Desgràcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m added Category:Dites using HotCat |
totes les citacions importants que tenim Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
== Citacions == |
== Citacions == |
||
{{Cita |
|||
| cita = Consola't de suportar les injustícies: la veritable desgràcia consisteix a cometre-les. |
|||
| autor = [[Pitàgores]] |
|||
| original = |
|||
| idioma = |
|||
| refs = <ref>{{Ref-llibre| cognom = Bolinches |nom=Antoni|títol=Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar|lloc=Barcelona |editorial=Mina|data=2005|ISBN=8496499340}}</ref> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Una naturalesa malvada que exerceix una gran autoritat porta la desgràcia a la societat. |
|||
| autor = [[Èsquines]] |
|||
| refs = <ref>{{Ref-llibre | cognom = Harbottle |nom=Thomas Benfield |títol=Dictionary of Quotations (Classical) |url=http://archive.org/details/dictionaryofquot00harbiala |editorial=Swan Sonnenschein |lloc=London |data=1897}}</ref> |
|||
| lloc = ''In Ctesiphontem oratio''. § 147 |
|||
| original =οὕτως ὡς ἔοικε πονηρὰ φύσις, μεγάλης ἐξουσίας ἐπιλαβομένη, δημοσίας ἀπεργάζεται συμφοράς. |
|||
| idioma = grec antic |
|||
}} |
|||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = En tan gran desgràcia, s'estimà més una vida sense honor a una memòria irreprotxable. |
| cita = En tan gran desgràcia, s'estimà més una vida sense honor a una memòria irreprotxable. |
||
| autor = [[Gai Sal·lusti Crisp]] |
| autor = [[Gai Sal·lusti Crisp]] |
||
| refs = <ref>{{Ref-llibre |
| refs = <ref>{{Ref-llibre|cognom=Sal·lusti Crisp|nom=Gai|enllaçautor=Gai Sal·lusti Crisp |títol=La Conjuració de Catilina |url=http://books.google.cat/books?id=jmpqKa-Ut_YC&printsec=frontcover&hl=ca |editorial=Fundació Bernat Metge |lloc=Barcelona |data=1962}}</ref> |
||
| lloc = ''La guerra de Jugurta''. § 57 |
| lloc = ''La guerra de Jugurta''. § 57 |
||
| original = Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit. |
| original = Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit. |
||
| idioma = llatí |
| idioma = llatí |
||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Un ànim serè és el millor condiment d'una desgràcia. |
|||
| lloc = ''Rudens''. Acte II |
|||
| autor = [[Plaute]] |
|||
| original = Aequus animus aequos optimum est aerumnae condimentum. |
|||
| idioma = llatí |
|||
| refs = <ref>{{Peris}}</ref> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = La desgràcia revela si tens un amic o només un amic de nom. |
|||
| lloc = ''Sententiae''. § 41 |
|||
| autor = [[Publili Sirus]] |
|||
| original = Amicum an nomen habeas aperit calamitas |
|||
| idioma = llatí |
|||
| refs = <ref name="diccionari" /> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Les desgràcies particulars fan el bé general; de manera que, com més desgràcies particulars hi ha, més bé va el món. |
|||
| refs = <ref>{{Ref-llibre|cognom=Voltaire|capítol=Càndid o l'optimisme|títol=Contes filosòfics|col·lecció=Les Millors obres de la literatura universal ; 12|data=1982|editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona|isbn=842971834X}}</ref> |
|||
| autor = [[Voltaire]] |
|||
| lloc = ''[[Càndid o l'optimisme]]''. Cap. IV. |
|||
| data = 1759 |
|||
| original = Les malheurs particuliers font le bien général, de sorte que plus il y a de malheurs particuliers, et plus tout est bien. |
|||
| idioma = francès |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = L'[[home]] no és ni àngel ni bèstia, i la desgràcia és que qui actua d'àngel fa de bèstia. |
|||
| autor = [[Blaise Pascal]] |
|||
| lloc = ''Pensées''. Part I. Art. X |
|||
| original = L'homme n'est ni ange ni bête, et le malheur veut que qui veut faire l'ange fait la bête. |
|||
| idioma = francès |
|||
