Gall: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Ordenant alfabèticament les categories
mCap resum de modificació
Línia 76: Línia 76:
| notes =
| notes =
| refs = <ref name="costbarcelona" />
| refs = <ref name="costbarcelona" />
}}
{{Dita
| dita = Per [[Pasqua]] para be, per [[Sant Tomàs]] para [[porc]] i per [[Nadal]] para gall.
| notes =
| refs = <ref name="gelabert" />
}}
}}
{{Dita
{{Dita
Línia 199: Línia 204:
<ref name="costumari">{{Ref-llibre | cognom = Amades |nom=Joan |enllaçautor=Joan Amades i Gelats|títol=Costumari català : el curs de l'any. Vol. I |url=http://mdc.cbuc.cat/u?/joanamades,5770 |editorial=Salvat |lloc=Barcelona |data=1950}}</ref>
<ref name="costumari">{{Ref-llibre | cognom = Amades |nom=Joan |enllaçautor=Joan Amades i Gelats|títol=Costumari català : el curs de l'any. Vol. I |url=http://mdc.cbuc.cat/u?/joanamades,5770 |editorial=Salvat |lloc=Barcelona |data=1950}}</ref>
<ref name="garbell">{{Ref-llibre | cognom = Sugranyes |nom=Josep M. |enllaçautor= |coautors= |títol=Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla |url=http://books.google.es/books?id=boB8jBknSwkC&dq=ca |editorial=Cossetània |lloc=Valls |data=1999 |pàgines= 21-31 |isbn=8489890471 }}</ref>
<ref name="garbell">{{Ref-llibre | cognom = Sugranyes |nom=Josep M. |enllaçautor= |coautors= |títol=Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla |url=http://books.google.es/books?id=boB8jBknSwkC&dq=ca |editorial=Cossetània |lloc=Valls |data=1999 |pàgines= 21-31 |isbn=8489890471 }}</ref>
<ref name="gelabert">{{Ref-llibre|cognom=Gelabert i Fiet|nom=Eduard|títol=Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore|url=|edició=|llengua=català|data=1973|editorial=|lloc=Barcelona|pàgines=158-171|capítol=Vell i nou: refranys de ma terra|isbn=}}</ref>
}}
}}



Revisió del 11:53, 28 set 2016

Gall
Gall
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El gall (Gallus gallus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina.

Dites populars

Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.
  • A gall que fa renou, li estrenyen el coll.[1]
  • A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.[1]
  • Allà on hi ha galls, no hi canten gallines.[1]
  • Cada gall en son galliner canta molt bé.[1]
  • Capó de vuit mesos, menjar de rei.[2]
  • Dos galls dins un galliner no canten bé.[1]
(var.) Dos galls en un galliner, no pot ser.[2]
  • Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.[1]
  • El gall blanc crida a les bruixes.[2]
  • El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.[1]
  • Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà.[1]
  • Gallina vella fa bon caldo.[2]
  • La dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina.[1]
  • Per Nadal, la gallina al gavadal.[3]
  • Per Pasqua para be, per Sant Tomàs para porc i per Nadal para gall.[4]
  • Pollastre de gener, cada ploma val un diner.[1]
  • Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo.[2]
  • Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga.[2]
  • Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.[1]
  • Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.[5]
  • Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.[5]
  • Un bon gall no és pas mai gras.[1]
  • Val més cebes amb amor que gallines amb dolor.[1]

Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern (1950)

Dites populars sobre el gall recollides per Joan Amades en el seu Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern:

  • Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.[6]
  • Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li'n dareum un tall.[6]
  • Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal.[6]
  • El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.[6]
  • Gallina i moltó, olla de festa major.[6]
  • Per la Candelera la gallina pon a l'era.[6]
  • Per la Candelera, la gallina queda sens ouera.[6]
  • Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.[6]
  • Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també.[6]
  • Per Nadal, ric i pobre menja gall.[6]

Embarbussaments

  • Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills / xic, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat / xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien / estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics[7]

Frases fetes

Recull de frases fetes sobre els galls recollides pel Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:

  • Cantar de gall.[1]
  • Esser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit.[1]
  • No cantar-ne gall ni gallina (o galls ni gallines).[1]
  • Posar-se com un gall.[1]
  • Valer més el farciment que el gall.[8]

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gall». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  3. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 237-240. 
  4. Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català), 1973, p. 158-171. 
  5. 5,0 5,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Barcelona: Salvat, 1950. 
  7. Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments. Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396. 
  8. Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999, p. 21-31. ISBN 8489890471.