Marc Porci Cató: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 36: Línia 36:
| cita = Amb la inactivitat els homes aprenen a obrar malament.
| cita = Amb la inactivitat els homes aprenen a obrar malament.
| lloc = ''De re rustica''
| lloc = ''De re rustica''
| notes = Cita atribuïda a Cató el Vell, citada per [[Luci Juni Moderat Columel·la]]
| notes = Citació atribuïda a Cató el Vell, citada per [[Luci Juni Moderat Columel·la]]
| original = Homines nihil agendo discunt male agere.
| original = Homines nihil agendo discunt male agere.
| idioma = llatí
| idioma = llatí

Revisió del 11:10, 27 març 2015

Infotaula de personaMarc Porci Cató
Bust de Marc Porci Cató, dit el Vell
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Tusculum (Itàlia)
234 aC
Mort Roma
149 aC (84/85 anys)
Ocupació Escriptor, historiador de l'antiga Roma, economista, poeta, polític de l'antiga Roma, filòsof, orador, historiador i soldat
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Marc Porci Cató [Marcus Portius Cato] (Túsculum, 234 aC — Túsculum, 149 aC) fou un cónsol, militar, escriptor i orador romà. Posteriorment se l'anomenaria Cató el Vell o Cató el Censor per distingir-lo del seu besnét Marc Porci Cató, anomenat Cató el Jove.

Citacions

  • Cartago ha d'ésser destruïda.[1]
(en llatí) Ceterum censeo Karthaginem esse delendam.
Segons les fonts consultades, cada vegada que se'l consultava sobre algun assumpte, Cató el Vell repetia constantment amb odi la frase que Cartago havia d'ésser destruïda (traducció literal de: Ceterum censeo Karthaginem esse delendam). Aquesta expressió actual pertany a una formulació del segle XIX (S. Thürlemann)

De Agricultura

  • Guarda't bé de menysprear temeràriament l'experiència d'altri.[2]
(en llatí) Caveto alienam disciplinam temere contemnas.
  • El cap de casa ha d'ésser apassionat de vendre, no de comprar.[2]
(en llatí) Patrem familias vendacem, non emacem esse oportet.

Atribuïdes

  • Amb la inactivitat els homes aprenen a obrar malament.[3]
(en llatí) Homines nihil agendo discunt male agere.
De re rustica.
Citació atribuïda a Cató el Vell, citada per Luci Juni Moderat Columel·la

Disticha Catonis (1513)

Relació de dístics atribuïts popularment a Marc Porci Cató. Foren escrites en època imperial (s. III-IV) i probablement per un autor desconegut anomenat Dionysius Cato. En l'època medieval, foren recollides, comentades, i potser ampliades, per Erasme de Rotterdam l'any 1513 en el llibre Disticha Catonis (Dístics de Cató).[4][5]

Collectio distichorum uulgaris

  • Conserva el que t'han donat.
(en llatí) Datum serua.
  • Vés amb bones companyies.
(en llatí) Cum bonis ambula.
  • Vigila a qui dónes préstecs.
(en llatí) Cui des uideto.
  • Manté la teva opinió.
(en llatí) Existimationem retina.
  • Recorda el que llegeixes.
(en llatí) Quale legeri memento
  • Acepta la llei que has dictat tu mateix.
(en llatí) Patere legem quam ipse tuleris.
  • Recorda el bé que t'han fet.
(en llatí) Beneficii accepti esto menor.

Liber I

  • No siguis el teu enemic i no et barallis amb tu mateix. Qui no està d'acord amb si mateix no s'entén amb cap altre.
(en llatí) Speme repugnando tibi tu contrarius esse: Conueniet nulli, qui secum dissidet ipse.
  • La primera virtut és mossegar-se la llengua: s'atansa a Déu qui sap callar quan convé.
(en llatí) Uirtutem primam esse puto, conpescere linguam: Proximus ille deo est, qui scit ratione tacere.
  • Atès que el fil de la vida és tan incerta i fràgil, no posis la teva esperança en la mort de qualsevol altre.
(en llatí) Cum dubia et fragilis nobis sit uita tributa, In morte alterius spem tu tibi ponere noli.
  • La paciència és la major de les virtuts humanes.
(en llatí) Maxima enim hominum semper patientia uirtus.
  • Aprèn. Quan, súbita, veiem girar-se la fortuna, queda l'art: en la vida no deixa mai a l'home.
  • Cuida't de la salut, que és el més important i no culpis el temps d'allò que tu causes.
  • Cuita el teu aspecte, no les aparences, car persona que sigui honesta no se n'ocupa.
  • Fes despesa del que guanyes, que no et diguin avar: alça quin ric, sempre neda en la pobresa!
  • No pateixis pels somnis: allò que durant el dia desitja la nostra ment, en somnis ho aconsegueix.
  • No tinguis por del terme on s'acaba la vida. Qui té mala sort malbarata sa vida.
  • Si vols ser feliç, menysprea les riqueses. Sempre pidola, avar, aquell qui les desitja.
  • Si vius d'esperances t'esclavitzes. Els teus guanys són imaginacions.

Referències

  1. Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998, p. 101 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960. 
  2. 2,0 2,1 Cató, Marc Porci. D'agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927 (Fundació Bernat Metge ; 26). 
  3. Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  4. Rexach Reus, Josep Maria. Mareselva : una evolució històrica dels aforismes. Lleida: Pagès, 1999, p. 19-22. ISBN 8479356561. 
  5. Cató, Marc Porci. The distichs of Cato; a famous medieval textbook. Madison: University of Wisconsin Studies, 1922 [Consulta: 26 juny 2012].