Aigua: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 33: | Línia 33: | ||
==Dites populars== |
==Dites populars== |
||
{{Dita |
{{Dita |
||
| dita = A pica d'aigua beneita i a mossa d' |
| dita = A pica d'aigua beneita i a [[hostaler|mossa d'hostal]], tothom hi fica mà. |
||
| refs = <ref name="5milrefranys" /> |
| refs = <ref name="5milrefranys" /> |
||
}} |
}} |
Revisió del 20:48, 2 feb 2017
Una gota d'aigua | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O i que, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc.
Citacions
- Si s'ha de beure, que sigui aigua.[1]
- (en llatí) Si quid bibendum est, aqua.
- Sigues aigua, amic meu.[2]
- (en anglès) Be water, my friend.
Dites populars
- A pica d'aigua beneita i a mossa d'hostal, tothom hi fica mà.[3]
- Aigo de maig, mal p'ets animals.[4]
- Aigua a les figues y a les peres ví.[5]
- Aigua als òrdis, qu'els blats se seguen.[5]
- Aigua bombollada, aigua de durada.[6]
- Aigua calenta y veta apretada, sangría acertada.[5]
- Aigua cau, senyal de pluja.[5]
- Aigua corrent, merda no se sent.[5]
- Aigua corrent, no mata la gent.[5]
- Aigua d'agost, mel i most.[4]
- Aigua d'agost, safrà, mel i most.[7]
- Aigua de Giner, òmpli botes y graner.[5]
- Aigua de Febrer, bòna per a el sementer.[5]
- Aigua de Maig, de raig a raig, de Abril, de fil a fil.[5]
- Aigua de maig, roín per als animals.[5]
- Aigua de Març, herba en los sembrats.[5]
- Aigua en Agost, safrá, mèl i most.[5]
- Aigua en Febrer, òrdi en lo graner.[5]
- Aigua en Giner, toto l'any va be.[5]
- Aigua en Maig, a omplir el graner vaig.[5]
- Aigua en ví, es per als assustats.[5]
- Aigua freda y pá calent, causen dolor al ventrell.[5]
- Aigua passada no mou la mola.[3]
- Aigua sobre aigua, no neteja ni llava.[5]
- Et curarà de tot mal, una ajuda d'aigua amb sal.[3]
- Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.[3]
- L'aigua corrent fa viure la gent.[3]
- L'aigua de menta, tot mal repta.[3]
- L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.[3]
- L'aigua fa la vista clara.[3]
- L'aigua sedativa, tot mal esquiva.[3]
- Llet desnatada, en aigua tornada.[8]
- Molt vi és metzina, l'aigua medecina.[3]
- No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa.[3]
- No et fiÏs d'aigua que no corre, ni d'home que porta barba roja.[3]
- No firmis paper que no llegeixis, ni beguis aigua que no vegis.[3]
- Qui s'ofega no mira quina aigua beu.[3]
- Reunió de corbs o de gralles, senyal d'aigua.[8]
- Si aigua beuràs, no caminaràs.[3]
- Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, rental's amb aigua de mar.[3]
- Si vols que la dona estiga contenta, dóna-li aigua de menta.[4]
- Xocolata i aigua freda, cagarines a la tarda.[9]
Referències
- ↑ Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- ↑ Miralles, Francesc (ed.). Les Eines del bricolatge emocional. Barcelona: Columna, 2010. ISBN 9788466413336.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Aigua». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 Alberola, Estanislau. Refraner valencià: colecció de refráns populars. València: Arte y Letras, 1928.
- ↑ Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 176-177.
- ↑ 8,0 8,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 28 març 2024].