Alcoi: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 10: Línia 10:
'''{{w| Alcoi}}''' és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
'''{{w| Alcoi}}''' és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
== Dites populars ==
== Dites populars ==
{{Dita
| dita =Alcoi és una ciutat que arreplega molts millons del paper i de la llana, de la borra i els pendons.
|notes= Pendons vol dir drap vell que arreplegaven els drapaires per a les fabriques de paper.
| refs = <ref name="sanchis"/>
}}
{{Dita
{{Dita
| dita =¿Alcoià i bovo? Canta-li un trobo.
| dita =¿Alcoià i bovo? Canta-li un trobo.
Línia 16: Línia 21:
}}
}}
{{Dita
{{Dita
| dita =El pardalot d’Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua.
| dita =En Alcoi, el més bovo apanya rellonges.
|notes= Se suposa fa referència a un alcoià que va tractar de volar amb un artulugio, però se li va oblidar poder la cua i va caure.
| refs = <ref name="sanchis"/>
| refs = <ref name="sanchis"/>
}}
}}
Línia 25: Línia 31:
}}
}}
{{Dita
{{Dita
| dita =En Alcoi, el més bovo apanya rellonges.
| dita =L’alegría del fadrí és un mocador de pita, una manteta d’Alcoi i una xica ben bonica..
| refs = <ref name="sanchis"/>
| refs = <ref name="sanchis"/>
}}
}}
{{Dita
{{Dita
|dita = En [[Muro d'Alcoi|Muro]] tots són carlistes; en Alcoi, republicans; en [[Cocentaina]], pandorgos; i en [[Alcúdia]], lliberals.|refs = <ref name=pares/>}}{{Dita
| dita =Alcoi és una ciutat que arreplega molts millons del paper i de la llana, de la borra i els pendons.
| dita =L’alegría del fadrí és un mocador de pita, una manteta d’Alcoi i una xica ben bonica..
|notes= Pendons vol dir drap vell que arreplegaven els drapaires per a les fabriques de paper.
| refs = <ref name="sanchis"/>
}}
{{Dita
| dita =El pardalot d’Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua.
|notes= Se suposa fa referència a un alcoià que va tractar de volar amb un artulugio, però se li va oblidar poder la cua i va caure.
| refs = <ref name="sanchis"/>
| refs = <ref name="sanchis"/>
}}
}}

== Referències ==
== Referències ==
{{referències|refs=
{{referències|refs=
<ref name="sanchis">{{Ref-llibre | cognom = Sanchis Guarner |nom=Manuel |títol=Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional. |editorial= |lloc=València |data=1965 |isbn=|pàgines=91-95}}</ref>
<ref name="sanchis">{{Ref-llibre | cognom = Sanchis Guarner |nom=Manuel |títol=Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional. |editorial= |lloc=València |data=1965 |isbn=|pàgines=91-95}}</ref>
<ref name=pares>{{Parés}}</ref>
}}
}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 18:38, 10 set 2015

Alcoi
Ajuntament de’Alcoi.
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Alcoi és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Dites populars

  • Alcoi és una ciutat que arreplega molts millons del paper i de la llana, de la borra i els pendons.[1]
Dita popular Pendons vol dir drap vell que arreplegaven els drapaires per a les fabriques de paper.
  • ¿Alcoià i bovo? Canta-li un trobo.[1]
Dita popular Fa referència a la fama de vius i desperts dels alcoians.
  • El pardalot d’Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua.[1]
Dita popular Se suposa fa referència a un alcoià que va tractar de volar amb un artulugio, però se li va oblidar poder la cua i va caure.
  • Els xeus d’Alcoi ja no poden tirar ronques com abans, perque els amos se les toquen i tanquen tots els batans.[1]
Dita popular Fa referència als conflictes laborals en aquesta ciutat industrial.
  • En Alcoi, el més bovo apanya rellonges.[1]
  • En Muro tots són carlistes; en Alcoi, republicans; en Cocentaina, pandorgos; i en Alcúdia, lliberals.[2]
  • L’alegría del fadrí és un mocador de pita, una manteta d’Alcoi i una xica ben bonica..[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional., 1965, p. 91-95. 
  2. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

Enllaços externs