Bolet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 57: | Línia 57: | ||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = |
| dita = [[Lladre]]s, bolets i [[conill]]s, per la vora dels camins. |
||
| notes = |
| notes = |
||
| refs = <ref name=alcover/> |
| refs = <ref name=alcover/> |
Revisió del 18:08, 12 maig 2015
Amanita muscaria | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Un bolet és l'aparell esporífer de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit).
Citacions
- La naturalesa sola és antiga i l'art més antic un bolet.[1]
- (en anglès) Nature alone is antique, and the oldest art a mushroom.
- Sartor Resartus. Llibre II, capítol III. — Thomas Carlyle
Dites populars
- Any de bolet, any d'ovelles esguerrades.[2]
- Bolet de maig mata el gavatx.[3]
- De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló.[2]
- El bolet i el moixernó de l'octubre és el millor.[4]
- Els bolets, menja'ls ben nets.[2]
- Els millors bolets, tira'ls al femer.[2]
- L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret.[3]
- Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins.[2]
- Lo bolet terrerol, mai va tot sol.[2]
- Qui no vulgui menjar cucs que no mengi bolets.[5]
Referències
- ↑ Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (English). New York: The MacMillan, 1908.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bolet». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.