Desgràcia: diferència entre les revisions

De Viquidites
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m corregeixo imatge + enllaços interns + introducció #QQ16
Línia 1: Línia 1:
{{Tema
{{Tema
| nom = Desgràcia
| nom = Desgràcia
| imatge =
| imatge = Homeless Man.jpg
| descripció =
| descripció = Indigent a Boston (EUA)
| Viquipèdia =
| Viquipèdia =
| Commons =
| Commons =
Línia 8: Línia 8:
}}
}}


La '''desgràcia''' és un sèrie d'esdeveniments negatius que cauen sobre algú, mal que és un motiu perpetual d’aflicció, de sofriment, etc.
La '''desgràcia''' és un sèrie d'esdeveniments negatius que cauen sobre algú; un [[mal]] que és un motiu perpetual d’aflicció, de patiment, etc.
== Citacions ==
== Citacions ==
{{Cita
{{Cita
| cita = Consola't de suportar les injustícies: la veritable desgràcia consisteix a cometre-les.
| cita = Consola't de suportar les [[injustícia|injustícies]]: la veritable desgràcia consisteix a cometre-les.
| autor = [[Pitàgores]]
| autor = [[Pitàgores]]
| refs = <ref>{{Ref-llibre|cognom=Bolinches|nom=Antoni|títol=Mil pessics de saviesa: antologia de citacions que inviten a pensar|lloc=Barcelona|editorial=Mina|data=2005|ISBN=8496499340}}</ref>
| refs = <ref>{{Ref-llibre|cognom=Bolinches|nom=Antoni|títol=Mil pessics de saviesa: antologia de citacions que inviten a pensar|lloc=Barcelona|editorial=Mina|data=2005|ISBN=8496499340}}</ref>
Línia 19: Línia 19:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = Una naturalesa malvada que exerceix una gran autoritat porta la desgràcia a la societat.
| cita = Una [[natura|naturalesa]] malvada que exerceix una gran autoritat porta la desgràcia a la [[societat]].
| autor = [[Èsquines]]
| autor = [[Èsquines]]
| refs = <ref>{{Ref-llibre | cognom = Harbottle |nom=Thomas Benfield |títol=Dictionary of Quotations (Classical) |url=http://archive.org/details/dictionaryofquot00harbiala |editorial=Swan Sonnenschein |lloc=London |data=1897}}</ref>
| refs = <ref>{{Ref-llibre | cognom = Harbottle |nom=Thomas Benfield |títol=Dictionary of Quotations (Classical) |url=http://archive.org/details/dictionaryofquot00harbiala |editorial=Swan Sonnenschein |lloc=London |data=1897}}</ref>
Línia 27: Línia 27:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = En tan gran desgràcia, s'estimà més una vida sense honor a una memòria irreprotxable.
| cita = En tan gran desgràcia, s'estimà més una [[vida]] sense [[honor]] a una [[memòria]] irreprotxable.
| autor = [[Gai Sal·lusti Crisp]]
| autor = [[Gai Sal·lusti Crisp]]
| refs = <ref>{{Ref-llibre|cognom=Sal·lusti Crisp|nom=Gai|enllaçautor=Gai Sal·lusti Crisp |títol=La Conjuració de Catilina |url=http://books.google.cat/books?id=jmpqKa-Ut_YC&printsec=frontcover&hl=ca |editorial=Fundació Bernat Metge |lloc=Barcelona |data=1962}}</ref>
| refs = <ref>{{Ref-llibre|cognom=Sal·lusti Crisp|nom=Gai|enllaçautor=Gai Sal·lusti Crisp |títol=La Conjuració de Catilina |url=http://books.google.cat/books?id=jmpqKa-Ut_YC&printsec=frontcover&hl=ca |editorial=Fundació Bernat Metge |lloc=Barcelona |data=1962}}</ref>
Línia 35: Línia 35:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = Un ànim serè és el millor condiment d'una desgràcia.
| cita = Un [[ànim]] serè és el millor [[condiment]] d'una desgràcia.
| refs = <ref name=peris>{{Peris}}</ref>
| refs = <ref name=peris>{{Peris}}</ref>
| autor = [[Plaute]]
| autor = [[Plaute]]
Línia 44: Línia 44:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = La desgràcia revela si tens un amic o només un amic de nom.
| cita = La desgràcia revela si tens un [[amic]] o només un amic de nom.
| lloc = ''Sententiae''. § 41
| lloc = ''Sententiae''. § 41
| autor = [[Publili Sirus]]
| autor = [[Publili Sirus]]
Línia 52: Línia 52:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = Les desgràcies particulars fan el bé general; de manera que, com més desgràcies particulars hi ha, més bé va el món.
| cita = Les desgràcies particulars fan el bé general; de manera que, com més desgràcies particulars hi ha, més bé va el [[món]].
| refs = <ref>{{Ref-llibre|cognom=Voltaire|capítol=Càndid o l'optimisme|títol=Contes filosòfics|col·lecció=Les Millors obres de la literatura universal ; 12|data=1982|editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona|isbn=842971834X}}</ref>
| refs = <ref>{{Ref-llibre|cognom=Voltaire|capítol=Càndid o l'optimisme|títol=Contes filosòfics|col·lecció=Les Millors obres de la literatura universal ; 12|data=1982|editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona|isbn=842971834X}}</ref>
| autor = [[Voltaire]]
| autor = [[Voltaire]]
Línia 61: Línia 61:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = L'[[home]] no és ni àngel ni bèstia, i la desgràcia és que qui actua d'àngel fa de bèstia.
| cita = L'[[home]] no és ni [[àngel]] ni [[bèstia]], i la desgràcia és que qui actua d'àngel fa de bèstia.
| autor = [[Blaise Pascal]]
| autor = [[Blaise Pascal]]
| lloc = ''Pensées''. Part I. Art. X
| lloc = ''Pensées''. Part I. Art. X
Línia 78: Línia 78:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = L'experiència s'adquireix per la desgràcia.
| cita = L'[[experiència]] s'adquireix per la desgràcia.
| autor = [[Honoré de Balzac]]
| autor = [[Honoré de Balzac]]
| lloc =
| lloc =
Línia 105: Línia 105:
}}
}}
{{Cita
{{Cita
| cita = La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l'ideal.
| cita = La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un [[poble]] és la manca de l'ideal.
| autor = [[Manuel Carrasco i Formiguera]]
| autor = [[Manuel Carrasco i Formiguera]]
| lloc = ''L'Estevet''
| lloc = ''L'Estevet''
Línia 138: Línia 138:
}}
}}
{{Dita
{{Dita
| dita = Passar per dessota d'una escala de mà, oberta, és presagi de desgràcies.
| dita = Passar per dessota d'una [[escala]] de mà, oberta, és presagi de desgràcies.
| refs = <ref name=5milrefranys/>
| refs = <ref name=5milrefranys/>
}}
}}

