Àsia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «{{Tema | nom = Àsia | imatge = Asia satellite orthographic.jpg | descripció = Imatge satèl·lit de l'Àsia | Viquipèdia = Àsia | Viquitexts...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 14:03, 26 nov 2016
Imatge satèl·lit de l'Àsia | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Notícies a Viquinotícies | |
Multimèdia a Commons | |
L'Àsia és un dels continents de la Terra, el més gran, el de major altitud mitjana —aproximadament 950 m— i el més poblat. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb l'estret de Bering (que la separa d'Amèrica i de l'oceà Pacífic), al sud amb l'oceà Índic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez, la mar Mediterrània, i, separant-la d'Europa, l'estret dels Dardanels, la mar de Màrmara i el Bòsfor, la mar Negra, les serralades del Caucas, els Urals i la mar Càspia.
Citacions
- Historia, «Llibre III», 167-149 aC. — Polibi
- Historia, «Llibre III», 167-149 aC. — Polibi
- Tornar de llur past, amollen pels colls llargs uns cants melodiosos; el riu en ressona i al lluny n'és colpit el maresme d'Àsia.[2]
- Però el cèsar, a fi d'allunyar aquestes parleries, assistia sovint al senat i, mentre els diputats d'Àsia discutien entre ells on s'havia de bastir el temple, els escoltà durant molts dies.[3]
- Annals, entre el 115 i 117.. — Tàcit
- Annals, entre el 115 i 117.. — Tàcit
- [...], ell recobrà tota la Grècia e l'Asia Menor, e tota la Pèrsia, e 20 tot lo Salònic (qui és Galípol), la Morea, l'Arcà, ...[4]
- Tirant lo Blanc, publicat el 1490. — Joanot Martorell
- Car ell moch la quarta perfecucio contra sancta mare Esgleya, quen bach fi per algunes cartes que lin va fcriure un noble baro qui per aquell regia Asia, appellat Granni.[5]
- Libre dels feyts darmes de Catalunya, segle XVII. — Joan Gaspar Roig i Jalpí
- A l'hostal Punta Marina de Tossa vaig conèixer un japonès [...] Era bastant diferent de l'idea que jo tenia d'aquests orientals —m i f, persona que és dels països d'Àsia—.[6]
- Històries poc corrents, «Arriben dissimulant» (adaptació d'«Invasió subtil»), 1978. — Pere Calders
Referències
- ↑ Pilibi, 1930, p. 79.
- ↑ Virgili, 2011, p. 62.
- ↑ Tàcit, 1930, p. 122.
- ↑ AA.VV, 1929, p. 237.
- ↑ Boades, 1873, p. 31.
- ↑ Calders, 2004, p. 23.
Bibliografia
- AA.VV. Els Nostres clàssics. Barcelona: Barcino, 1929.
- Boades, Bernat. Libre dels feyts darmes de Catalunya. Verdaguer, 1873.
- Calders, Pere. Històries poc corrents. 1. ed.. Barcelona: Eumo Editorial, 2004. ISBN 8497660889.
- Polibi. Història, vol. II: llibres II-LX- CXVIII-IV, I-XXXVII. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930. ISBN 8472259730.
- Tàcit. Annals (vol. II): llibres III-IV. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930. ISBN 8472259250.
- Virgili. Eneida. Barcelona: Institut Cambó, 2011. ISBN 8472250377.