| refs = <ref>{{Ref-llibre|cognom=Harbottle|nom=Thomas Benfield|cognom2=Dalbiac|nom2=Philip Hugh|títol=Dictionary of Quotations (French) |url=http://archive.org/details/dictionaryquota02dalbgoog |editorial=The MacMillan |lloc=New York |data=1908}}</ref> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Quan es té poc [[cervell]], la [[vanitat]] arriba a causar tota mena de desgràcies. |
|||
| refs = <ref>{{ref-web|url= http://www.austen.com/emma/index.html |títol= Emma|consulta=19 octubre 2016 |obra= |editor=Austen.com|llengua= anglés}}</ref> |
|||
| autor = [[Jane Austen]] |
|||
| obra = ''Emma'' |
|||
| lloc = Vol. I. Cap.8 |
|||
| data = 1815 |
|||
|original= Vanity working on a weak head, produces every sort of mischief. Nothing so easy as for a young lady to raise her expectations too high. |
|||
|idioma= anglés |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = L'experiència s'adquireix per la desgràcia. |
|||
| autor = [[Honoré de Balzac]] |
|||
| lloc = |
|||
| data = |
|||
| original = L'expérience s'achète par le malheur. |
|||
| idioma = francès |
|||
| refs = <ref>{{ref-web | títol = Honoré de Balzac a dit... |url=http://www.evene.fr/citations/honore-de-balzac |lloc=Paris |editor=Evene |data=cop. 1999 |consulta=30 [[març]] 2013}}</ref> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = L'home que mor ric, mor desgraciat. |
|||
| autor = [[Andrew Carnegie]] |
|||
| lloc = "Wealth". ''The North American Review'' |
|||
| data = Vol. 148, Issue 391 (June 1889), p. 664 |
|||
| notes = |
|||
| original = The man who dies thus rich dies disgraced. |
|||
| idioma = anglès |
|||
| refs = <ref name=bio>{{ref-web| url = http://www.biography.com/people/andrew-carnegie-9238756|consulta=8 [[febrer]] 2014|títol=Andrew Carnegie - Biography.com|obra=Bio.com|editor=A+E Television Networks|data=cop. 1996}}</ref> |
|||
<ref name="alcover">{{Alcover-Moll}}</ref> |
|||
}} |
}} |
||
{{Cita |
{{Cita |
||
Línia 28: | Línia 106: | ||
|idioma = castellà |
|idioma = castellà |
||
}} |
}} |
||
{{Cita |
|||
| cita = La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l'ideal. |
|||
| autor = [[Manuel Carrasco i Formiguera]] |
|||
| lloc = ''L'Estevet'' |
|||
| data = [[20 d'abril]] de 1923 |
|||
| notes = |
|||
| refs = <ref>{{ref-publicació |cognom=Carrasco i Formiguera |nom=Manuel |títol=Sols l'ideal pot dur-nos al triomf |url=http://webs.racocatala.cat/cat1714/carrasco.htm |publicació=L'Estevet |consulta= 7 [[abril]] 2013 |exemplar=Núm. 68 |data=20 d'abril de 1923}}</ref> |
|||
}} |
|||
{{Cita |
|||
| cita = Un home és la suma de les seves [[Desgràcia|desgràcies]]. Pots pensar que un dia la [[desgràcia]] es cansarà, però llavors el temps és la teva [[desgràcia]]. |
|||
| lloc = ''The Sound and the Fury'' |
|||
| data = 1929 |
|||
| autor = [[William Faulkner]] |
|||
| original = A man is the sum of his misfortunes. One day you'd think misfortune would get tired, but then time is your misfortune. |
|||
| idioma = anglès |
|||
| refs = <ref name=SoundFury>{{ref-llibre|cognom=Faulkner|nom=William|títol=The Sound and the Fury|editorial=Penguin books|any=1987|url=https://books.google.es/books/about/The_Sound_and_the_Fury.html?id=1aDDAwAAQBAJ&hl=enhttps://books.google.cat/books?id=Qpmdjh607F4C&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|consulta=9 juny 2015}}</ref> |
|||
}} |
|||
== Dites populars == |
== Dites populars == |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències |
{{referències|2|refs= |
||
<ref name="diccionari>{{Peris}}<ref> |
|||
}} |
|||
[[Categoria:Temes]] |
[[Categoria:Temes]] |
Revisió del 15:00, 19 des 2016
Projectes germans | |
---|---|
Definició al Viccionari | |
La desgràcia és un sèrie d'esdeveniments negatius que cauen sobre algú, mal que és un motiu perpetual d’aflicció, de sofriment, etc.
