Joan Miró i Ferrà: diferència entre les revisions

Salta a la navegació Salta a la cerca
cap resum d'edició
Cap resum de modificació
=== Vers Catalunya ===
{{Cita
| cita = Jo crec que sóc qui és més al costat de [[Catalunya]] entre els pintors d'aquest país, malgrat que passi temporades fora. I així també ho creuen a l'estranger. Cap de les crítiques estrangeres m'ha presentat mai com afiliat a cap altre país. Sempre se m'ha dit català i prou. El meu nom veureu que sempre a tot arreu és "Joan,["...]
| lloc = Entrevista de Francesc Trabal a ''La Publicitat''
| lloc =
| data = [[Juliol14 de juliol]] 1928
| notesrefs = <ref name=trabal/>
| refs = <ref name="Trabal">Francesc Trabal: "Una conversa amb Joan Miró". ''La Publicidad'' , 14/VII/1928</ref><ref name="cartell" />
}}
{{Cita
| cita = Per la meva banda, us asseguro que on sóc més feliç és a [[Catalunya]], a Mont-roig, que és on crec que és més [[Catalunya]]. (...) Sóc més feliç anant amb suèter i bevent en porró entre els pagesos de Mont-roig que no pas a París entre duquesses en grans palaus i amb esmòquingsmòking.
| lloc = Entrevista de Francesc Trabal a ''La Publicitat''
| lloc =
| data = [[Juliol14 de juliol]] 1928
| notesrefs = <ref name=trabal/>
| refs = <ref name="Trabal"/><ref name="cartell" />
}}
{{Cita
| data = 2 d'octubre 1979
| notes = Fragment del discurs en motiu del seu nomenament com a doctor ''Honoris causa'' per la Universitat de Barcelona
| refs = <ref>Exposició ''Joan Miró. Cartells d'un temps, d'un país'' inaugurada el 19 d'octubre de 2011 al Museu d’Històriad'Història de Catalunya</ref>
}}
{{Cita
}}
{{Cita
| cita = És clar! És la cultura de tot el poble. I més endavant, després de la Guerra Civil i de la victòria del franquisme, sovint em vaig sentir desanimat, però avui, amb aquest cartell, hi ha alguna cosa nova que comença. Igual que aquí, un cartell per a uns excursionistes catalans, i un altre per als futbolistes catalans: no és pas pel futbol, sinó per [[Catalunya]], és l'adjectiu que és important. Durant tots aquests anys, [[Catalunya]], malgrat tot, no ha parat de germinar, amb la terra, amb tot allò que hi creix [...]. És com una planta que ha crescut al meu damunt.
| cita =
És clar! És la cultura de tot el poble. I més endavant, després de la Guerra Civil i de la victòria del franquisme, sovint em vaig sentir desanimat, però avui, amb aquest cartell, hi ha alguna cosa nova que comença. Igual que aquí, un cartell per a uns excursionistes catalans, i un altre per als futbolistes catalans: no és pas pel futbol, sinó per [[Catalunya]], és l'adjectiu que és important. Durant tots aquests anys, [[Catalunya]], malgrat tot, no ha parat de germinar, amb la terra, amb tot allò que hi creix [...]. És com una planta que ha crescut al meu damunt.
| autor =
| lloc =
| data =
}}
{{Cita
| cita = El poble sempre és ell mateix; de fet, pertot arreu, espontàniament, crea meravelles. Per això, a mi m’atreuenm'atreuen les coses anònimes, els grafits, l’artl'art de les [[persona|persones]] senzilles, les expressions i els gests atrapats al vol... Però cal conservar certa puresa per emocionar-se. Si perds contacte amb el poble, estàs perdut.
| lloc =
| data = 1936
}}
{{Cita
| cita = Aquesta comprensió de la vida interior de les coses es retroba en la cultura oriental. Al Japó m’hem'he sentit com a casa. La gent viu com jo, de manera senzilla, sense ostentació, donant la mateixa importància a una pedra, a un objecte, que a una gran personalitat.
| lloc =
| data = 1966
| original = No quiero recordar las reglas del arte pictórico, sino porque me son indispensables hoy día para exteriorizar lo que siento, lo mismo que la gramàtica es indispensable para expresarse.
| idioma = castellà
| refs = <ref name=Melgar>{{ref-publicació|cognom=Melgar|nom=F.|títol=Los artistas españoles en París: Joan Miró|publicació=Ahora|data=24 de [[gener]] delde 1931|lloc=Madrid}}</ref>
}}
{{Cita
| cita = M’ésM'és difícil parlar de la meva [[pintura]], perquè sempre neix en un estat d’ald'al·lucinació provocat per qualsevol xoc, objectiu o subjectiu, i del qual sóc completament irresponsable.
| lloc =
| data = 1933
}}
{{Cita
| cita = El que compta és despullar la nostra ànima. La pintura o la poesia es fan com es fa l’amorl'amor; un intercanvi de sang, una abraçada total, sense cap prudència, sense cap protecció.
| lloc =
| data = 1936
}}
{{Cita
| cita = Però el que compta, en una obra, no és el que volen descobrir-hi els intel·lectuals, sinó el fet que abasti, en el seu moviment ascendent, els esdeveniments viscuts, la veritat humana; les troballes plàstiques no tenen en elles mateixes cap mena d’importànciad'importància.
| lloc =
| data = 1939
}}
{{Cita
| cita = La meva obra no ha de ser del present, sinó del passat –en les fonts de la pura expressió de l’esperit–l'esperit– i del futur. Com a símbols d’unad'una religió pura,que cada ratlla i cada punt visquin com un ésser orgànic i facin vibrar l’esperitl'esperit com una corda d’arpad'arpa.
| lloc =
| data = ca. 1940
}}
{{Cita
| cita = Treballar ben lentament, amb la dignitat d’oficid'ofici d’und'un bell obrer, sols així s’assoliràs'assolirà una bellesa i consistència en la matèria.
| lloc =
| data = ca. 1941
}}
{{Cita
| cita = Com més domino l’oficil'ofici, més avanço en la vida, més torno a les meves impressions primeres. Penso que al final de la meva vida hauré retrobat tots els valors de la infantesa.
| autor =
| lloc =
}}
{{Cita
| cita = Entenc que un [[artista]] és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per a dir alguna cosa, i que té l'obligació que aquesta cosa no sigui quelcom d’inútild'inútil sinó quelcom que faci servei als homes.
| lloc = Universitat de Barcelona
| data = 2 d'octubre de 1979
}}
{{Cita
| cita = La pintura mural em tempta perquè exigeix l’anonimatl'anonimat, perquè arriba directament a la massa i perquè té un paper en l’arquitectural'arquitectura.
| autor =
| lloc =
| lloc =
| data = 1962
| notes = tot al·ludint a la seva obra ''Blau II/III'' de 1961. Exposada al Musée national d’artd'art moderne. Centre Georges Pompidou, París.
| original =
| idioma =
}}
 
