Cató el Vell, de la vellesa: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «'''''Cató el Vell, de la vellesa''''' (De senectute) és un assaig sobre la vellesa del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC. ==...».
(Cap diferència)

Revisió del 11:34, 28 gen 2015

Cató el Vell, de la vellesa (De senectute) és un assaig sobre la vellesa del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC.

Citacions

  • Tota etapa de la vida resulta feixuga per a aquells qui no tenen en ells mateixos cap recurs per a viure satisfets i feliços.[1]
(en llatí) Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 4.
  • Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat.[1]
(en llatí) Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 7.
  • Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.[1]
(en llatí) Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum
Cató el Vell, de la Vellesa. § 9.
  • Són els necis, de fet, els qui atribueixen els seus defectes i el seu mal a la vellesa.[1]
(en llatí) Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 14.
  • Són quatre les raons que fan semblar la vellesa una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la vellesa no és lluny de la mort.[1]
(en llatí) Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 15.
  • Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.[1]
(en llatí) Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 17.
  • Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.[1]
(en llatí) Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 20.
  • La temeritat és pròpia de la flor de l'edat; la saviesa, en canvi, de la flor que va envellint.[1]
(en llatí) Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 20.
  • Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.[1]
(en llatí) Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 22.
  • La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.[1]
(en llatí) Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 33.

Bibliografia

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades vellesa