Citacions
- Consola't de suportar les injustícies: la veritable desgràcia consisteix a cometre-les.[1]
- (en )
- Una naturalesa malvada que exerceix una gran autoritat porta la desgràcia a la societat.[2]
- (en grec antic) οὕτως ὡς ἔοικε πονηρὰ φύσις, μεγάλης ἐξουσίας ἐπιλαβομένη, δημοσίας ἀπεργάζεται συμφοράς.
- In Ctesiphontem oratio. § 147. — Èsquines
- En tan gran desgràcia, s'estimà més una vida sense honor a una memòria irreprotxable.[3]
- (en llatí) Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit.
- La guerra de Jugurta. § 57. — Gai Sal·lusti Crisp
- Un ànim serè és el millor condiment d'una desgràcia.[4]
- (en llatí) Aequus animus aequos optimum est aerumnae condimentum.
- Rudens. Acte II. — Plaute
- La desgràcia revela si tens un amic o només un amic de nom.[5]
- (en llatí) Amicum an nomen habeas aperit calamitas
- Sententiae. § 41. — Publili Sirus
- Les desgràcies particulars fan el bé general; de manera que, com més desgràcies particulars hi ha, més bé va el món.[6]
- (en francès) Les malheurs particuliers font le bien général, de sorte que plus il y a de malheurs particuliers, et plus tout est bien.
- Càndid o l'optimisme. Cap. IV., 1759. — Voltaire
- (en francès) L'homme n'est ni ange ni bête, et le malheur veut que qui veut faire l'ange fait la bête.
- Pensées. Part I. Art. X. — Blaise Pascal
- (en anglés) Vanity working on a weak head, produces every sort of mischief. Nothing so easy as for a young lady to raise her expectations too high.
- Vol. I. Cap.8, 1815. — Jane Austen
- L'experiència s'adquireix per la desgràcia.[9]
- (en francès) L'expérience s'achète par le malheur.
- , . — Honoré de Balzac
- L'home que mor ric, mor desgraciat.[10]
- (en anglès) The man who dies thus rich dies disgraced.
- "Wealth". The North American Review, Vol. 148, Issue 391 (June 1889), p. 664. — Andrew Carnegie
- "Wealth". The North American Review, Vol. 148, Issue 391 (June 1889), p. 664. — Andrew Carnegie
- Els amics solen abandonar-nos a l'hora de la desgràcia; els enemics ens segueixen fins a la mort.[12]
- (en castellà) Los amigos suelen abandonarnos a la hora de la desgracia; los enemigos nos siguen hasta la muerte.
- La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l'ideal.[13]
- L'Estevet, 20 d'abril de 1923. — Manuel Carrasco i Formiguera
- L'Estevet, 20 d'abril de 1923. — Manuel Carrasco i Formiguera
- Un home és la suma de les seves desgràcies. Pots pensar que un dia la desgràcia es cansarà, però llavors el temps és la teva desgràcia.[14]
- (en anglès) A man is the sum of his misfortunes. One day you'd think misfortune would get tired, but then time is your misfortune.
- The Sound and the Fury, 1929. — William Faulkner
Dites populars
Referències
- ↑ Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- ↑ Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein, 1897.
- ↑ Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1962.
- ↑ Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesdiccionari
- ↑ Voltaire. «Càndid o l'optimisme». A: Contes filosòfics. Barcelona: Edicions 62, 1982 (Les Millors obres de la literatura universal ; 12). ISBN 842971834X.
- ↑ Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (French). New York: The MacMillan, 1908.
- ↑ «Emma» (en anglés). Austen.com. [Consulta: 19 octubre 2016].
- ↑ «Honoré de Balzac a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ «Andrew Carnegie - Biography.com». Bio.com. A+E Television Networks, cop. 1996. [Consulta: 8 febrer 2014].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Desgràcia». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Señor, Luis. Diccionario de citas. 2a ed. Madrid: Espasa, 1999. ISBN 8423994155.
- ↑ Carrasco i Formiguera, Manuel «Sols l'ideal pot dur-nos al triomf ». L'Estevet, Núm. 68, (20-04-1923) [Consulta: 7 abril 2013].
- ↑ Faulkner, William. The Sound and the Fury. Penguin books, 1987 [Consulta: 9 juny 2015].