Olot: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 75: Línia 75:
{{ORDENA:Olot}}
{{ORDENA:Olot}}
[[Categoria:Ciutats de Catalunya]]
[[Categoria:Ciutats de Catalunya]]
[[Categoria:Dites sobre municipis]]
[[Categoria:Dites sobre municipis de Catalunya‎]]
[[Categoria:Municipis de la Garrotxa]]
[[Categoria:Municipis de la Garrotxa]]

Revisió del 15:41, 29 ago 2015

Olot
Plaça Major d'Olot
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Olot és un municipi i cap de la comarca de la Garrotxa a la vall alta del Fluvià.

Citacions

  • Trobo un conhort momentani a imaginar-me que Olot esdevé la capital d'una Catalunya mutilada i heroica que, sota aquells Pirineus on va néixer, continua resistint.[1]
«A Olot». Els darrers dies de la Catalunya republicana, 1939. — Antoni Rovira i Virgili

Dites populars

  • D'Olot, ni dona ni porc.[2]
  • Dones d'Olot, no fan prova enlloc.[3]
  • El tren d'Olot, surt quan vol i arriba quan pot.[3]
  • Els del barri del Pont són beneits.[4]
  • L'apotecari d'Olot, preu per preu, els ho fotia pel tarot.[3]
(var.) (var.) L'apotecari d'Olot, preu per preu, s'ho fotia tot.[3]
(var.) (var.) L'apotecari d'Olot, qui, preu per preu, se bevia la medicina.[3]
  • Qui no carda a Olot, no carda enlloc.[5]
  • Qui no és estat a Olot, no és estat enlloc.[3]

Frases fetes

  • Ésser tan segur com el fajol a Olot.[3]
  • Fer com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, es prenia les medicines.[2]

Referències

  1. Rovira i Virgili, Antoni. Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l'èxode català. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482569546. 
  2. 2,0 2,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  5. Pàmies i Riudor, Víctor. «Olot». Paremiologia tòpica. l'autor, cop. 2010. [Consulta: 26 setembre 2013].

Enllaços externs