Àsia: diferència entre les revisions

De Viquidites
Exploració interactiva de l'historial
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Es crea la pàgina amb «{{Tema | nom = Àsia | imatge = Asia satellite orthographic.jpg | descripció = Imatge satèl·lit de l'Àsia | Viquipèdia = Àsia | Viquitexts...».
 
+
Línia 29: Línia 29:
| refs = {{sfn|Virgili|2011|p=62}}
| refs = {{sfn|Virgili|2011|p=62}}
}}
}}
{{Cita

| cita = Heus-el-aquí senyors! Aquell que es preparava per passar d'Europa a l'Àsia, en passar de [[llit]] a llit ja cau d'[[esquena]]!
| lloc = ''Vides paral·leles'', «Alexandre i Cèsar», 'Alexandre'. Epígraf IX
| autor = [[Alexandre Magne]], atribuït per [[Plutarc de Queronea]]
| data = entre l'any 100 i el 115
| notes = A l'obra, retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer a Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia.
| original = οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται.
| idioma = grec
| refs = <ref>{{ref-llibre|cognom=Plutarc|títol=Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar|lloc=Barcelona|editorial=Fundació Bernat Metge|any=1942}}</ref>
}}
{{cita
{{cita
| cita = Però el cèsar, a fi d'allunyar aquestes parleries, assistia sovint al senat i, mentre els diputats d'Àsia discutien entre ells on s'havia de bastir el [[temple]], els escoltà durant molts dies.
| cita = Però el cèsar, a fi d'allunyar aquestes parleries, assistia sovint al senat i, mentre els diputats d'Àsia discutien entre ells on s'havia de bastir el [[temple]], els escoltà durant molts dies.
Línia 65: Línia 74:
| refs = {{sfn|Calders|2004|p=23}}
| refs = {{sfn|Calders|2004|p=23}}
}}
}}

== Referències ==
== Referències ==
{{referències|2}}
{{referències|2}}

Revisió del 15:44, 26 nov 2016

Àsia
Imatge satèl·lit de l'Àsia
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Notícies a Viquinotícies
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'Àsia és un dels continents de la Terra, el més gran, el de major altitud mitjana —aproximadament 950 m— i el més poblat. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb l'estret de Bering (que la separa d'Amèrica i de l'oceà Pacífic), al sud amb l'oceà Índic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez, la mar Mediterrània, i, separant-la d'Europa, l'estret dels Dardanels, la mar de Màrmara i el Bòsfor, la mar Negra, les serralades del Caucas, els Urals i la mar Càspia.

Citacions

  • [...] per bé que travessaren tota l'Àsia, un país hostil, cap barbar no gosà tenir-los cara.[1]
Historia, «Llibre III», 167-149 aC. — Polibi
Polibi en la seva explicació de les causes i orígens de la guerra dels grecs —començada per Filip— contra els perses, en al·lusió a la seva covardia.
  • Tornar de llur past, amollen pels colls llargs uns cants melodiosos; el riu en ressona i al lluny n'és colpit el maresme d'Àsia.[2]
Eneida, segle I aC. — Virgili
Extret del poema èpic escrit per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.
  • Heus-el-aquí senyors! Aquell que es preparava per passar d'Europa a l'Àsia, en passar de llit a llit ja cau d'esquena![3]
(en grec) οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται.
Vides paral·leles, «Alexandre i Cèsar», 'Alexandre'. Epígraf IX, entre l'any 100 i el 115. — Alexandre Magne, atribuït per Plutarc de Queronea
A l'obra, retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer a Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia.
  • Però el cèsar, a fi d'allunyar aquestes parleries, assistia sovint al senat i, mentre els diputats d'Àsia discutien entre ells on s'havia de bastir el temple, els escoltà durant molts dies.[4]
Annals, entre el 115 i 117.. — Tàcit
Extret de l'obra històrica sobre el període comprès entre la mort d'August i la de Neró.
  • [...], ell recobrà tota la Grècia e l'Asia Menor, e tota la Pèrsia, e 20 tot lo Salònic (qui és Galípol), la Morea, l'Arcà, ...[5]
Tirant lo Blanc, publicat el 1490. — Joanot Martorell
  • Car ell moch la quarta perfecucio contra sancta mare Esgleya, quen bach fi per algunes cartes que lin va fcriure un noble baro qui per aquell regia Asia, appellat Granni.[6]
Libre dels feyts darmes de Catalunya, segle XVII. — Joan Gaspar Roig i Jalpí
  • A l'hostal Punta Marina de Tossa vaig conèixer un japonès [...] Era bastant diferent de l'idea que jo tenia d'aquests orientals —m i f, persona que és dels països d'Àsia—.[7]
Històries poc corrents, «Arriben dissimulant» (adaptació d'«Invasió subtil»), 1978. — Pere Calders

Referències

  1. ↑ Pilibi, 1930, p. 79.
  2. ↑ Virgili, 2011, p. 62.
  3. ↑ Plutarc. Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1942. 
  4. ↑ Tàcit, 1930, p. 122.
  5. ↑ AA.VV, 1929, p. 237.
  6. ↑ Boades, 1873, p. 31.
  7. ↑ Calders, 2004, p. 23.

Bibliografia

  • AA.VV. Els Nostres clàssics. Barcelona: Barcino, 1929. 
  • Boades, Bernat. Libre dels feyts darmes de Catalunya. Verdaguer, 1873. 
  • Calders, Pere. Històries poc corrents. 1. ed.. Barcelona: Eumo Editorial, 2004. ISBN 8497660889. 
  • Polibi. Història, vol. II: llibres II-LX- CXVIII-IV, I-XXXVII. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930. ISBN 8472259730. 
  • Tàcit. Annals (vol. II): llibres III-IV. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930. ISBN 8472259250. 
  • Virgili. Eneida. Barcelona: Institut Cambó, 2011. ISBN 8472250377. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Àsia&oldid=75477»