Cató el Vell, de la vellesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 14: | Línia 14: | ||
| original = Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est. |
| original = Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est. |
||
| idioma = llatí}} |
| idioma = llatí}} |
||
{{Cita |
|||
{{Cita|cita = Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 7|original = Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est.|idioma = llatí}} |
|||
|cita = Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat. |
|||
{{Cita|cita = Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 9|original = Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum|idioma = llatí}} |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 7 |
|||
{{Cita|cita = Són els necis, de fet, els qui atribueixen els seus defectes i el seu mal a la vellesa.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 14|original = Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt.|idioma = llatí}} |
|||
|original = Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est. |
|||
{{Cita|cita = Són quatre les raons que fan semblar la vellesa una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la vellesa no és lluny de la mort.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 15|original = Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte.|idioma = llatí}} |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita|cita = Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 17|original = Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
{{Cita|cita = Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|original = Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.|idioma = llatí}} |
|||
|cita = Les armes que millor s'adiuen amb la [[vellesa]], estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts. |
|||
{{Cita|cita = La temeritat és pròpia de la [[Flor|flor]] de l'edat; la saviesa, en canvi, de la [[Flor|flor]] que va envellint.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20|original = Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.|idioma = llatí}} |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 9 |
|||
{{Cita|cita = Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 22|original = Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.|idioma = llatí}} |
|||
|original = Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum |
|||
{{Cita|cita = En la vellesa, la infelicitat més gran és aquesta: sentir-se un mateix, en aquesta edat, enutjós per als altres. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = Són els necis, de fet, els qui atribueixen els seus defectes i el seu mal a la vellesa. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 14 |
|||
|original = Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = Són quatre les raons que fan semblar la vellesa una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la vellesa no és lluny de la mort. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 15 |
|||
|original = Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el [[seny]], l'autoritat i el criteri. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 17 |
|||
|original = Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = Les [[República|repúbliques]] més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20 |
|||
|original = Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = La temeritat és pròpia de la [[Flor|flor]] de l'edat; la saviesa, en canvi, de la [[Flor|flor]] que va envellint. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 20 |
|||
|original = Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 22 |
|||
|original = Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = En la [[vellesa]], la [[infelicitat]] més gran és aquesta: sentir-se un mateix, en aquesta edat, enutjós per als altres. |
|||
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 25 |
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 25 |
||
|notes= Versos de l'''Ephesius'', obra no conservada |
|notes= Versos de l'''Ephesius'', obra no conservada |
||
| original = Tum equidem in senecta hoc deputo miserrumum, / Sentire ea aetate eumpse esse odiosum alteri.| idioma = llatí}} |
| original = Tum equidem in senecta hoc deputo miserrumum, / Sentire ea aetate eumpse esse odiosum alteri. |
||
| idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
{{Cita|cita = La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 33|original = Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.|idioma = llatí}} |
|||
|cita = La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment. |
|||
{{Cita|cita = Cal combatre la vellesa com una malaltia, cal tenir compte de la salut i practicar exercicis físics d'una manera moderada; s'ha de menjar i beure amb la mesura convenient per a refer les forces del cos, no per a afeixugar-les.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 35-36|original = Pugnandum tamquam contra morbum sic contra senectutem; habenda ratio valetudinis, utendum exercitationibus modicis, tantum cibi et potionis adhibendum ut reficiantur vires, non opprimantur. |idioma = llatí}} |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 33 |
|||
