Montserrat Roig i Fransitorra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m removed Category:Assagistes; added Category:Assagistes catalans using HotCat |
|||
| Línia 115: | Línia 115: | ||
{{ORDENA: Roig i Fransitorra, Montserrat}} |
{{ORDENA: Roig i Fransitorra, Montserrat}} |
||
[[Categoria:Assagistes]] |
[[Categoria:Assagistes catalans]] |
||
[[Categoria:Escriptors en català]] |
[[Categoria:Escriptors en català]] |
||
[[Categoria:Novel·listes catalans]] |
[[Categoria:Novel·listes catalans]] |
||
Revisió del 17:55, 3 juny 2016
 Retrat artístic de Montserrat Roig | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 13 de juny de 1946 |
| Mort |
Barcelona, 10 de novembre de 1991 (45 anys) |
| Ocupació | Periodista, escriptora i directora de programa |
 | |
Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 — Barcelona, 10 de novembre de 1991) fou una escriptora catalana.
Citacions
Cultura
- La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini.[1]
- Si això hagués estat una literatura normal, als joves no ens haurien afalagat tant.[2]
Plomes catalanes contemporànies, 1980.
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
Recull de citacions del llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida publicat l'any 1991:
- Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, deprés ho esculls.[3]
- Advertiment als lectors.
- Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm a l'altre, que potser sap que mentim i que ens està demanant que continuem mentint.[3]
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
- L'amor és massa cruel perquè tingui la tendresa de l'amistat.[3]
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
- L'escriptor és un ser que pateix, i pateix de tal manera que el sofriment l'aboca, sense remei, a escriure.[3]
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
- Aquell/aquella que escriu és el que controla la seva bogeria a través de la paraula, que sap que és un boig i, per tant, no és tan boig o només és boig perquè encara creu que pot escriure...[3]
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
- L'única droga que no et mata -encara que et faci emmalaltir-, l'únic efluvi que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.[3]
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
- Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.[3]
- El nom de les coses.
- Hi ha els qui parlen català però no el saben llegir, els qui el parlen i el llegeixen i no l'escriuen i, ara, els joves habitants de les ciutats construïdes pels especuladors perquè la gent hi morís a poc a poc sense viure-hi, el saben llegir i escriure però no el parlen perquè no se sente banyats en la llengua. No els arriba l'aigua de les paraules.[3]
- El nom de les coses.
- Amics de bona fe em volen convèncer que sóc bilingüe. Més aviat diria que esquizofrènica, malalta de llengües. Escric en castellà i en sóc una, escric en català i en sóc un altra.[3]
- Un teló vellut negre.
- La pàtria no és només la infantesa, però tampoc és la llengua. La pàtria és totes dues coses alhora. Si no podem recordar l'una i l'usar l'altra, ens falta l'alè.[3]
- Un teló vellut negre.
- Tot escriptor que ha de canviar de llengua és un escriptor en principi ofès, un escriptor que no acaba mai de sentir-se a gust, intranquil.[3]
- Un teló vellut negre.
- El senyoriu, encara que vagi canviant de llenguatge i de formes, és etern.[3]
- Les coses mai no van ser així.
- Els nostàlgics a la vida poden arribar a assassinar per pur ressentiment.[3]
- Les coses mai no van ser així.
Referències
- ↑ Badia, Montse «Crítiques, aplaudiments i bons desitjos». bonart, (26-12-2013) [Consulta: 21 febrer 2014].
- ↑ Pagès Jordà, Vicenç. «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui (Cultura). Barcelona: Grup Hermes, 31-01-2014. [Consulta: 1 febrer 2014].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.