Gall: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 161: | Línia 161: | ||
== Embarbussaments == |
== Embarbussaments == |
||
{{Dita|dita = Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills / xic, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat / xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien / estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics|refs = <ref>{{Ref-llibre|títol=Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments|lloc=Barcelona|editorial=Salvatella|any=1993|isbn=8472107396}}</ref>}} |
|||
== Frases fetes == |
== Frases fetes == |
||
Revisió del 17:40, 15 nov 2015
 Gall | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El gall (Gallus gallus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina.
Dites populars
- A gall que fa renou, li estrenyen el coll.[1]
- A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.[1]
- Allà on hi ha galls, no hi canten gallines.[1]
- Cada gall en son galliner canta molt bé.[1]
- Capó de vuit mesos, menjar de rei.[2]
- Dos galls dins un galliner no canten bé.[1]
- Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.[1]
- El gall blanc crida a les bruixes.[2]
- El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.[1]
- Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà.[1]
- Gallina vella fa bon caldo.[2]
- La dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina.[1]
- Per Nadal, la gallina al gavadal.[3]
- Pollastre de gener, cada ploma val un diner.[1]
- Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo.[2]
- Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga.[2]
- Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.[1]
- Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.[4]
- Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.[4]
- Un bon gall no és pas mai gras.[1]
- Val més cebes amb amor que gallines amb dolor.[1]
Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern (1950)
Dites populars sobre el gall recollides per Joan Amades en el seu Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern:
- Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.[5]
- Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li'n dareum un tall.[5]
- Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal.[5]
- El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.[5]
- Gallina i moltó, olla de festa major.[5]
- Per la Candelera la gallina pon a l'era.[5]
- Per la Candelera, la gallina queda sens ouera.[5]
- Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.[5]
- Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també.[5]
- Per Nadal, ric i pobre menja gall.[5]
Embarbussaments
- Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills / xic, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat / xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien / estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics[6]
Frases fetes
Recull de frases fetes sobre els galls recollides pel Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:
- Cantar de gall.[1]
- Esser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit.[1]
- No cantar-ne gall ni gallina (o galls ni gallines).[1]
- Posar-se com un gall.[1]
- Valer més el farciment que el gall.[7]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gall». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 237-240.
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Barcelona: Salvat, 1950.
- ↑ Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments. Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396.
- ↑ Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999, p. 21-31. ISBN 8489890471.