{{Cita|cita = No solament hem d'ajudar el cos, sinó molt més la ment i l'ànima, perquè també aquestes s'extingeixen en arribar a la vellesa.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 36|original = Nec vero corpori solum subveniendum est, sed menti atque animo multo magis; nam haec quoque, nisi tamquam lumini oleum instilles, exstinguuntur senectute.|idioma = llatí}} |
|||
|original = Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data. |
|||
{{Cita|cita = La vellesa és honorada, si ella mateixa es protegeix, si conserva els seus drets, si no transfereix a un altre el seu poder i si manté, fins a l'últim alè de vida, l'autoritat sobre els seus.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 38|original = Ita enim senectus honesta est, si se ipsa defendit, si ius suum retinet, si nemini emancipata est, si usque ad ultimum spiritum dominatur in suos. |idioma = llatí}} |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita|cita = La naturalesa no ha donat a l'home una pesta més funesta que la voluptat corporal.|autor=[[Arquites]]|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 39|original = Nullam capitaliorem pestem quam voluptatem corporis hominibus dicebat a natura datam. |idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
{{Cita|cita = No existeix res tan detestable com la voluptat, vist que, quan més intensa i duradora és, arriba a extingir tota la llum de l'esperit.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 41|original = Nihil esse tam detestabile tamque pestiferum quam voluptatem, siquidem ea, cum maior esset atque longinquior, omne animi lumen exstingueret. . |idioma = llatí}} |
|||
|cita = Cal combatre la vellesa com una malaltia, cal tenir compte de la salut i practicar exercicis físics d'una manera moderada; s'ha de menjar i beure amb la mesura convenient per a refer les forces del cos, no per a afeixugar-les. |
|||
{{Cita|cita = La voluptat, ben cert, impedeix el judici, és enemiga de la raó, ofusca —per dir-ho d'alguna manera— els ulls de la nostra ment i no té res en comú amb la virtut.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 42|original = Impedit enim consilium voluptas, rationi inimica est, mentis, ut ita dicam, praestringit oculos, nec habet ullum cum virtute commercium. |idioma = llatí}} |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 35-36 |
|||
{{Cita|cita = Estic molt agraït a la vellesa perquè m'ha augmentat el deler de parlar i m'ha tret el de beure i menjar.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 46|original = Senectuti magnam gratiam, quae mihi sermonis aviditatem auxit, potionis et cibi sustulit.|idioma = llatí}} |
|||
|original = Pugnandum tamquam contra morbum sic contra senectutem; habenda ratio valetudinis, utendum exercitationibus modicis, tantum cibi et potionis adhibendum ut reficiantur vires, non opprimantur. |
|||
{{Cita|cita = No hi ha res que molesti menys que el que no es troba a faltar.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 47|original = Nihil autem est molestum, quod non desideres.|idioma = llatí}} |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita|cita = Els agricultors tenen un compte obert amb la terra, la qual mai no refusa una imposició i sempre retorna, sense usura, el que va rebre.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 51|original = Habent enim rationem cum terra, quae numquam recusat imperium nec umquam sine usura reddit, quod accepit.|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
{{Cita|cita = No solament es troba goig a l'hora de plantar, sinó també a la d'empeltar, que és la invenció més enginyosa que té l'agricultura.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 54|original = Nec consitiones modo delectant sed etiam insitiones, quibus nihil invenit agri cultura sollertius.|idioma = llatí}} |
|||
|cita = No solament hem d'ajudar el cos, sinó molt més la [[ment]] i l'[[ànima]], perquè també aquestes s'extingeixen en arribar a la vellesa. |
|||
{{Cita|cita = La corona, tanmateix, de la vellesa és el prestigi! |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 60|original =Apex est autem senectutis auctoritas. |idioma = llatí}} |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 36 |
|||
{{Cita|cita = La vellesa, sobretot la dels qui han exercit càrrecs públics, té tant de prestigi, que és molt més satisfactòria que tots els plaers de la joventut.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 61|original = Habet senectus, honorata praesertim, tantam auctoritatem, ut ea pluris sit quam omnes adulescentiae voluptates. |idioma = llatí}} |
|||
|original = Nec vero corpori solum subveniendum est, sed menti atque animo multo magis; nam haec quoque, nisi tamquam lumini oleum instilles, exstinguuntur senectute. |
|||
{{Cita|cita = Accepto la severitat en la vellesa, però no excessiva, com en totes les coses; d'agror, gens ni mica.|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 65|original = Severitatem in senectute probo, sed eam, sicut alia, modicam, acerbitatem nullo modo. |idioma = llatí}} |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita|cita = Ai del pobre vell que, amb una existència tan llarga, no ha après que cal desdenyar la mort! |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 66|original = O miserum senem qui mortem contemnendam esse in tam longa aetate non viderit! |idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