Revisió del 00:56, 30 des 2016

Desgràcia
Indigent a Boston (EUA)
Projectes germans
  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

La desgràcia és un sèrie d'esdeveniments negatius que cauen sobre algú; un mal que és un motiu perpetual d’aflicció, de patiment, etc.

Citacions

  • Consola't de suportar les injustícies: la veritable desgràcia consisteix a cometre-les.[1]
 — Pitàgores
(en grec antic) οὕτως ὡς ἔοικε πονηρὰ φύσις, μεγάλης ἐξουσίας ἐπιλαβομένη, δημοσίας ἀπεργάζεται συμφοράς.  
In Ctesiphontem oratio. § 147. — Èsquines
(en llatí) Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit.
La guerra de Jugurta. § 57. — Gai Sal·lusti Crisp
(en llatí) Aequus animus aequos optimum est aerumnae condimentum.
Rudens. Acte II. — Plaute
  • La desgràcia revela si tens un amic o només un amic de nom.[4]
(en llatí) Amicum an nomen habeas aperit calamitas
Sententiae. § 41. — Publili Sirus
  • Les desgràcies particulars fan el bé general; de manera que, com més desgràcies particulars hi ha, més bé va el món.[5]
(en francès) Les malheurs particuliers font le bien général, de sorte que plus il y a de malheurs particuliers, et plus tout est bien.
Càndid o l'optimisme. Cap. IV., 1759. — Voltaire
(en francès) L'homme n'est ni ange ni bête, et le malheur veut que qui veut faire l'ange fait la bête.
Pensées. Part I. Art. X. — Blaise Pascal
(en anglés) Vanity working on a weak head, produces every sort of mischief. Nothing so easy as for a young lady to raise her expectations too high.
Emma. Vol. I. Cap.8, 1815. — Jane Austen
(en francès) L'expérience s'achète par le malheur.
 — Honoré de Balzac
  • L'home que mor ric, mor desgraciat.[9]
(en anglès) The man who dies thus rich dies disgraced.
"Wealth". The North American Review, Vol. 148, Issue 391 (June 1889), p. 664. — Andrew Carnegie
  • Els amics solen abandonar-nos a l'hora de la desgràcia; els enemics ens segueixen fins a la mort.[10]
(en castellà) Los amigos suelen abandonarnos a la hora de la desgracia; los enemigos nos siguen hasta la muerte.
 — Álvaro de Figueroa y Torres, comte de Romanones
  • La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l'ideal.[11]
L'Estevet, 20 d'abril de 1923. — Manuel Carrasco i Formiguera
  •   Un home és la suma de les seves desgràcies. Pots pensar que un dia la desgràcia es cansarà, però llavors el temps és la teva desgràcia.[12]
(en anglès) A man is the sum of his misfortunes. One day you'd think misfortune would get tired, but then time is your misfortune.
The Sound and the Fury, 1929. — William Faulkner

Dites populars

Referències

  1. ↑ Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa: antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. ↑ Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein, 1897. 
  3. ↑ Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1962. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  5. ↑ Voltaire. «Càndid o l'optimisme». A: Contes filosòfics. Barcelona: Edicions 62, 1982 (Les Millors obres de la literatura universal ; 12). ISBN 842971834X. 
  6. ↑ Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (French). New York: The MacMillan, 1908. 
  7. ↑ «Emma» (en anglés). Austen.com. [Consulta: 19 octubre 2016].
  8. ↑ «Honoré de Balzac a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  9. ↑ «Andrew Carnegie - Biography.com». Bio.com. A+E Television Networks, cop. 1996. [Consulta: 8 febrer 2014].
  10. ↑ Señor, Luis. Diccionario de citas. 2a ed. Madrid: Espasa, 1999. ISBN 8423994155. 
  11. ↑ Carrasco i Formiguera, Manuel «Sols l'ideal pot dur-nos al triomf ». L'Estevet, Núm. 68, (20-04-1923) [Consulta: 7 abril 2013].
  12. ↑ Faulkner, William. The Sound and the Fury. Penguin books, 1987 [Consulta: 9 juny 2015]. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Desgràcia&oldid=78764»