Ambrose Bierce: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
porto de la Viqui (de Diccionari del Diable) |
(Cap diferència)
|
Revisió del 14:39, 16 des 2016
Retrat, cap el 1866 | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
comtat de Meigs (Ohio), 24 de juny de 1842 |
Mort |
Chihuahua (Mèxic), 1914 (71/72 anys) |
Ocupació | Escriptor, periodista, aforista, poeta i escriptor de ciència-ficció |
Els drets d'autor han expirat | |
Ambrose Gwinett Bierce (Meigs, 24 de juny de 1842 – 1913 o 1914?) va ser un escriptor, periodista i editorialista estatunidenc.
Citacions
Diccionari del diable (1911)
- Abstemi, s. Persona de caràcter dèbil, que cedeix a la temptació de negar-se un plaer. Abstemi total és el que s'absté de tot, menys de l'abstenció, especialment, s'absté de no ficar-se en afers d'altri.[1]
- (en anglès) Abstainer, n. A weak person who yields to the temptation of denying himself a pleasure. A total abstainer is one who abstains from everything but abstention, and especially from inactivity in the affairs of others.
- Absurd, s. Declaració de fe en manifesta contradicció amb les nostres opinions.[1]
- (en anglès) Absurdity, n. A statement or belief manifestly inconsistent with one's own opinion.
- Clarinet, s. Instrument de tortura manejat per un executor amb cotó a les orelles. Hi ha instruments pitjors que un clarinet: dos clarinets.[1]
- (en anglès) Clarionet, n. An instrument of torture operated by a person with cotton in his ears. There are two instruments that are worse than a clarionet -- two clarionets.
- Conservador, adj. Es diu de l'estadista enamorat dels mals existents, per oposició al liberal, que desitja reemplaçar-los per uns altres.[1]
- (en anglès) Conservative, n. A statesman enamored of existing evils, as opposed to a Liberal, who wants to replace them with others.
- Cínic, s. Miserable la defectuosa vista del qual li fa veure les coses com són i no com haurien de ser. Els escites acostumen a arrencar els ulls als cínics per millorar-los la visió.[1]
- (en anglès) Cynic, n. A blackguard whose faulty vision sees things as they are, not as they ought to be. Hence the custom among the Scythians of plucking out a cynic's eyes to improve his vision.
- Erudició, s. Polsim que cau d'un llibre en un crani buit.[1]
- (en anglès) Erudition, n. Dust shaken out of a book into an empty skull.
- Escriptures, s. Els sagrats llibres de la nostra santa religió, per oposició als escrits falsos i profans en què es funden totes les altres religions.[1]
- (en anglès) Scriptures, n. The sacred books of our holy religion, as distinguished from the false and profane writings on which all other faiths are based.
- Felicitat, s. Sensació agradable que neix de contemplar la misèria dels altres.[1]
- (en anglès) Happiness, n. An agreeable sensation arising from contemplating the misery of another.
- Genealogia, s. Estudi de la nostra filiació fins a arribar a un avantpassat que no va tenir interès a esbrinar la seva.[1]
- (en anglès) Genealogy, n. An account of one's descent from an ancestor who did not particularly care to trace his own.
- Oceà, s. Extensió aquàtica que ocupa dos terços del món fet per a l'ésser humà, que casualment no té brànquies.[1]
- (en anglès) Ocean, n. A body of water occupying about two-thirds of a world made for man — who has no gills.
- Paciència, s. Forma menor de la desesperació, disfressada de virtut.[1]
- (en anglès) Patience, n. A minor form of despair, disguised as a virtue.
- Un cop, adv. Suficient.[1]
- (en anglès) Once, adj. Enough.