{{Cita|cita = Què hi ha de més estúpid que prendre l'incert per cert, el fals per vertader? |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 68|original = Quid enim stultius quam incerta pro certis habere, falsa pro veris?|idioma = llatí}} |
|||
|cita = La vellesa és honorada, si ella mateixa es protegeix, si conserva els seus drets, si no transfereix a un altre el seu poder i si manté, fins a l'últim alè de vida, l'autoritat sobre els seus. |
|||
{{Cita|cita = Un actor, certament, no ha d'interpretar tota l'obra sencera per a tenir èxit, cal que ho intenti només en les escenes on apareix. |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 70|original = Neque enim histrioni, ut placeat, peragunda fabula est. Modo, in quocumque fuerit actu, probetur. |idioma = llatí}} |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 38 |
|||
{{Cita|cita = Una existència curta és suficientment llarga per a viure una vida bona i honorable. |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 70|original = Breve enim tempus aetatis satis longum est ad bene honesteque vivendum.|idioma = llatí}} |
|||
|original = Ita enim senectus honesta est, si se ipsa defendit, si ius suum retinet, si nemini emancipata est, si usque ad ultimum spiritum dominatur in suos. |
|||
{{Cita|cita = El fruit de la vellesa és, com sovint he dit, el record i l'esclat dels béns prèviament adquirits. |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 71|original = Fructus autem senectutis est, ut saepe dixi, ante partorum bonorum memoria et copia. |idioma = llatí}} |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita|cita = La mort dels joves em sembla com la força d'una flama apagada per una gran massa d'aigua; la dels vells, en canvi, com un foc que s'extingeix consumint-se per si mateix, sense violència. |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 71|original = Itaque adulescentes mihi mori sic videntur, ut cum aquae multitudine flammae vis opprimitur, senes autem sic, ut cum sua sponte nulla adhibita vi consumptus ignis exstinguitur.|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = La [[naturalesa]] no ha donat a l'home una pesta més funesta que la voluptat corporal. |
|||
|autor=[[Arquites]] |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 39 |
|||
|original = Nullam capitaliorem pestem quam voluptatem corporis hominibus dicebat a natura datam. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = No existeix res tan detestable com la voluptat, vist que, quan més intensa i duradora és, arriba a extingir tota la llum de l'esperit. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 41 |
|||
|original = Nihil esse tam detestabile tamque pestiferum quam voluptatem, siquidem ea, cum maior esset atque longinquior, omne animi lumen exstingueret. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = La voluptat, ben cert, impedeix el judici, és enemiga de la raó, ofusca —per dir-ho d'alguna manera— els ulls de la nostra ment i no té res en comú amb la virtut. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 42 |
|||
|original = Impedit enim consilium voluptas, rationi inimica est, mentis, ut ita dicam, praestringit oculos, nec habet ullum cum virtute commercium. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = Estic molt agraït a la vellesa perquè m'ha augmentat el deler de parlar i m'ha tret el de beure i menjar. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 46 |
|||
|original = Senectuti magnam gratiam, quae mihi sermonis aviditatem auxit, potionis et cibi sustulit. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = No hi ha res que molesti menys que el que no es troba a faltar. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 47 |
|||
|original = Nihil autem est molestum, quod non desideres. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = Els agricultors tenen un compte obert amb la terra, la qual mai no refusa una imposició i sempre retorna, sense usura, el que va rebre. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 51 |
|||
|original = Habent enim rationem cum terra, quae numquam recusat imperium nec umquam sine usura reddit, quod accepit. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = No solament es troba goig a l'hora de plantar, sinó també a la d'empeltar, que és la invenció més enginyosa que té l'[[agricultura]]. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 54 |
|||
|original = Nec consitiones modo delectant sed etiam insitiones, quibus nihil invenit agri cultura sollertius. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = La corona, tanmateix, de la vellesa és el prestigi! |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 60 |
|||
|original =Apex est autem senectutis auctoritas. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = La [[vellesa]], sobretot la dels qui han exercit càrrecs públics, té tant de prestigi, que és molt més satisfactòria que tots els plaers de la joventut. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 61 |
|||
