Montserrat Roig i Fransitorra: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Citacions: Bot: Canviant "Cites" per "Citacions" als encapçalaments, replaced: == Cites == → == Citacions ==
m Traslladant cites sense referència a la discussió
Línia 30: Línia 30:
{{AP|Digues que m'estimes encara que sigui mentida}}
{{AP|Digues que m'estimes encara que sigui mentida}}
Recull de cites del llibre ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'' publicat l'any 1991:<ref>{{Ref-llibre | cognom = Roig |nom=Montserrat|títol=Digues que m'estimes encara que sigui mentida|editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=1991 |isbn=8429732810}}</ref>
Recull de cites del llibre ''Digues que m'estimes encara que sigui mentida'' publicat l'any 1991:<ref>{{Ref-llibre | cognom = Roig |nom=Montserrat|títol=Digues que m'estimes encara que sigui mentida|editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=1991 |isbn=8429732810}}</ref>

{{Cita

| cita = Tant la vida, com els [[llibre]]s, com la [[ciutat]] on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, deprés ho esculls.

| lloc = Advertiment als lectors

| notes =

| refs =

}}

{{Cita

| cita = Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la [[mentida]] creïble, quan seduïm a l'altre, que potser sap que mentim i que ens està demanant que continuem mentint.

| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida

| notes =

}}

{{Cita

| cita = L'amor és massa cruel perquè tingui la tendresa de l'amistat.
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
}}
{{Cita
| cita = L'escriptor és un ser que pateix, i pateix de tal manera que el sofriment l'aboca, sense remei, a escriure.
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
}}
{{Cita
| cita = Aquell/aquella que escriu és el que controla la seva [[bogeria]] a través de la paraula, que sap que és un boig i, per tant, no és tan boig o només és boig perquè encara creu que pot escriure...
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
}}
{{Cita
| cita = L'única droga que no et mata -encara que et faci emmalaltir-, l'únic efluvi que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona [[literatura]].
| lloc = Digues que m'estimes encara que sigui mentida
| notes =
}}
{{Cita
| cita = Si em pregunten per què escric en [[català]], se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.
| lloc = El nom de les coses
| notes =
}}
{{Cita
| cita = Hi ha els qui parlen català però no el saben llegir, els qui el parlen i el llegeixen i no l'escriuen i, ara, els joves habitants de les ciutats construïdes pels especuladors perquè la gent hi morís a poc a poc sense viure-hi, el saben llegir i escriure però no el parlen perquè no se sente banyats en la llengua. No els arriba l'aigua de les paraules.
| lloc = El nom de les coses
| notes =
}}
{{Cita
| cita = Amics de bona fe em volen convèncer que sóc bilingüe. Més aviat diria que esquizofrènica, malalta de llengües. Escric en castellà i en sóc una, escric en català i en sóc un altra.
| lloc = Un teló vellut negre
| notes =
| refs =
}}
{{Cita
| cita = La pàtria no és només la infantesa, però tampoc és la llengua. La pàtria és totes dues coses alhora. Si no podem recordar l'una i l'usar l'altra, ens falta l'alè.
| lloc = Un teló vellut negre
| notes =
| refs =
}}
{{Cita
| cita = Tot escriptor que ha de canviar de llengua és un escriptor en principi ofès, un escriptor que no acaba mai de sentir-se a gust, intranquil.
| lloc = Un teló vellut negre
| notes =
| refs =
}}
{{Cita
| cita = El senyoriu, encara que vagi canviant de llenguatge i de formes, és etern.
| lloc = Les coses mai no van ser així
| notes =
| refs =
}}
{{Cita
| cita = Els nostàlgics a la vida poden arribar a assassinar per pur ressentiment.
| lloc = Les coses mai no van ser així
| notes =
| refs =
}}


== Referències ==
== Referències ==
Línia 108: Línia 50:
[[Categoria:Assagistes]]
[[Categoria:Assagistes]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Novel·listes catalans]]
[[Categoria:Novel·listes catalans]]{{CD|13}}

Revisió del 14:21, 30 març 2015

Infotaula de personaMontserrat Roig i Fransitorra
Retrat artístic de Montserrat Roig
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
13 de juny de 1946
Mort Barcelona
10 de novembre de 1991 (45 anys)
Ocupació Periodista, escriptora i directora de programa
Modifica dades a Wikidata

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 — Barcelona, 10 de novembre de 1991) fou una escriptora catalana.

Citacions

Cultura

  • La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini.[1]
  • Si això hagués estat una literatura normal, als joves no ens haurien afalagat tant.[2]
Plomes catalanes contemporànies, 1980.

Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)

Recull de cites del llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida publicat l'any 1991:[3]








Referències

  1. Badia, Montse «Crítiques, aplaudiments i bons desitjos». bonart, (26-12-2013) [Consulta: 21 febrer 2014].
  2. Pagès Jordà, Vicenç. «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui (Cultura). Barcelona: Grup Hermes, 31-01-2014. [Consulta: 1 febrer 2014].
  3. Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.