==CitesCitacions sobre Joan Miró==
=== Vers la seva Catalanitat ===
{{Cita
=== Vers la seva figura i obra ===
{{Cita
| cita = Per a mi i per a la meva formació, han tingut molta més importància l’actitudl'actitud humana de Pau Casals o el cartell de Miró Aidez l’Espagnel'Espagne, [...] que totes les pintures i museus del món.
| autor = [[Antoni Tàpies i Puig]]
| lloc =
| data =
| notes = CitaCitació d’Antonid'Antoni Tàpies extreta de:Melià, Josep. Joan Miró. Vida i gest. Barcelona, 1973
| original =
| idioma =
}}
{{Cita
| cita = No oblidem al senyor Joan Miró, immensament ric, pintor mediocríssim i el decorativista més dolent de tota la història de l’artl'art. [...]. És un pageset introvertit, totalment mut, que no para mai de somniar.
| autor = Josep Pla
| lloc = ''Notes del capvesprol''
== Referències ==
{{referències|2|refs=
<ref name=trabal>{{ref-publicació|cognom=Trabal|nom=Francesc|títol=Una conversa amb Joan Miró|publicació=La Publicitat|data=14 de juliol de 1928|pàgines=4|exemplar=Núm. 16.932|url=http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/publicat22/id/1614}}</ref>
<ref name="cartell">{{Ref-llibre | cognom = Antich |nom=Xavier |capítol=La lliçó dels cartells de Joan Miró. Les relacions amb Catalunya i la naturalesa del compromís polític |urlcapítol= |títol=Miró, cartells d'un temps, d'un país : Museu d'Història de [[Catalunya]], 16-10-2011/20-02-2012 |url= |editorial=Generalitat de [[Catalunya]], Departament de Cultura : Museu d'Història de Catalunya |lloc=[Barcelona] |data=2011 |ISBN=9788439387817 }}</ref>
<ref name=ConversaMiro>{{ref-publicació|cognom=Trabal|nom=F.|títol=Una conversa amb Joan Miró|publicació=La Publicitat|data=14 de [[juliol]] del 1928}}</ref>

Menú de navegació