|original = Habet senectus, honorata praesertim, tantam auctoritatem, ut ea pluris sit quam omnes adulescentiae voluptates. |idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = Accepto la severitat en la vellesa, però no excessiva, com en totes les coses; d'agror, gens ni mica. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 65 |
|||
|original = Severitatem in senectute probo, sed eam, sicut alia, modicam, acerbitatem nullo modo. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = Ai del pobre vell que, amb una existència tan llarga, no ha après que cal desdenyar la mort! |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 66 |
|||
|original = O miserum senem qui mortem contemnendam esse in tam longa aetate non viderit! |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = Què hi ha de més estúpid que prendre l'incert per cert, el fals per vertader? |lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 68|original = Quid enim stultius quam incerta pro certis habere, falsa pro veris?|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = Un actor, certament, no ha d'interpretar tota l'obra sencera per a tenir èxit, cal que ho intenti només en les escenes on apareix. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 70 |
|||
|original = Neque enim histrioni, ut placeat, peragunda fabula est. Modo, in quocumque fuerit actu, probetur. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = Una existència curta és suficientment llarga per a viure una vida bona i honorable. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 70 |
|||
|original = Breve enim tempus aetatis satis longum est ad bene honesteque vivendum. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = El fruit de la vellesa és, com sovint he dit, el record i l'esclat dels béns prèviament adquirits. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 71 |
|||
|original = Fructus autem senectutis est, ut saepe dixi, ante partorum bonorum memoria et copia. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
|cita = La mort dels joves em sembla com la força d'una flama apagada per una gran massa d'aigua; la dels vells, en canvi, com un foc que s'extingeix consumint-se per si mateix, sense violència. |
|||
|lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 71 |
|||
|original = Itaque adulescentes mihi mori sic videntur, ut cum aquae multitudine flammae vis opprimitur, senes autem sic, ut cum sua sponte nulla adhibita vi consumptus ignis exstinguitur. |
|||
|idioma = llatí}} |
|||
{{Cita|cita = La millor manera, però, d'acabar la vida és tenint el cap clar i els sentits actius. |
{{Cita|cita = La millor manera, però, d'acabar la vida és tenint el cap clar i els sentits actius. |
||
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 72 |
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 72 |
||
| original = Sed vivendi est finis optimus, cum integra mente certisque sensibus.| idioma = llatí}} |
| original = Sed vivendi est finis optimus, cum integra mente certisque sensibus. |
||
| idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
{{Cita|cita = Un no s'ha de lamentar de la mort, quan li ha de seguir la immortalitat. |
|||
|cita = Un no s'ha de lamentar de la [[mort]], quan li ha de seguir la immortalitat. |
|||
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 73 |
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 73 |
||
| original = Non censet lugendam esse mortem, quam immortalitas consequatur.| idioma = llatí}} |
| original = Non censet lugendam esse mortem, quam immortalitas consequatur. |
||
| idioma = llatí}} |
|||
{{Cita |
|||
{{Cita|cita = Davant d'allò que menyspreen els joves, que no sols són uns inexperts, sinó també uns incultes, ¿tremolaran els vells, que son gent experimentada? |
|||
|cita = Davant d'allò que menyspreen els joves, que no sols són uns inexperts, sinó també uns incultes, ¿tremolaran els vells, que son gent experimentada? |
|||
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 75 |
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 75 |
||
| original = Quod igitur adulescentes, et ei quidem non solum indocti, sed etiam rustici, contemnunt, id docti senes extimescent? | idioma = llatí}} |
| original = Quod igitur adulescentes, et ei quidem non solum indocti, sed etiam rustici, contemnunt, id docti senes extimescent? | idioma = llatí}} |
||
{{Cita |
|||
{{Cita|cita = La vellesa, però, és com la darrera escena d'un drama. |
|||
|cita = La [[vellesa]], però, és com la darrera escena d'un drama. |
|||
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 85 |
| lloc = ''Cató el Vell, de la Vellesa''. § 85 |
||
| original = Senectus autem aetatis est peractio tamquam fabulae.| idioma = llatí}} |
| original = Senectus autem aetatis est peractio tamquam fabulae. |
||
| idioma = llatí}} |
|||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
Revisió del 12:32, 16 gen 2017
Cato Maior de Senectute | |
---|---|
Bust de Ciceró | |
Projectes germans | |
Informació a la Viquipèdia | |
Dades generals | |
Autor | Ciceró |
Cató el Vell, de la vellesa (Cato Maior de Senectute, en llatí original) és un assaig sobre la vellesa del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC.
