Ambrose Bierce: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
→‎{{w|Diccionari del Diable}} (1911): mereix una pàgina individualment i afegeixo l'única traducció publicada al català
Línia 20: Línia 20:
}}
}}


=== ''{{w|Diccionari del Diable}}'' (1911) ===
=== ''{{w|El Diccionari del Diable}}'' (1911) ===
{{AP|El Diccionari del Diable}}
{{cita
{{cita
| cita = Abstemi, s. [[Persona]] de caràcter dèbil, que cedeix a la temptació de negar-se un plaer. Abstemi total és el que s'absté de tot, menys de l'abstenció, especialment, s'absté de no ficar-se en afers d'altri.
| cita = Abstemi, s. [[Persona]] de caràcter dèbil, que cedeix a la temptació de negar-se un plaer. Abstemi total és el que s'absté de tot, menys de l'abstenció, especialment, s'absté de no ficar-se en afers d'altri.

Revisió del 16:47, 16 des 2016

Infotaula de personaAmbrose Bierce
Retrat, cap el 1866
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement comtat de Meigs (Ohio)
24 de juny de 1842
Mort Chihuahua (Mèxic)
1914 (71/72 anys)
Ocupació Escriptor, periodista, aforista, poeta i escriptor de ciència-ficció
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Ambrose Gwinett Bierce (Meigs, 24 de juny de 1842 – 1913 o 1914?) va ser un escriptor, periodista i editorialista estatunidenc.

Citacions

  • El fet que als nens se'ls permeti existir no evidència en absolut la tolerància cristiana entre els homes —si no fos pel sensibler humanitarisme, junt amb els imperfectes mecanismes digestius, hauríem de devorar als nostres joves, com proposa la natura.[1]
(en anglès) The fact that boys are allowed to exist at all is evidence of remarkable Christian forbearance among men--were it not for a mawkish humanitarianism, coupled with imperfect digestive powers, we should devour our young, as Nature intended.
San Francisco News, c. 1870.

El Diccionari del Diable (1911)

Pàgina principal: El Diccionari del Diable
  • Abstemi, s. Persona de caràcter dèbil, que cedeix a la temptació de negar-se un plaer. Abstemi total és el que s'absté de tot, menys de l'abstenció, especialment, s'absté de no ficar-se en afers d'altri.[2]
(en anglès) Abstainer, n. A weak person who yields to the temptation of denying himself a pleasure. A total abstainer is one who abstains from everything but abstention, and especially from inactivity in the affairs of others.
  • Absurd, s. Declaració de fe en manifesta contradicció amb les nostres opinions.[2]
(en anglès) Absurdity, n. A statement or belief manifestly inconsistent with one's own opinion.
  • Clarinet, s. Instrument de tortura manejat per un executor amb cotó a les orelles. Hi ha instruments pitjors que un clarinet: dos clarinets.[2]
(en anglès) Clarionet, n. An instrument of torture operated by a person with cotton in his ears. There are two instruments that are worse than a clarionet -- two clarionets.
  • Conservador, adj. Es diu de l'estadista enamorat dels mals existents, per oposició al liberal, que desitja reemplaçar-los per uns altres.[2]
(en anglès) Conservative, n. A statesman enamored of existing evils, as opposed to a Liberal, who wants to replace them with others.
  • Cínic, s. Miserable la defectuosa vista del qual li fa veure les coses com són i no com haurien de ser. Els escites acostumen a arrencar els ulls als cínics per millorar-los la visió.[2]
(en anglès) Cynic, n. A blackguard whose faulty vision sees things as they are, not as they ought to be. Hence the custom among the Scythians of plucking out a cynic's eyes to improve his vision.
  • Erudició, s. Polsim que cau d'un llibre en un crani buit.[2]
(en anglès) Erudition, n. Dust shaken out of a book into an empty skull.
  • Escriptures, s. Els sagrats llibres de la nostra santa religió, per oposició als escrits falsos i profans en què es funden totes les altres religions.[2]
(en anglès) Scriptures, n. The sacred books of our holy religion, as distinguished from the false and profane writings on which all other faiths are based.
  • Felicitat, s. Sensació agradable que neix de contemplar la misèria dels altres.[2]
(en anglès) Happiness, n. An agreeable sensation arising from contemplating the misery of another.
  • Genealogia, s. Estudi de la nostra filiació fins a arribar a un avantpassat que no va tenir interès a esbrinar la seva.[2]
(en anglès) Genealogy, n. An account of one's descent from an ancestor who did not particularly care to trace his own.
  • Oceà, s. Extensió aquàtica que ocupa dos terços del món fet per a l'ésser humà, que casualment no té brànquies.[2]
(en anglès) Ocean, n. A body of water occupying about two-thirds of a world made for man — who has no gills.
  • Paciència, s. Forma menor de la desesperació, disfressada de virtut.[2]
(en anglès) Patience, n. A minor form of despair, disguised as a virtue.
  • Un cop, adv. Suficient.[2]
(en anglès) Once, adj. Enough.

Referències

  1. O'Connor, 1968, p. 74.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «The Devil's Dictionary by Ambrose Bierce». gutenberg.org. Projecte Gutemberg. [Consulta: 16 desembre 2016].

Bibliografia

  • O'Connor, Richard. Ambrose Bierce: a biography. Victor Gollancz Ltd, 1968.