Cató el Vell, de la vellesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «'''''Cató el Vell, de la vellesa''''' (De senectute) és un assaig sobre la vellesa del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC. ==...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 11:34, 28 gen 2015
Cató el Vell, de la vellesa (De senectute) és un assaig sobre la vellesa del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC.
Citacions
- Tota etapa de la vida resulta feixuga per a aquells qui no tenen en ells mateixos cap recurs per a viure satisfets i feliços.[1]
- (en llatí) Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 4.
- Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat.[1]
- (en llatí) Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 7.
- Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.[1]
- (en llatí) Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 9.
- Són els necis, de fet, els qui atribueixen els seus defectes i el seu mal a la vellesa.[1]
- (en llatí) Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 14.
- Són quatre les raons que fan semblar la vellesa una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la vellesa no és lluny de la mort.[1]
- (en llatí) Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 15.
- Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.[1]
- (en llatí) Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 17.
- Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.[1]
- (en llatí) Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 20.
- La temeritat és pròpia de la flor de l'edat; la saviesa, en canvi, de la flor que va envellint.[1]
- (en llatí) Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 20.
- Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.[1]
- (en llatí) Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 22.
- La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.[1]
- (en llatí) Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 33.
Bibliografia
- Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960.