Ase: diferència entre les revisions

De Viquidites
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 185: Línia 185:


== Frases fetes ==
== Frases fetes ==
[[Fitxer:Donkey 0002.jpg|thumb|337x337px|«Gràcies a Déu que ha parit la burra!» (Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava)]]
[[File:La vergonya era verda i se la va menjar un burro.jpg|right|170px|alt=]]
[[Fitxer:Vesuel de musciat y loma Pieralongia Gherdeina.jpg|alt=Ase|thumb|225x225px|«Sembla que no hagis vist mai un burro volar.» (Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.)]]
{{Dita
{{Dita
| dita = Burro de dos crits!
| dita = Burro de dos crits!

Revisió del 12:41, 21 des 2016

Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Ase
Ase català
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'ase, ruc o burro (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula "ruc" també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera.

Dites populars

  • Alaba't, ruc![1]
(var.) Alabat, ruc, que a vendre et duc![1]
(var.) Alabat, ruc, que a fira et duc![1]
Dita popular Es diu per recriminar els immodestos.
  • A l'ase gemegador, carrega'l sense por.[2]
  • Amb l'ase i amb la mala muller, a bastonades hom s'ha de fer.[2]
  • Burro mort, civada a la cua.[3]
  • Corb, menja carn de burro mort.[4]
  • Dona boja i burro guit, bon partit.[2]
  • El burro creix y l'albarda no.[5]
  • El burro d'Algemesí, sempre bramant y sempre fadrí.[5]
  • El burro d'Arcadia, va carregat d'òr y menja palla.[5]
  • El burro menja gram, quan li apreta la fam.[5]
  • El burro qu'entropeça dos vòltes en la mateixa pedra, es burro de veres.[5]
  • El burro sempre va davant del arriero.[5]
  • El burro del traginer sempre va a davant.[1]
Dita popular Es diu als que solen dir "jo i en tal", posant-se sempre al primer lloc.
  • El burro vell, si no tira, guía.[5]
  • El burro y el ignorant son fills de cosins germans.[5]
  • El sol de maig estella el cap del burro.[2]
  • L'ase d'en Mora, que de quantes veu s'enamora.[2]
  • La vergonya era verda i se la va menjar un burro.[6]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ase.[6]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ruc.[6]
Dita popular Dir-li a algú que no té vergonya.
  • Moltes lletres i poc suc, també les escriuria un ruc.[7]
  • Ni ase ni traginer ni filla d'hostaler.[2]
  • Ni bleda ni ruc gruixer ni cigarro de calé.[4]
  • No és bon maig, que el ruc no tremoli a l'estable.[8]
  • No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d'ase que no brami.[2]
  • Per Sant Miquel anirem a Santpedor a comprar un burro i ens farem un tip de cabra.[4]
  • Somera que té pollí, no va mai dreta al molí.[2]
  • Tres coses fan de mal domar: els rucs, les dones i les cordes d'espart.[4]
  • Qui de l'ase menja pa mai de fam es morirà.[2]
Dita popular Els ases són una gran ajuda per als pagesos pobres.

Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:

(var.) Dolent ha d'esser l'ase que no pot estrenar lo bast.[9] 
  • Home casat, ruc espatllat.[9] 
  • Per la corda es troba el ruc.[9] 
  • Quan s'ase no pot, sa somera ajuda.[9] 
  • Qui fa tres, ase és.[9] 
  • Qui renta es cap a s'ase, perd es temps i es lleixiu.[9] 
  • S'ase no és vell mai.[9] 
  • Voleu engreixar s'ase? donau-li palla.[9] 

Frases fetes

«Gràcies a Déu que ha parit la burra!» (Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava)
Ase
«Sembla que no hagis vist mai un burro volar.» (Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.)
Dita popular Es diu quan a algú se li ha de repetir les coses.
Dita popular Es diu quan algú reconeix el seu error.
  • Delicat com una ungla d'ase.[1]
  • Duràs més cops que un burro de Guixaire.[1]
Dita popular Es diu per a amenaçar algú.
  • És anat per ase i tornat per burro.[1]
Dita popular Es diu quan algú se'n va a donar un encàrrec i no se'n surt.
  • És vergonyós com un burro de gitano.[1]
Dita popular Es diu a Avinyonet (Alt Empordà).
  • Ésser com els burros de l'Urgell, que en veure la càrrega ja suena.[2]
Dita popular Ésser molt malfeiner
  • Fa creixença de burro.[1]
Dita popular Es diu a la Vall d'Hostoles (Garrotxa) quan una persona es molt viva de petit i es va tornant lletja i babaua amb els anys.
  • Gràcies a Déu que ha parit la burra![1]
Dita popular Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava.
  • L'han enviat a engegar la burra.[1]
Dita popular Es diu quan algú es confessa i no l'absolen.
  • No veure'n dos dalt (o damunt) d'un burro.[10]
  • Per tu s'ha tret l'ase de l'estable.[1]
Dita popular Es diu quan algú vol aprofitar-se de quelcom fet per un altre.
  • Pesa més que un ase mort.[1]
(var.) És un ase mort.[1]
Dita popular Es diu quan quelcom pesa molt.
  • Quan l'ase s'haurà mort de rialles.[1]
Dita popular Es diu per negar-se a fer el que se li demana.
  • Rebre més llenya que un ruc d'Urgell.[9]
Dita popular Rebre molts cops.
  • Sembla que no hagis vist mai un burro volar.[1]
Dita popular Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.
  • Ser el burro dels cops.[1]
Dita popular Es diu d'aquell a qui es carreguen totes les culpes.
  • Té orelles de burro.[1]
Dita popular Es diu de qui té les orelles grosses.
  • Tocar l'ase.[1]
Dita popular Es refereix a un so fet amb la llengua (un clic dental tènue) per a mostrar desaprovació.
  • Treure l'ase del cos.[1]
Dita popular Es diu quan quelcom pesa molt.

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014. ISBN 9788494256400. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  3. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 29 març 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Alberola, Estanislau. Refraner Valencià. València: Arte y Letras, 1928. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 29 març 2024].
  7. Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 
  8. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 126-127. 
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ase». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic» (PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. [Consulta: 9 juny 2012].