Cató el Vell, de la vellesa: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Traslladant cites sense referència a la discussió
Línia 9: Línia 9:
'''''Cató el Vell, de la vellesa''''' (''Cato Maior de Senectute'', en llatí original) és un assaig sobre la [[vellesa]] del polític i orador romà [[Marc Tul·li Ciceró]] publicat l'any 44 aC.
'''''Cató el Vell, de la vellesa''''' (''Cato Maior de Senectute'', en llatí original) és un assaig sobre la [[vellesa]] del polític i orador romà [[Marc Tul·li Ciceró]] publicat l'any 44 aC.
== Citacions ==
== Citacions ==

{{Cita|cita = Tota etapa de la vida resulta feixuga per a aquells qui no tenen en ells mateixos cap recurs per a viure satisfets i feliços.

|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 4

|original = Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est.

|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 7|original = Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 9|original = Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = Són els necis, de fet, els qui atribueixen els seus defectes i el seu mal a la vellesa.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 14|original = Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = Són quatre les raons que fan semblar la vellesa una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la vellesa no és lluny de la mort.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 15|original = Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 17|original = Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.|idioma = llatí}}

{{Cita

|cita = Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.

|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 18

|original = Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.

|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|original = Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = La temeritat és pròpia de la flor de l'edat; la saviesa, en canvi, de la flor que va envellint.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|original = Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 22|original = Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = En la vellesa, la infelicitat més gran és aquesta: sentir-se un mateix, en aquesta edat, enutjós per als altres.

|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 25

|notes= Versos de l'''Ephesius'', obra no conservada

|original = Tum equidem in senecta hoc deputo miserrumum, / Sentire ea aetate eumpse esse odiosum alteri.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 33|original = Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = Cal combatre la vellesa com una malaltia, cal tenir compte de la salut i practicar exercicis físics d'una manera moderada; s'ha de menjar i beure amb la mesura convenient per a refer les forces del cos, no per a afeixugar-les.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 35-36|original = Pugnandum tamquam contra morbum sic contra senectutem; habenda ratio valetudinis, utendum exercitationibus modicis, tantum cibi et potionis adhibendum ut reficiantur vires, non opprimantur. |idioma = llatí}}

{{Cita|cita = No solament hem d'ajudar el cos, sinó molt més la ment i l'ànima, perquè també aquestes s'extingeixen en arribar a la vellesa.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 36|original = Nec vero corpori solum subveniendum est, sed menti atque animo multo magis; nam haec quoque, nisi tamquam lumini oleum instilles, exstinguuntur senectute.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = La vellesa és honorada, si ella mateixa es protegeix, si conserva els seus drets, si no transfereix a un altre el seu poder i si manté, fins a l'últim alè de vida, l'autoritat sobre els seus.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 38|original = Ita enim senectus honesta est, si se ipsa defendit, si ius suum retinet, si nemini emancipata est, si usque ad ultimum spiritum dominatur in suos. |idioma = llatí}}

{{Cita|cita = La naturalesa no ha donat a l'home una pesta més funesta que la voluptat corporal.|autor=[[Arquites]]|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 39|original = Nullam capitaliorem pestem quam voluptatem corporis hominibus dicebat a natura datam. |idioma = llatí}}

{{Cita|cita = No existeix res tan detestable com la voluptat, vist que, quan més intensa i duradora és, arriba a extingir tota la llum de l'esperit.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 41|original = Nihil esse tam detestabile tamque pestiferum quam voluptatem, siquidem ea, cum maior esset atque longinquior, omne animi lumen exstingueret. . |idioma = llatí}}

{{Cita|cita = La voluptat, ben cert, impedeix el judici, és enemiga de la raó, ofusca —per dir-ho d'alguna manera— els ulls de la nostra ment i no té res en comú amb la virtut.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 42|original = Impedit enim consilium voluptas, rationi inimica est, mentis, ut ita dicam, praestringit oculos, nec habet ullum cum virtute commercium. |idioma = llatí}}

