Vinaròs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Dites populars: clean up, replaced: diner → diner AWB |
|||
| Línia 39: | Línia 39: | ||
}} |
}} |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita =[[Madrid]] en té una corona, i [[València]] bons jardins, molts de |
| dita =[[Madrid]] en té una corona, i [[València]] bons jardins, molts de [[diner]]s [[Barcelona]], i Vinaròs, los grans vins. |
||
| refs = {{sfn|Sanchis Guarner|1982|pp=80-82|loc=Vol. 2. Sector septentrional}} |
| refs = {{sfn|Sanchis Guarner|1982|pp=80-82|loc=Vol. 2. Sector septentrional}} |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 01:04, 25 gen 2017
 Ajuntament de Vinaròs | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Vinaròs és un municipi valencià del Baix Maestrat.
Dites populars
- A la Cala són caleros i a la Ràpita són bords, a Vinaròs són borregos, i a Penyíscola, sinyors.[1]
- A Vinaròs, topudes.[2]
- Benicarló i Vinaròs, Càlig i la Salzedella, per a vore xiques guapes no hi ha poble com Morella.[2]
- Encara que estiga ací, a Vinaròs planto ceba, a Benicarló la col i a Peníscola la bleda.[2]
- Guixes tendres en arròs, i entremig un conillet, arreglen un dinaret que ni fet en Vinaròs.[3]
- Les xiques de Vinaròs porten lo topo molt gros, se pensen que és cabellera i és carabassa en arròs.[3]
- Marieta, fes-te el monyo, que ton pare ja ha vingut, i t’ha dut una pinteta de la Font de la Salut.[3]
- Mal any de sardina, Vinaròs a la ruïna.[3]
- Madrid en té una corona, i València bons jardins, molts de diners Barcelona, i Vinaròs, los grans vins.[3]
- Vinaròs és un jardí de clavells i roses fines; los clavells són los fadrins i les roses les fadrines.[3]
- Vinaròs, Benicarló, tot a vora de Marina, les fadrines van que rabien per dur roba de botiga.[2]
Referències
- ↑ Aragonés Salvat, Albert «Noms i malnoms gentilicis del Baix Ebre i del Montsià» (
PDF). Butlletí Interior de la Societat Onomàstica, Núm. 79, (1997), pàg. 12-37 [Consulta: 26 setembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Sanchis Guarner, 1982, p. 80-82, Vol. 2. Sector septentrional.
Bibliografia
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
Enllaços externs
| |||||
