Bolet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 23: | Línia 23: | ||
== Dites populars == |
== Dites populars == |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
|dita = A tot arreu se'n fa, de bolets, quan plou.|refs = <ref name=espu>{{ref-llibre|cognom=Espunyes|nom=Joan|títol=Dites, locucions i frases fetes|editorial=Proa|any=2007|isbn=978-84-8437-977-5}}</ref>}}{{Dita |
|||
| dita = Any de bolet, any d'[[ovella|ovelles]] esguerrades. |
| dita = Any de bolet, any d'[[ovella|ovelles]] esguerrades. |
||
| notes = |
| notes = |
Revisió del 00:54, 25 des 2015
Amanita muscaria | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Un bolet és l'aparell esporífer de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit).
Citacions
- La naturalesa sola és antiga i l'art més antic un bolet.[1]
- (en anglès) Nature alone is antique, and the oldest art a mushroom.
- Sartor Resartus. Llibre II, capítol III. — Thomas Carlyle
Dites populars
- A tot arreu se'n fa, de bolets, quan plou.[2]
- Any de bolet, any d'ovelles esguerrades.[3]
- Bolet de maig mata el gavatx.[4]
- De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló.[3]
- El bolet i el moixernó de l'octubre és el millor.[5]
- Els bolets, menja'ls ben nets.[3]
- Els millors bolets, tira'ls al femer.[3]
- L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret.[4]
- Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins.[3]
- Lo bolet terrerol, mai va tot sol.[3]
- Qui no vulgui menjar cucs que no mengi bolets.[6]
Referències
- ↑ Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (English). New York: The MacMillan, 1908.
- ↑ Espunyes, Joan. Dites, locucions i frases fetes. Proa, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bolet». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.