Citacions
- Tota etapa de la vida resulta feixuga per a aquells qui no tenen en ells mateixos cap recurs per a viure satisfets i feliços.
- (en llatí) Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 4.
- Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat.
- (en llatí) Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 7.
- Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.
- (en llatí) Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 9.
- Són els necis, de fet, els qui atribueixen els seus defectes i el seu mal a la vellesa.
- (en llatí) Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 14.
- Són quatre les raons que fan semblar la vellesa una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la vellesa no és lluny de la mort.
- (en llatí) Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 15.
- Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.
- (en llatí) Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 17.
- Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.
- (en llatí) Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 20.
- (en llatí) Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 20.
- Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.
- (en llatí) Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 22.
- En la vellesa, la infelicitat més gran és aquesta: sentir-se un mateix, en aquesta edat, enutjós per als altres.
- (en llatí) Tum equidem in senecta hoc deputo miserrumum, / Sentire ea aetate eumpse esse odiosum alteri.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 25.
- Versos de l'Ephesius, obra no conservada
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 25.
- La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.
- (en llatí) Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 33.
- Cal combatre la vellesa com una malaltia, cal tenir compte de la salut i practicar exercicis físics d'una manera moderada; s'ha de menjar i beure amb la mesura convenient per a refer les forces del cos, no per a afeixugar-les.
- (en llatí) Pugnandum tamquam contra morbum sic contra senectutem; habenda ratio valetudinis, utendum exercitationibus modicis, tantum cibi et potionis adhibendum ut reficiantur vires, non opprimantur.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 35-36.
- No solament hem d'ajudar el cos, sinó molt més la ment i l'ànima, perquè també aquestes s'extingeixen en arribar a la vellesa.
- (en llatí) Nec vero corpori solum subveniendum est, sed menti atque animo multo magis; nam haec quoque, nisi tamquam lumini oleum instilles, exstinguuntur senectute.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 36.
- La vellesa és honorada, si ella mateixa es protegeix, si conserva els seus drets, si no transfereix a un altre el seu poder i si manté, fins a l'últim alè de vida, l'autoritat sobre els seus.
- (en llatí) Ita enim senectus honesta est, si se ipsa defendit, si ius suum retinet, si nemini emancipata est, si usque ad ultimum spiritum dominatur in suos.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 38.
- La naturalesa no ha donat a l'home una pesta més funesta que la voluptat corporal.
- (en llatí) Nullam capitaliorem pestem quam voluptatem corporis hominibus dicebat a natura datam.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 39. — Arquites
- No existeix res tan detestable com la voluptat, vist que, quan més intensa i duradora és, arriba a extingir tota la llum de l'esperit.
- (en llatí) Nihil esse tam detestabile tamque pestiferum quam voluptatem, siquidem ea, cum maior esset atque longinquior, omne animi lumen exstingueret.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 41.
- La voluptat, ben cert, impedeix el judici, és enemiga de la raó, ofusca —per dir-ho d'alguna manera— els ulls de la nostra ment i no té res en comú amb la virtut.
- (en llatí) Impedit enim consilium voluptas, rationi inimica est, mentis, ut ita dicam, praestringit oculos, nec habet ullum cum virtute commercium.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 42.
