Cistell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 68: | Línia 68: | ||
| dita = Omplir la cistella plena. |
| dita = Omplir la cistella plena. |
||
| refs = <ref name=alcover/> |
| refs = <ref name=alcover/> |
||
| notes = |
| notes = Enfadar-se molt. |
||
}}{{Dita |
}}{{Dita |
||
| dita = Perdre la cistella. |
| dita = Perdre la cistella. |
||
| refs = <ref name=alcover/> |
| refs = <ref name=alcover/> |
||
| notes = Perdre la paciència |
| notes = Perdre la paciència. |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 16:47, 28 nov 2016
_-_H3986.jpg) Cistell | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Un cistell, cistella o cestella és un recipient portàtil fet de canyes, vimets, margalló, o d'altres plantes fibroses, entreteixides, de base oval o rectangular amb una nasa travessera a la meitat de la seva llargària.
Dites populars
- Amor de senyor, aigua en cistella.[1]
- Amor de vella, aigua en cistella.[2]
- Goig fan els ous a la cistella, però més a la paella.[3]
- Lluna nova, ves-hi amb un cove; lluna vella, ves-hi amb una cistella.[1]
- Memòries sense cistell, planta-te-les al clatell.[1]
- Per Sant Silvestre, poca fruita a la cistella.[4]
- Qui fa un cove, fa un cistell.[1]
- (var.) Qui fa un cove fa un cistell i al cap de l'any cisteller vell.
Endevinalles
- Una cistella
plena de brillants
que de nit s'escampen
i de dia s'amaguen.[5]
Frases fetes
- Ésser un babau cistella.[1]
Ésser un beneït.
- Omplir la cistella plena.[1]
- Enfadar-se molt.
- Perdre la cistella.[1]
- Perdre la paciència.
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cistell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 255-278.
- ↑ Millà i Reig, Lluís. Segon llibre d'endevinalles. Barcelona: Millà, 1990. ISBN 8473041739.