Desgràcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
totes les citacions importants que tenim Etiqueta: editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 115: | Línia 115: | ||
}} |
}} |
||
{{Cita |
{{Cita |
||
| cita = Un home és la suma de les seves |
| cita = Un home és la suma de les seves desgràcies. Pots pensar que un dia la desgràcia es cansarà, però llavors el temps és la teva desgràcia. |
||
| lloc = ''The Sound and the Fury'' |
| lloc = ''The Sound and the Fury'' |
||
| data = 1929 |
| data = 1929 |
Revisió del 16:01, 19 des 2016
Projectes germans | |
---|---|
Definició al Viccionari | |
La desgràcia és un sèrie d'esdeveniments negatius que cauen sobre algú, mal que és un motiu perpetual d’aflicció, de sofriment, etc.
Citacions
- Consola't de suportar les injustícies: la veritable desgràcia consisteix a cometre-les.[1]
- (en )
- Una naturalesa malvada que exerceix una gran autoritat porta la desgràcia a la societat.[2]
- (en grec antic) οὕτως ὡς ἔοικε πονηρὰ φύσις, μεγάλης ἐξουσίας ἐπιλαβομένη, δημοσίας ἀπεργάζεται συμφοράς.
- In Ctesiphontem oratio. § 147. — Èsquines
- En tan gran desgràcia, s'estimà més una vida sense honor a una memòria irreprotxable.[3]
- (en llatí) Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit.
- La guerra de Jugurta. § 57. — Gai Sal·lusti Crisp
- Un ànim serè és el millor condiment d'una desgràcia.[4]
- (en llatí) Aequus animus aequos optimum est aerumnae condimentum.
- Rudens. Acte II. — Plaute
- La desgràcia revela si tens un amic o només un amic de nom.[5]
- (en llatí) Amicum an nomen habeas aperit calamitas
- Sententiae. § 41. — Publili Sirus
- Les desgràcies particulars fan el bé general; de manera que, com més desgràcies particulars hi ha, més bé va el món.[6]
- (en francès) Les malheurs particuliers font le bien général, de sorte que plus il y a de malheurs particuliers, et plus tout est bien.
- Càndid o l'optimisme. Cap. IV., 1759. — Voltaire
- (en francès) L'homme n'est ni ange ni bête, et le malheur veut que qui veut faire l'ange fait la bête.
- Pensées. Part I. Art. X. — Blaise Pascal
- (en anglés) Vanity working on a weak head, produces every sort of mischief. Nothing so easy as for a young lady to raise her expectations too high.
- Vol. I. Cap.8, 1815. — Jane Austen
- L'experiència s'adquireix per la desgràcia.[9]
- (en francès) L'expérience s'achète par le malheur.
- , . — Honoré de Balzac
- L'home que mor ric, mor desgraciat.[10]
- (en anglès) The man who dies thus rich dies disgraced.
- "Wealth". The North American Review, Vol. 148, Issue 391 (June 1889), p. 664. — Andrew Carnegie
- "Wealth". The North American Review, Vol. 148, Issue 391 (June 1889), p. 664. — Andrew Carnegie
- Els amics solen abandonar-nos a l'hora de la desgràcia; els enemics ens segueixen fins a la mort.[12]
- (en castellà) Los amigos suelen abandonarnos a la hora de la desgracia; los enemigos nos siguen hasta la muerte.
- La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l'ideal.[13]
- L'Estevet, 20 d'abril de 1923. — Manuel Carrasco i Formiguera
- L'Estevet, 20 d'abril de 1923. — Manuel Carrasco i Formiguera
- Un home és la suma de les seves desgràcies. Pots pensar que un dia la desgràcia es cansarà, però llavors el temps és la teva desgràcia.[14]
- (en anglès) A man is the sum of his misfortunes. One day you'd think misfortune would get tired, but then time is your misfortune.
- The Sound and the Fury, 1929. — William Faulkner
Dites populars
Referències
- ↑ Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- ↑ Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein, 1897.
- ↑ Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1962.
- ↑ Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesdiccionari
- ↑ Voltaire. «Càndid o l'optimisme». A: Contes filosòfics. Barcelona: Edicions 62, 1982 (Les Millors obres de la literatura universal ; 12). ISBN 842971834X.
- ↑ Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (French). New York: The MacMillan, 1908.
- ↑ «Emma» (en anglés). Austen.com. [Consulta: 19 octubre 2016].
- ↑ «Honoré de Balzac a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ «Andrew Carnegie - Biography.com». Bio.com. A+E Television Networks, cop. 1996. [Consulta: 8 febrer 2014].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Desgràcia». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Señor, Luis. Diccionario de citas. 2a ed. Madrid: Espasa, 1999. ISBN 8423994155.
- ↑ Carrasco i Formiguera, Manuel «Sols l'ideal pot dur-nos al triomf ». L'Estevet, Núm. 68, (20-04-1923) [Consulta: 7 abril 2013].
- ↑ Faulkner, William. The Sound and the Fury. Penguin books, 1987 [Consulta: 9 juny 2015].