John Stuart Mill: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
→‎Sobre la llibertat (1859): he afegit una versió més estesa en els diaris digitals...
Línia 34: Línia 34:
=== ''Sobre la llibertat'' (1859) ===
=== ''Sobre la llibertat'' (1859) ===
{{Cita
{{Cita
| cita = L'única llibertat que mereix aquest nom és aquella que en la cerca del nostre propi bé o del nostre camí, mai intenta privar als altres de la seva llibertat, o impedir els seus esforços per aconseguir-la.
| cita = L'única [[llibertat]] que mereix aquest nom és aquella que en la cerca del nostre propi bé, pel nostre propi camí, mai intenta privar als altres de la seva llibertat, o impedir els seus esforços per aconseguir-la.
| lloc = Capítol 1
| lloc = Capítol 1
| original = The only freedom which deserves the name, is that of pursuing our own good in our own way, so long as we do not attempt to deprive others of theirs, or impede their efforts to obtain it.
| original = The only freedom which deserves the name, is that of pursuing our own good in our own way, so long as we do not attempt to deprive others of theirs, or impede their efforts to obtain it.
Línia 41: Línia 41:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = Si tota la humanitat menys una persona tingués una mateixa opinió i només aquesta persona tingués una opinió contraria, la humanitat no podria mai justificar silenciar-la perquè si tingués el poder, estaria justificat que silenciés la humanitat.
| cita = Si tota la humanitat menys una persona fos d'una mateixa opinió i només aquesta persona fos d'una opinió contraria, la humanitat seria tan injusta si impedís que aquesta persona parlés com ella mateixa ho seria si, tenint un gran poder, impedís que parlés la humanitat.
| lloc = Capítol 2
| lloc = Capítol 2
| original = If all mankind minus one, were of one opinion, and only one person were of the contrary opinion, mankind would be no more justified in silencing that one person, than he, if he had the power, would be justified in silencing mankind.
| original = If all mankind minus one, were of one opinion, and only one person were of the contrary opinion, mankind would be no more justified in silencing that one person, than he, if he had the power, would be justified in silencing mankind.
Línia 47: Línia 47:
| refs = <ref name=llibertat/>
| refs = <ref name=llibertat/>
}}
}}
* La societat pot (i així ho fa) exigir els seus propis requeriments. I si les exigències que emet en lloc de ser correctes són equivocades, o fa un mandat sobre un tema que no hauria de tractar, posa en pràctica una tirania social més forta que molts tipus d'opressió política, donat que, tot i que no acostuma a utilitzar càstigs extrems, deixa poques maneres d'escapar-se'n, de manera que penetra de manera molt més profunda en els detalls de la vida, esclavitzant fins i tot l'ànima.
:* Original: Society can and does execute its own mandates: and if it issues wrong mandates instead of right, or any mandates at all in things with which it ought not to meddle, it practises a social tyranny more formidable than many kinds of political oppression, since, though not usually upheld by such extreme penalties, it leaves fewer means of escape, penetrating much more deeply into the details of life, and enslaving the soul itself.



* Els actes d’un individu poden resultar nocius als altres o fer cas omís de la deguda consideració que es mereix llur benestar, sense necessitat d’arribar a violar algun dels seus drets constituïts. En aquest cas l’ofensor pot ser punit justament per l’opinió, però no per la llei. Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú. Però no treu cap a res plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només el seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les [[persona|persones]] afectades són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències.

* L'única demarcació de la conducta de qualsevol persona per la qual aquesta és responsable davant la societat és la que afecta els altres. En la part que només l'afecta personalment, la seva independència és, per descomptat, absoluta.''' Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l'individu és sobirà.'''

