Gustave Flaubert: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Citacions: Bot: Canviant "Cites" per "Citacions" als encapçalaments, replaced: == Cites == → == Citacions ==
m Traslladant cites sense referència a la discussió
Línia 59: Línia 59:
Recull de cites del llibre ''Pensées de Gustave Flaubert'', publicat l'any 1915:<ref>{{ref-llibre| cognom = Flaubert|nom=Gustave|títol=Pensées|lloc=Paris|editorial=Louis Conard|any=1915|url=https://archive.org/details/pensesdegustav00flauuoft|consulta=17 [[juny]] 2014}}</ref>
Recull de cites del llibre ''Pensées de Gustave Flaubert'', publicat l'any 1915:<ref>{{ref-llibre| cognom = Flaubert|nom=Gustave|títol=Pensées|lloc=Paris|editorial=Louis Conard|any=1915|url=https://archive.org/details/pensesdegustav00flauuoft|consulta=17 [[juny]] 2014}}</ref>
{{AP|Pensées (1915)}}
{{AP|Pensées (1915)}}

{{Cita

| cita = Un [[cor]] és una riquesa que no es ven, que no es compra, però que es regala.

| notes =

| original = Un cœur est une richesse qui ne se vend pas, qui ne s'achète pas, mais qui se donne.

| idioma = francès
}}
{{Cita
| cita = La [[poesia]] és una planta lliure que creix per tot arreu sense ser sembrada.
| notes =
| original = La poésie est une plante libre; elle croît partout sans avoir été semée.
| idioma = francès
}}
{{Cita
| cita = A mesura que la [[humanitat]] es perfecciona, l'home es degrada.
| notes =
| original = A mesure que l'humanité se perfectionne, l'homme se dégrade.
| idioma = francès
}}
{{Cita
| cita = El pensament és com l'ànima, eterna, i l'acció com el cos, mortal.
| notes =
| original = La pensée est comme l'âme, éternelle, et l'action comme le corps, mortelle.
| idioma = francès
}}
{{Cita
| cita = La [[fraternitat]] és una de les més belles invencions de la hipocresia social.
| notes =
| original = La fraternité est une des plus belles inventions de l'hypocrisie sociale.
| idioma = francès
}}


== Cites sobre Gustave Flaubert ==
== Cites sobre Gustave Flaubert ==
Línia 110: Línia 85:
{{ORDENA:Flaubert, Gustave}}
{{ORDENA:Flaubert, Gustave}}
[[Categoria:Escriptors en francès]]
[[Categoria:Escriptors en francès]]
[[Categoria:Escriptors francesos]]
[[Categoria:Escriptors francesos]]{{CD|5}}

Revisió del 13:16, 30 març 2015

Infotaula de personaGustave Flaubert
Gustave Flaubert
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Rouen (França)
12 de desembre de 1821
Mort Croisset (França)
8 de maig de 1880 (58 anys)
Ocupació Novel·lista i escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Gustave Flaubert (Rouen, 12 de desembre de 1821 — Croisset, 8 de maig de 1880) fou un escriptor francès, autor de Madame Bovary, L'educació sentimental i La temptació de Sant Antoni, entre d'altres.

Citacions

(en francès) Prenez garde à la tristesse, c'est un vice.
Carta a Guy de Maupassant.
  • De la forma neix la idea.[2]
(en francès) De la forme naît l'idée.
  • L'egoisme intel·lectual és potser l'heroisme del pensament.[2]
(en francès) L'égoïsme intellectuel est peut-être l'héroïsme de la pensée.
  • Un home que jutja un altre home em faria rebentar de riure si no m'inspirés pietat.[1]

Dictionnaire des idées reçues

  • Poeta: sinònim de somiador i de beneit.[2]
(en francès) Poète: synonyme de rêveur et de nigaud.

Pensées (1915)

Recull de cites del llibre Pensées de Gustave Flaubert, publicat l'any 1915:[3]

Pàgina principal: Pensées (1915)




Cites sobre Gustave Flaubert

  • ...L'Éducation sentimentale, que em sembla de les millors novel·les, per no dir la millor —infinitament més important que Madame Bovary—, que s'ha escrit a França.»[4]
Direcció Lisboa (OC XXVIII, 302). — Josep Pla

Referències

  1. 1,0 1,1 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Gustave Flaubert a dit...». Evene. [Consulta: 8 maig 2014].
  3. Flaubert, Gustave. Pensées. Paris: Louis Conard, 1915 [Consulta: 17 juny 2014]. 
  4. «Les ciutats europees de Josep Pla». Fundació Josep Pla, 2010 – 2011. [Consulta: 23 agost 2014].