tota estimació es comparteix o bé entre dues persones només, o bé entre uns pocs individus.

(en llatí) Omnis caritas aut inter duos aut inter paucos iungeretur.

Leli, de l'amistat. § VI,20.

• Els amics fins i tot absents són presents, fins i tot en la pobresa abunden, fins i tot quan són febles són forts, fins i tot -quelcom més difícil de dir- quan són morts, viuen.

(en llatí) Quocirca et absentes adsunt et egentes abundant et imbecilli valent et, quod difficilius dictu est, mortui vivunt.

Leli, de l'amistat. § VII,23.

• No hi ha res més digne d'ésser amat que la virtut.

(en llatí) Nihil est enim uirtute amabilius.

Leli, de l'amistat. § VIII,28.

• No hi ha res com l'amistat que, amb més dificultat, duri fins al darrer dia de la vida, perquè passa sovint que o bé ja no es dóna el mateix interès que abans, o bé es produeixen discrepàncies en els posicionaments polítics.

(en llatí) Nihil difficilius esse dicebat, quam amicitiam usque ad extremum vitae diem permanere. Nam vel ut non idem expediret, incidere saepe, vel ut de re publica non idem sentiretur.

Leli, de l'amistat. § 33.

• Les veritables amistats són eternes.

(en llatí) Verae amicitiae sempiternae sunt.

Leli, de l'amistat. § 32.

• És que hi ha res més absurd que delectar-se en tantes coses sens contingut, com són l'honor, la glòria, l'habitatge, la moda del vestit i la satisfacció corporal, i, en canvi, no delectar-se gens en una ànima revestida de virtuts, capaç d'estimar o bé, per dir-ho d'alguna manera, de retornar amor per amor?

(en llatí) Quid enim tam absurdum quam delectari multis inanimis rebus, ut honore, ut gloria, ut aedificio, ut vestitu cultuque corporis, animante virtute praedito, eo qui vel amare vel, ut ita dicam, redamare possit, non admodum delectari?

Leli, de l'amistat. § 49.

• La possessió d'amistats roman estable i segura per tothom, de manera que, encara que perdurin aquells altres béns materials que són com dons de la Fortuna, una vida solitària i mancada d'amics no pot ésser agradosa.

(en llatí) Amicitiarum sua cuique permanet stabilis et certa possessio; ut, etiamsi illa maneant, quae sunt quasi dona Fortunae, tamen vita inculta et deserta ab amicis non possit esse iucunda.

Leli, de l'amistat. § 55.

• Cal posar una gran atenció en l'elecció dels amics, a fi que no comencem mai a estimar ningú que puguem acabar odiant.

(en llatí) Ut ne quando amare inciperemus eum, quem aliquando odisse possemus.

Leli, de l'amistat. § 60.

• L'amic segur es coneix en les situacions insegures.

(en llatí) Amicus certus in re incerta cernitur.

Leli, de l'amistat. § 64.

• Les amistats no han d'arribar mai, com passa amb les altres coses, a la sacietat: l'amistat més veterana ha d'ésser la que deixi més bon gust, com aquell vins que posen de manifest llur anyades.

(en llatí) Non enim debent esse amicitiarum sicut aliarum rerum satietates; veterrima quaeque, ut ea vina, quae vetustatem ferunt, esse debet suavissima.

Leli, de l'amistat. § 67.

• El més important en una amistat és de posar-se al mateix nivell que l'inferior.

(en llatí) Maximum est in amicitia parem esse inferiori.

Leli, de l'amistat. § 68.

• Tot el que és excel·lent és rar.

(en llatí) Omnia praeclara rara.

Leli, de l'amistat. § 79.

• El veritable amic és com un altre jo.

(en llatí) Verus amicus est tamquam alter idem.

Leli, de l'amistat. § 80.

• La naturalesa ha acordat que l'amistat sigui la fautora de les virtuts, no l'aliada dels vicis.

(en llatí) Uirtutum amicitia adiutrix a natura data est, non uitiorum comes.

Leli, de l'amistat. § 83.

• Convé estimar algú després d'haver-lo jutjat, no jutjar-lo, quan hom s'ha començat a estimar.

(en llatí) Cum iudicaris, diligere oportet, non, cum dilexeris, iudicare.

Leli, de l'amistat. § 85.

• La veritat és quelcom enutjós, quan d'ella neix l'odi, que és un verí per a l'amistat.

(en llatí) Molesta ueritas, siquidem ex ea nascitur odium, quod est uenenum amicitiae.

Leli, de l'amistat. § 89.

• Una vida sense l'amor i la benevolença d'altri perd tot el seu encís.

(en llatí) Caritate enim benevolentiaque sublata omnis est e vita sublata iucunditas.

Leli, de l'amistat. § 102.

Bibliografia

• Ciceró, Marc Tul·li. Leli, de l'amistat. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1999. ISBN 8472257150. 
• Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.