Olot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m removed Category:Dites sobre municipis; added Category:Dites sobre municipis de Catalunya using HotCat |
||
Línia 75: | Línia 75: | ||
{{ORDENA:Olot}} |
{{ORDENA:Olot}} |
||
[[Categoria:Ciutats de Catalunya]] |
[[Categoria:Ciutats de Catalunya]] |
||
[[Categoria:Dites sobre municipis]] |
[[Categoria:Dites sobre municipis de Catalunya]] |
||
[[Categoria:Municipis de la Garrotxa]] |
[[Categoria:Municipis de la Garrotxa]] |
Revisió del 15:41, 29 ago 2015
Plaça Major d'Olot | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Olot és un municipi i cap de la comarca de la Garrotxa a la vall alta del Fluvià.
Citacions
- Trobo un conhort momentani a imaginar-me que Olot esdevé la capital d'una Catalunya mutilada i heroica que, sota aquells Pirineus on va néixer, continua resistint.[1]
- «A Olot». Els darrers dies de la Catalunya republicana, 1939. — Antoni Rovira i Virgili
Dites populars
- D'Olot, ni dona ni porc.[2]
- Dones d'Olot, no fan prova enlloc.[3]
- El tren d'Olot, surt quan vol i arriba quan pot.[3]
- Els del barri del Pont són beneits.[4]
- L'apotecari d'Olot, preu per preu, els ho fotia pel tarot.[3]
- (var.) (var.) L'apotecari d'Olot, preu per preu, s'ho fotia tot.[3]
- (var.) (var.) L'apotecari d'Olot, qui, preu per preu, se bevia la medicina.[3]
Frases fetes
- Ésser tan segur com el fajol a Olot.[3]
- Fer com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, es prenia les medicines.[2]
Referències
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l'èxode català. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482569546.
- ↑ 2,0 2,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Olot». Paremiologia tòpica. l'autor, cop. 2010. [Consulta: 26 setembre 2013].