{{Cita|cita = Estic molt agraït a la vellesa perquè m'ha augmentat el deler de parlar i m'ha tret el de beure i menjar.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 46|original = Senectuti magnam gratiam, quae mihi sermonis aviditatem auxit, potionis et cibi sustulit.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = No hi ha res que molesti menys que el que no es troba a faltar.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 47|original = Nihil autem est molestum, quod non desideres.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = Els agricultors tenen un compte obert amb la terra, la qual mai no refusa una imposició i sempre retorna, sense usura, el que va rebre.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 51|original = Habent enim rationem cum terra, quae numquam recusat imperium nec umquam sine usura reddit, quod accepit.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = No solament es troba goig a l'hora de plantar, sinó també a la d'empeltar, que és la invenció més enginyosa que té l'agricultura.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 54|original = Nec consitiones modo delectant sed etiam insitiones, quibus nihil invenit agri cultura sollertius.|idioma = llatí}}

{{Cita|cita = La corona, tanmateix, de la vellesa és el prestigi! |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 60|original =Apex est autem senectutis auctoritas. |idioma = llatí}}

{{Cita|cita = La vellesa, sobretot la dels qui han exercit càrrecs públics, té tant de prestigi, que és molt més satisfactòria que tots els plaers de la joventut.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 61|original = Habet senectus, honorata praesertim, tantam auctoritatem, ut ea pluris sit quam omnes adulescentiae voluptates. |idioma = llatí}}

{{Cita|cita = Accepto la severitat en la vellesa, però no excessiva, com en totes les coses; d'agror, gens ni mica.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 65|original = Severitatem in senectute probo, sed eam, sicut alia, modicam, acerbitatem nullo modo. |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Ai del pobre vell que, amb una existència tan llarga, no ha après que cal desdenyar la mort! |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 66|original = O miserum senem qui mortem contemnendam esse in tam longa aetate non viderit! |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Què hi ha de més estúpid que prendre l'incert per cert, el fals per vertader? |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 68|original = Quid enim stultius quam incerta pro certis habere, falsa pro veris?|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Un actor, certament, no ha d'interpretar tota l'obra sencera per a tenir èxit, cal que ho intenti només en les escenes on apareix. |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 70|original = Neque enim histrioni, ut placeat, peragunda fabula est. Modo, in quocumque fuerit actu, probetur. |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Una existència curta és suficientment llarga per a viure una vida bona i honorable. |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 70|original = Breve enim tempus aetatis satis longum est ad bene honesteque vivendum.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = El fruit de la vellesa és, com sovint he dit, el record i l'esclat dels béns prèviament adquirits. |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 71|original = Fructus autem senectutis est, ut saepe dixi, ante partorum bonorum memoria et copia. |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La mort dels joves em sembla com la força d'una flama apagada per una gran massa d'aigua; la dels vells, en canvi, com un foc que s'extingeix consumint-se per si mateix, sense violència. |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 71|original = Itaque adulescentes mihi mori sic videntur, ut cum aquae multitudine flammae vis opprimitur, senes autem sic, ut cum sua sponte nulla adhibita vi consumptus ignis exstinguitur.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La millor manera, però, d'acabar la vida és tenint el cap clar i els sentits actius.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 72
|original = Sed vivendi est finis optimus, cum integra mente certisque sensibus.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Un no s'ha de lamentar de la mort, quan li ha de seguir la immortalitat.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 73
|original = Non censet lugendam esse mortem, quam immortalitas consequatur.|idioma = llatí}}
{{Cita|cita = Davant d'allò que menyspreen els joves, que no sols són uns inexperts, sinó també uns incultes, ¿tremolaran els vells, que son gent experimentada?
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 75
|original = Quod igitur adulescentes, et ei quidem non solum indocti, sed etiam rustici, contemnunt, id docti senes extimescent? |idioma = llatí}}
{{Cita|cita = La vellesa, però, és com la darrera escena d'un drama.
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 85
|original = Senectus autem aetatis est peractio tamquam fabulae.|idioma = llatí}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
Línia 67: Línia 49:


[[Categoria:Assaigs]]
[[Categoria:Assaigs]]
[[Categoria:Marc Tul·li Ciceró]]
[[Categoria:Marc Tul·li Ciceró]]{{CD|35}}

Revisió del 14:11, 30 març 2015

Infotaula d'obraCató el Vell, de la vellesa
Cato Maior de Senectute
Bust de Ciceró
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Ciceró
Modifica dades a Wikidata

Cató el Vell, de la vellesa (Cato Maior de Senectute, en llatí original) és un assaig sobre la vellesa del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC.

Citacions

Bibliografia