Cafè: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 75: | Línia 75: | ||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = Ésser un cul de tavernes, de cafè, d’església. |
| dita = Ésser un cul de tavernes, de cafè, d’església. |
||
| notes = |
| notes = Passar-s'hi llargues estones. |
||
| refs = <ref name="gargallo" /> |
| refs = <ref name="gargallo" /> |
||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = Estar de mal café. |
| dita = Estar de mal café. |
||
| notes = |
| notes = Estar de malhumor. |
||
| refs = <ref name="gargallo" /> |
| refs = <ref name="gargallo" /> |
||
}} |
}} |
Revisió del 09:49, 7 des 2016
Grans de cafè | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
El cafè és un arbre de la família de les rubiàcies (Coffea arabica), de fulles persistents de color verd fosc, de flors estel·liformes blanques i oloroses i de fruits en drupa de la mida d'una cirera. També és la beguda estimulant obtinguda per infusió dels grans de cafè torrats i mòlts. que contenen cafeïna, de gust amargant i estimulant. És un dels principals productes d'origen agrícola que es comercialitzen en els mercats internacionals, i una de les begudes estimulants més consumides arreu del món, després del te.
Dites populars
- Al cafè d'en Cuyàs, dels pobres no en fan cap cas.[1]
- Cafè, teatre i hostal, molts devots i pocs com cal.[1]
- Cafè de proa i cafè de popa, parents llunyans.[1]
- El brou tebi i el cafè calent.[2]
- El cafè cau bé.[3]
- El cafè fa pair bé.[3]
- Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res.[1]
- L'aire del camp fa més bé que les taules del cafè.[3]
- Qui al cafè va i ve, dues cases manté.[2]
Embarbussaments
- El cafè em va bé després del be.[4]
- La Mercè pren cafè amb plaer.[4]
- Què fer? Cafè.[4]
- Qui fa el cafè al cafeter Delfí?[4]
- (var.) Que fi que fa el cafè el cafeter Delfí.[4]
Frases fetes
- Ésser un cul de tavernes, de cafè, d’església.[2]
- Passar-s'hi llargues estones.
- Estar de mal café.[2]
- Estar de malhumor.
- No distingir el cafè de la malta.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 28 març 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Viladot-Puig, J. El Refranyer de Joan Viladot. Lleida: Pagès editors, 2003. ISBN 849779074X.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Clarà, Ignasi; Bort, Núria. El Llibre dels embarbussaments i altres jocs de paraules : per jugar, per aprendre, per divertir-se. Barcelona: Pòrtic, 2012. ISBN 9788498092004.