Antoni Fiter i Rossell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 37: | Línia 37: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències|refs= |
{{referències|refs= |
||
<ref name="moran">{{Ref-llibre | cognom |
<ref name="moran">{{Ref-llibre | cognom=Moran i Ocerinjauregui |nom=Josep |títol=Estudis d'història de la llengua catalana |url=http://books.google.es/books?id=RXqT88QcKjUC&lpg=PA121&ots=6YZw1VA7rk&dq=Manual%20Digest%20%20fiter&hl=ca&pg=PA121#v=onepage&q=Manual%20Digest%20%20fiter&f=false |lloc=Barcelona |editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |data=2004 |pàgines= 121-129 |ISBN=8484156729 |col·lecció=Biblioteca Serra d'Or ; 336}}</ref> |
||
<ref name="ripoll">{{ |
<ref name="ripoll">{{ref-publicació | cognom = Pol i Solé |nom=Antoni |article=El Pirineu, frontera o connexió? |url=http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/225230/333431 |format=PDF |consulta= 19 [[setembre]] 2012 |publicació=Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès |editorial= |lloc= |volum=Annals 2008-2009 |exemplar=Ibix 6 |data=2010 |pàgines= 87-93 |issn=1137-0378}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 11:59, 5 abr 2015
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Ordino (Andorra), 6 de maig de 1706 |
Mort |
Barcelona, 28 d'octubre de 1748 (42 anys) |
Ocupació | Advocat i escriptor |
Antoni Fiter i Rossell (Ordino, Andorra, 1706 — Ordino, Andorra, ?) fou un doctor en dret i advocat andorrà. Nascut a la Casa Fiter-Riba, abans Rossell, d'Ordino, va ésser veguer episcopal d'Andorra durant el segle XVIII. Va publicar el Manual Digest, una recopilació de lleis i costums de les Valls d'Andorra.
Citacions
Manual Digest (1748)
- He procurat escríurer ab un mètodo y estil lo més clar y humil, evitant hypèrboles, sentències consises, tota pompositat de figures, frases y termes rimbombants.[1]
- Un andorrà deu sempre deixar algun señal y rastre de la llengua de sa nació.[1]
- En temps de Guerra entre Fransa y España no demostrarse ab particularitat parcials de una corona, contra dela altra, sino conservar sa neutralitat.[2]
- Llibre 6. Maximas.
- En suma las valls de Andorra en lo Espiritual, y en lo temporal, en lo Eglesiastich, y en lo Secular, en lo Phisich, y natural, y en lo Moral, en lo Idioma, aduch Curial, en lo modo, y moda de vestir, en los Costums, y geni, son propia, Verdadera, y llegitima Cataluña, com â part, y porció de dit Principat, y per consegüent son sos naturals, propis, verdaders; y llegitims Catalans en tot rigor; essent esta veritat tan visible, y evident, que sols pot deixa de Veurer-la, y Coneixer, qui vulla afectadament, y pertinasment ferse Ciego, y obstinadament Vestirse, y no despullarse may de un hacmor, y Esperit Verronistre. Una cosa sola hi ha tant solament, que no participan, del Principat de Cataluña los Andorrans, y sas Valls, que en lo respectiu al Govern, al Civil i Criminal, al Politich, y Economich de dit Principat, ni han participat may, desde sa restauració del poder dels Moros, avent-se governat de eix temps per lo Espay de cerca de 10 sigles fins al temps present ab son peculiar Govern, ab las disposicions del dret Comu, y patrias peculiars, Consuetuds; y finalment ab sa particular, y peculiar política, y Economia.[2]
- Llibre 1. Capítol III.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Moran i Ocerinjauregui, Josep. Estudis d'història de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p. 121-129 (Biblioteca Serra d'Or ; 336). ISBN 8484156729.
- ↑ 2,0 2,1 Pol i Solé, Antoni «El Pirineu, frontera o connexió?» (PDF). Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, Annals 2008-2009, Ibix 6, (2010), pàg. 87-93. ISSN: 1137-0378 [Consulta: 19 setembre 2012].