John Stuart Mill: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Sobre la llibertat (1859): he afegit una versió més estesa en els diaris digitals... |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 28: | Línia 28: | ||
| refs = <ref name="ara" /> |
| refs = <ref name="ara" /> |
||
}} |
}} |
||
* No som tan ridículs com per proposar que els professors no han d'establir les seves pròpies opinions com si fossin les correctes i fer us de tota la seva energia per mostrar la seva veritat en la llum més intensa. |
|||
:* Original: We are not so absurd as to propose that the teacher should not set forth his own opinions as the true ones and exert his utmost powers to exhibit their truth in the strongest light. |
|||
:* "Civilization," London and Westminster Review (April 1836) |
|||
=== ''Sobre la llibertat'' (1859) === |
=== ''Sobre la llibertat'' (1859) === |
||
| Línia 65: | Línia 62: | ||
=== ''L'utilitarisme'' (1861) === |
=== ''L'utilitarisme'' (1861) === |
||
* La felicitat que constitueix el criteri utilitarista del que és correcte en una conducta no és la pròpia felicitat de l'agent, sinó la de tots els afectats. Entre la felicitat de l'agent i la dels altres, l'utilitarista obliga a aquell a ser tan estrictament imparcial com un espectador desinteressat i benèvol. |
|||
* L’estàndard utilitarista, si bé tolera i aprova aquells desitjos adquirits fins a un punt més enllà del qual serien més lesius que no favorables a la felicitat general, imposa i requereix que cultivem l’amor a la virtut, ja que es troba per damunt de totes les coses importants per a la felicitat. |
|||
* Tenir un dret és, a parer meu, tenir alguna cosa el gaudi de la qual m'ha de garantir la societat. Si algun contradictor em pregunta per què me l'han de garantir, no li puc donar altra raó que per utilitat general. |
|||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = Millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; '''m'estimo més ser un [[Sòcrates]] insatisfet que un neci satisfet'''. |
| cita = Millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; '''m'estimo més ser un [[Sòcrates]] insatisfet que un neci satisfet'''. |
||
Revisió del 17:21, 20 ago 2015
 John Stuart Mill | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Islington (Anglaterra), 20 de maig de 1806 |
| Mort |
Avinyó (França), 8 de maig de 1873 (66 anys) |
| Ocupació | Filòsof, economista, polític, autobiògraf, escriptor, igualitarisme, oficinista i sufragista |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
John Stuart Mill (Londres, 20 de maig de 1806 — Avinyó, 8 de maig de 1873) fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del segle XIX. Defensava l'utilitarisme, la teoria ètica ja proposada pel qui fou el seu padrí Jeremy Bentham.
Citacions
- Conquerim la felicitat limitant els desitjos, i no intentant satisfer-los.[1]
- No existeix una prova millor del progrés d'una civilització que la del progrés de la cooperació.[2]
- (en anglès) There is not a more accurate test of the progress of civilization than the progress of the power of co-operation.
Civilization Section 2 [Coordination and the power of the masses].
Sobre la llibertat (1859)
- L'única llibertat que mereix aquest nom és aquella que en la cerca del nostre propi bé, pel nostre propi camí, mai intenta privar als altres de la seva llibertat, o impedir els seus esforços per aconseguir-la.[3]
- (en anglès) The only freedom which deserves the name, is that of pursuing our own good in our own way, so long as we do not attempt to deprive others of theirs, or impede their efforts to obtain it.
- Capítol 1.
- Si tota la humanitat menys una persona fos d'una mateixa opinió i només aquesta persona fos d'una opinió contraria, la humanitat seria tan injusta si impedís que aquesta persona parlés com ella mateixa ho seria si, tenint un gran poder, impedís que parlés la humanitat.[3]
- (en anglès) If all mankind minus one, were of one opinion, and only one person were of the contrary opinion, mankind would be no more justified in silencing that one person, than he, if he had the power, would be justified in silencing mankind.
- Capítol 2.
On Representative Government (1861)
- Una persona amb una ideologia és un poder social que equival a noranta-nou persones que només tenen interessos.[4]
- (en anglès) One person with a belief is a social power equal to ninety-nine who have only interests
- Chapter I: To What Extent Forms of Government Are a Matter of Choice..
- Una burocràcia sempre tendeix a esdevenir una pedantocràcia.[4]
- (en anglès) A bureaucracy always tends to become a pedantocracy.
- Chapter VI: Of the Infirmities and Dangers to Which Representative Government Is Liable.
L'utilitarisme (1861)
- Millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; m'estimo més ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet.[5]
- (en anglès) It is better to be a human dissatisfied than a pig satisfied; better to be Socrates dissatisfied than a fool satisfied.
- Capítol 2.
Referències
- ↑ «El camí del mig». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 23-06-2010. [Consulta: 4 febrer 2013].
- ↑ Ara, 2 de novembre de 2013, p. 29
- ↑ 3,0 3,1 Mill, John Stuart. Sobre la llibertat. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2012. ISBN 9788493858773.
- ↑ 4,0 4,1 Mill, John Stuart. De la libertad. Del gobierno representativo. La Esclavitud femenina. Madrid: Tecnos, 1965.
- ↑ Mill, John Stuart. L'utilitarisme. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 8429757457.