- Estic molt agraït a la vellesa perquè m'ha augmentat el deler de parlar i m'ha tret el de beure i menjar.
- (en llatí) Senectuti magnam gratiam, quae mihi sermonis aviditatem auxit, potionis et cibi sustulit.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 46.
- No hi ha res que molesti menys que el que no es troba a faltar.
- (en llatí) Nihil autem est molestum, quod non desideres.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 47.
- Els agricultors tenen un compte obert amb la terra, la qual mai no refusa una imposició i sempre retorna, sense usura, el que va rebre.
- (en llatí) Habent enim rationem cum terra, quae numquam recusat imperium nec umquam sine usura reddit, quod accepit.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 51.
- No solament es troba goig a l'hora de plantar, sinó també a la d'empeltar, que és la invenció més enginyosa que té l'agricultura.
- (en llatí) Nec consitiones modo delectant sed etiam insitiones, quibus nihil invenit agri cultura sollertius.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 54.
- La corona, tanmateix, de la vellesa és el prestigi!
- (en llatí) Apex est autem senectutis auctoritas.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 60.
- La vellesa, sobretot la dels qui han exercit càrrecs públics, té tant de prestigi, que és molt més satisfactòria que tots els plaers de la joventut.
- (en llatí) Habet senectus, honorata praesertim, tantam auctoritatem, ut ea pluris sit quam omnes adulescentiae voluptates.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 61.
- Accepto la severitat en la vellesa, però no excessiva, com en totes les coses; d'agror, gens ni mica.
- (en llatí) Severitatem in senectute probo, sed eam, sicut alia, modicam, acerbitatem nullo modo.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 65.
- Ai del pobre vell que, amb una existència tan llarga, no ha après que cal desdenyar la mort!
- (en llatí) O miserum senem qui mortem contemnendam esse in tam longa aetate non viderit!
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 66.
- Què hi ha de més estúpid que prendre l'incert per cert, el fals per vertader?
- (en llatí) Quid enim stultius quam incerta pro certis habere, falsa pro veris?
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 68.
- Un actor, certament, no ha d'interpretar tota l'obra sencera per a tenir èxit, cal que ho intenti només en les escenes on apareix.
- (en llatí) Neque enim histrioni, ut placeat, peragunda fabula est. Modo, in quocumque fuerit actu, probetur.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 70.
- Una existència curta és suficientment llarga per a viure una vida bona i honorable.
- (en llatí) Breve enim tempus aetatis satis longum est ad bene honesteque vivendum.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 70.
- El fruit de la vellesa és, com sovint he dit, el record i l'esclat dels béns prèviament adquirits.
- (en llatí) Fructus autem senectutis est, ut saepe dixi, ante partorum bonorum memoria et copia.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 71.
- La mort dels joves em sembla com la força d'una flama apagada per una gran massa d'aigua; la dels vells, en canvi, com un foc que s'extingeix consumint-se per si mateix, sense violència.
- (en llatí) Itaque adulescentes mihi mori sic videntur, ut cum aquae multitudine flammae vis opprimitur, senes autem sic, ut cum sua sponte nulla adhibita vi consumptus ignis exstinguitur.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 71.
- La millor manera, però, d'acabar la vida és tenint el cap clar i els sentits actius.
- (en llatí) Sed vivendi est finis optimus, cum integra mente certisque sensibus.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 72.
- Un no s'ha de lamentar de la mort, quan li ha de seguir la immortalitat.
- (en llatí) Non censet lugendam esse mortem, quam immortalitas consequatur.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 73.
- Davant d'allò que menyspreen els joves, que no sols són uns inexperts, sinó també uns incultes, ¿tremolaran els vells, que son gent experimentada?
- (en llatí) Quod igitur adulescentes, et ei quidem non solum indocti, sed etiam rustici, contemnunt, id docti senes extimescent?
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 75.
- La vellesa, però, és com la darrera escena d'un drama.
- (en llatí) Senectus autem aetatis est peractio tamquam fabulae.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 85.
Bibliografia
- Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960.