* '''La veritat guanya més amb els errors d'un que, amb el degut estudi i preparació, pensa per ell mateix, que amb opinions certes d'aquells que només les recolzen perquè no es volen esforçar a pensar.'''
:* Capítol II.
=== ''On Representative Government'' (1861) ===
=== ''On Representative Government'' (1861) ===
{{Cita
{{Cita

Revisió del 16:18, 20 ago 2015

Infotaula de personaJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Islington (Anglaterra)
20 de maig de 1806
Mort Avinyó (França)
8 de maig de 1873 (66 anys)
Ocupació Filòsof, economista, polític, autobiògraf, escriptor, igualitarisme, oficinista i sufragista
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

John Stuart Mill (Londres, 20 de maig de 1806 — Avinyó, 8 de maig de 1873) fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del segle XIX. Defensava l'utilitarisme, la teoria ètica ja proposada pel qui fou el seu padrí Jeremy Bentham.

Citacions

  • Conquerim la felicitat limitant els desitjos, i no intentant satisfer-los.[1]
  • No existeix una prova millor del progrés d'una civilització que la del progrés de la cooperació.[2]
(en anglès) There is not a more accurate test of the progress of civilization than the progress of the power of co-operation.
Civilization Section 2 [Coordination and the power of the masses].
  • No som tan ridículs com per proposar que els professors no han d'establir les seves pròpies opinions com si fossin les correctes i fer us de tota la seva energia per mostrar la seva veritat en la llum més intensa.
  • Original: We are not so absurd as to propose that the teacher should not set forth his own opinions as the true ones and exert his utmost powers to exhibit their truth in the strongest light.
  • "Civilization," London and Westminster Review (April 1836)

Sobre la llibertat (1859)

  • L'única llibertat que mereix aquest nom és aquella que en la cerca del nostre propi bé, pel nostre propi camí, mai intenta privar als altres de la seva llibertat, o impedir els seus esforços per aconseguir-la.[3]
(en anglès) The only freedom which deserves the name, is that of pursuing our own good in our own way, so long as we do not attempt to deprive others of theirs, or impede their efforts to obtain it.
Capítol 1.
  • Si tota la humanitat menys una persona fos d'una mateixa opinió i només aquesta persona fos d'una opinió contraria, la humanitat seria tan injusta si impedís que aquesta persona parlés com ella mateixa ho seria si, tenint un gran poder, impedís que parlés la humanitat.[3]
(en anglès) If all mankind minus one, were of one opinion, and only one person were of the contrary opinion, mankind would be no more justified in silencing that one person, than he, if he had the power, would be justified in silencing mankind.
Capítol 2.

On Representative Government (1861)

  • Una persona amb una ideologia és un poder social que equival a noranta-nou persones que només tenen interessos.[4]
(en anglès) One person with a belief is a social power equal to ninety-nine who have only interests
Chapter I: To What Extent Forms of Government Are a Matter of Choice..
  • Una burocràcia sempre tendeix a esdevenir una pedantocràcia.[4]
(en anglès) A bureaucracy always tends to become a pedantocracy.
Chapter VI: Of the Infirmities and Dangers to Which Representative Government Is Liable.

L'utilitarisme (1861)

  • La felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l'agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat de l'agent i la dels altres, l'utilitarista obliga a aquell a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol.
  • L’estàndard utilitarista, si bé tolera i aprova aquells desitjos adquirits fins a un punt més enllà del qual serien més lesius que no favorables a la felicitat general, imposa i requereix que cultivem l’amor a la virtut, ja que es troba per damunt de totes les coses importants per a la felicitat.
  • Tenir un dret és, a parer meu, tenir alguna cosa el gaudi de la qual m'ha de garantir la societat. Si algun contradictor em pregunta per què me l'han de garantir, no li puc donar altra raó que per utilitat general.
  • Millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; m'estimo més ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet.[5]
(en anglès) It is better to be a human dissatisfied than a pig satisfied; better to be Socrates dissatisfied than a fool satisfied.
Capítol 2.

Referències

  1. «El camí del mig». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 23-06-2010. [Consulta: 4 febrer 2013].
  2. Ara, 2 de novembre de 2013, p. 29
  3. 3,0 3,1 Mill, John Stuart. Sobre la llibertat. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2012. ISBN 9788493858773. 
  4. 4,0 4,1 Mill, John Stuart. De la libertad. Del gobierno representativo. La Esclavitud femenina. Madrid: Tecnos, 1965. 
  5. Mill, John Stuart. L'utilitarisme. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 8429757457.