Theda Bara: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: el:Θέντα Μπάρα
m Bot: Traient 26 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q234615
Línia 88: Línia 88:
[[Categoria:Actors de cinema mut]]
[[Categoria:Actors de cinema mut]]
[[Categoria:Actors jueus estatunidencs]]
[[Categoria:Actors jueus estatunidencs]]

[[an:Theda Bara]]
[[ar:ثيدا بارا]]
[[bg:Теда Бара]]
[[de:Theda Bara]]
[[el:Θέντα Μπάρα]]
[[en:Theda Bara]]
[[es:Theda Bara]]
[[eu:Theda Bara]]
[[fi:Theda Bara]]
[[fr:Theda Bara]]
[[he:תידה בארה]]
[[it:Theda Bara]]
[[ja:セダ・バラ]]
[[ko:테다 바라]]
[[la:Theda Bara]]
[[lv:Teda Bara]]
[[nl:Theda Bara]]
[[no:Theda Bara]]
[[pl:Theda Bara]]
[[pt:Theda Bara]]
[[ru:Теда Бара]]
[[sh:Theda Bara]]
[[simple:Theda Bara]]
[[sv:Theda Bara]]
[[tr:Theda Bara]]
[[zh-min-nan:Theda Bara]]

Revisió del 15:00, 10 març 2013

Theda Bara com Cleòpatra (1917)

Theodosia Burr Goodman (Cincinnati, Ohio, 29 de juliol de 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 7 d'abril de 1955) va ser una actriu estatunidenca de cinema mut.

Biografia

Theodosia Burr Goodman va nàixer al si d'una família de classe mitjana baixa d'immigrants que vivien al barri jueu d'Avondale, a Cincinnati. Bernard Goodman (1853-?), el pare, era un comerciant jueu procedent de Polònia, i sa mare, Pauline DeCoppett (1861-?), era suïssa. Tenia dues germanes (una d'elles, Lori, en realitat anomenada Esther, va arribar a fer petits guions per a algunes pel·lícules).

Des de jove, Theo va mostrar una gran inclinació a les arts escèniques, fins al punt que, després d'acabar els seus estudis va decidir buscar treball en el món de l'espectacle després de tenyir-se el cabell, originàriament ros, de negre. No va tenir massa èxit al principi, passant els primers anys fent petites obres de teatre amb companyies ambulants. Una vegada a Los Angeles, en 1914, va començar a treballar com a extra en el cinema (la primera pel·lícula va ser The Stain, estrenada en 1915) fins que va arribar la seua gran oportunitat.

Aquesta portava el nom de A fool there was i estava dirigida per Frank Powell. Tot i que Theda ja estava considerada com a massa vella per a protagonitzar un paper (tenia trenta anys, en una època en què no es concebia una protagonista major de vint-i-cinc), la seua especial personalitat va fer que els productors es fixaren en ella i la "crearen": Theo es va convertir en la primera estrella prefabricada per uns estudis cinematogràfics, que van explotar la seua imatge de vamp i li van canviar el nom a Theda Bara, anagramaArab Death (mort àrab). Per al gran públic, Theda havia nascut l'any 1890 filla d'una concubina egípcia i el seu amant, un artista francès, en ple Sàhara, i fins i tot coneixia misteriosos rituals màgics orientals. Va ser tot un èxit.

1915 va donar lloc a sis pel·lícules més protagonitzades per Theda, culminant amb una de les seues obres més famoses, Carmen. Però, sens dubte, la pel·lícula que la catapultaria a la fama absoluta va ser Cleòpatra de J. Gordon Edward, l'any 1917, una de les primeres adaptacions de la vida de la reina d'Egipte.

El 1919, després de finalitzar el rodatge de The lure of ambition, Theda va ser acomiadada per la productora que l'havia creat, la Fox. La moda de les vamps havia finalitzat per a donar pas a les alegres flappers. Dos anys després, el 1921, i després del seu matrimoni amb Charles Brabin, Theda es va retirar, tot i que va col·laborar en el rodatge de Madame Mystery de 1926, posant llavors el punt i final definitiu a la seua carrera. El seu retir definitiu es va fer efectiu quan, en la dècada del 1930, van fracassar tots els seus intents per a tornar al teatre i, en la del 1950, el de crear una biopic amb la seua vida. La raó del seu retir va ser que Brabin no desitjava que ella actuara; en efecte, totes les seues col·laboracions en pel·lícules des del seu matrimoni les va fer sense el consentiment del seu espòs, mentre aquest es trobava en l'estranger.

A l'edat de 69 anys, Theodosia va morir en un hospital de Los Angeles a causa d'un càncer abdominal.

Filmografia

  • Madame Mystery (1926)
  • The Unchastened Woman (1925)
  • The Prince of Silence (1921)
  • La Belle Russe (1919)
  • Kathleen Mavourneen (1919)
  • A Woman There Was (1919)
  • When Men Desire (1919)
  • The Light (1919)
  • The Lure of Ambition (1919)
  • The Siren's Song (1919)
  • Salome (1918)
  • The Soul of Buddha (1918)
  • The Forbidden Path (1918)
  • The She Devil (1918)
  • Under the Yoke (1918)
  • When a Woman Sins (1918)
  • Madame Du Barry (1917)
  • Cleopatra (1917)
  • Camille (1917/I)
  • Heart and Soul (1917)
  • Her Greatest Love (1917)
  • The Tiger Woman (1917)
  • The Darling of Paris (1917)
  • The Rose of Blood (1917)
  • The Vixen (1916)
  • Romeo and Juliet (1916/I)
  • Her Double Life (1916)
  • Under Two Flags (1916)
  • East Lynne (1916)
  • The Eternal Sappho (1916)
  • Gold and the Woman (1916)
  • The Serpent (1916)
  • Destruction (1915)
  • The Galley Slave (1915)
  • Carmen (1915)
  • Sin (1915)
  • Lady Audley's Secret (1915)
  • The Two Orphans (1915)
  • The Devil's Daughter (1915)
  • The Clemenceau Case (1915)
  • The Kreutzer Sonata (1915)
  • A Fool There Was (1915)
  • Siren of Hell (1915)
  • The Stain (1914)

Curiositats

  • La famosa i molt cinematogràfica frase de Besa'm, ximplet va ser usada per primera vegada en la història del cinema per Theda Bara.
  • Malgrat que casualment Theda Bara és un anagrama per a Arab Death (mort àrab), en realitat Theda és un diminutiu de Theodosia i Bara era el segon nom de la seua àvia materna.
  • En contra de la imatge de vamp que tenia en les seues pel·lícules, Theodosia era en realitat una dona molt tímida i tranquil·la en la vida privada.

Cites

  • Tinc la cara d'un vampir, però el cor d'una feminista.
  • La gent creu cegament el que veu en la pantalla. Pensa que els artistes som idèntics als nostres personatges. Han arribat a trencar cartells amb la meua imatge per això, fins i tot una vegada una dona va cridar la policia perquè el seu fillet estava parlant amb mi.
  • Estic condemnada a continuar fent papers de vampir durant tota la meua vida. Crec que és perquè la humanitat necessita que li repetisquen la mateixa lliçó de moralitat una i altra vegada.

Llibres sobre Theda Bara

  • Vamp: The Rise and Fall of Theda Bara Eve Golden, Vestal Press 1997.
  • Theda Bara: A Biography of the Silent Screen Vamp, With a Filmography Ronald Genini, McFarland & Company 2001.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Theda Bara

Plantilla:Enllaç AB